La insalubritat i la falta de recursos fan emmalaltir els migrants sense papers

«Vaig aconseguir uns pantalons i uns calçotets setmanes després d’arribar. Quan va ploure un dia, les aigües fecals van entrar a la carpa, va ser llavors quan me’n vaig anar a viure al carrer, perquè vaig pensar que la situació no podia ser pitjor que la que tenim al centre». Aquest és el testimoni del Younes, un jove marroquí que va arribar a les Canàries després d’un agonitzant viatge en pastera, buidant aigua durant sis dies, i que després de passar per diversos centres d’acolliment, ha preferit malviure al carrer abans que patir aglomeració i insalubritat als llocs habilitats per Espanya.

Com ell, molts altres immigrants sense papers nouvinguts a les Canàries o els enclavaments de la frontera sud d’Espanya pateixen unes condicions de vida tan precàries que el seu estat de salut se’n ressent i, en molts casos, empitjora a Espanya, segons denuncia l’informe ‘La salut naufraga a la frontera sud’, presentat aquest dimarts per Metges del Món.

Crisi d’ansietat, insomni, mals de cap i d’esquena, restrenyiment, vòmits, diarrees, brots de sarna i fongs són algunes de les malalties més freqüents que pateixen, a causa que si el sistema d’acollida «fa anys que es troba infradotat i sense un protocol adequat», tal com va alertar el Defensor del Poble el 2018. L’increment d’arribades el 2020, provocat per la pandèmia, ha desencadenat «una resposta improvisada i descoordinada en l’habilitació d’espais que no compleixen les condicions mínimes per a una estada digna», segons l’oenagé.

Les arribades

El 2020 es van registrar unes 23.000 arribades a les Canàries, un 75% més que l’any anterior; mentre que a Melilla 2.000 migrants van estar bloquejats durant el confinament dur, cosa que va provocar que un centre d’estada temporal amb 780 places hagués d’allotjar 1.700 persones. L’estudi no inclou la recent crisi migratòria amb el Marroc a Ceuta, però atès el volum d’entrades, previsiblement s’han produït situacions similars.

Els espais habilitats ofereixen mala alimentació, no disposen de prou aigua potable, vàters i dutxes, segons els testimonis obtinguts. A més, els migrants han de dormir en catres, sense intimitat i amb un atrafegament constant que els impedeix dormir les hores necessàries. «És difícil fer-ho pitjor, els fem emmalaltir i no els curem», afirma Nieves Turienzo, presidenta del col·lectiu.

En aquestes circumstàncies, els immigrants arribats en els últims mesos tenen un estat «crític de salut mental», ja que carreguen amb el sofriment generat per la decisió de migrar i, després de viatges extremadament perillosos, veuen que la seva situació està molt allunyada de l’ideal de la vida europea. «La falta d’expectatives, d’informació i recolzament psicològic conviuen amb la por de ser repatriats i a haver d’afrontar un nou fracàs», diu l’informe, que lliga aquesta situació a l’escassetat d’intèrprets que permetin als migrants comunicar les seves malalties físiques i psíquiques als professionals sanitaris.

El sofriment

Notícies relacionades

Shôko Barcelona, reconegut internacionalment com a local sostenible

La UE amenaça de suspendre TikTok Lite, que paga per veure vídeos

«Quan una persona ve patint després d’una travessia molt dura, se l’ha d’atendre, i s’ha de fer amb humanitat i dignitat. No obstant, les condicions d’acollida no han servit per reparar cap sofriment, sinó per crear-lo», afirma Inmaculada González, responsable de migració de l’oenagé a Cararias, que assegura que «ha prioritzat la lògica del control de fronteres a la humanitària».

Per exemple, el Yousef, el marroquí amb qui comença aquest article, explica que «psicològicament» emmalalteixen més que físicament. «Quan no parles amb els teus pares, s’espanten i temen per tu. Quan parles amb ells, comencen a plorar i quan ploren, tu també ho passes pitjor. Això és el que ens destrueix psicològicament, l’absència dels nostres pares», diu.