Hospitals espanyols inicien un assaig pioner amb immunoteràpia en 29 tipus de tumors

Una desena d’hospitals espanyols han iniciat el «pioner» assaig clínic ACROPOLI, promogut pel grup cooperatiu de recerca acadèmica en càncer SOLTI (format per més de 400 investigadors espanyols i portuguesos), per avaluar la utilització de la immunoteràpia en 29 tipus de tumors diferents. Hi participaran 141 pacients, segons han informat aquest dilluns.

Es tracta del primer estudi ‘basket’ (aquells en què els pacients no s’agrupen per tipus de tumor sinó per l’alteració molecular que pateixen) que realitza el grup cooperatiu de recerca en càncer. En concret, avaluarà el valor predictiu del biomarcador molecular PD1, que comparteixen els 29 tipus de tumors que participen en el treball científic.

«Els resultats de l’estudi suposaran un gran avenç en el tractament de múltiples tipus de càncer; especialment, per a als menys convencionals i menys estudiats per la dificultat de reclutament. L’objectiu és mesurar l’eficàcia de la immunoteràpia per a una alteració genètica que sigui comuna entre tots els participants, independentment de la localització del tumor», destaquen des de SOLTI.

Així, l’estudi ACROPOLI, que durarà dos anys, pretén predir el benefici del tractament amb un fàrmac de la família dels inhibidors de PD1: l’spartalizumab. «Als pacients que participaran se’ls quantificarà l’expressió del gen de PD1 del tumor i es dividiran en dos grups: uns amb expressió alta, però també s’hi inclouran pacients amb una expressió baixa, per demostrar en quins casos la immunoteràpia no funciona», expliquen.

El treball està liderat pel president de SOLTI i investigador principal de l’ACROPOLI, el cap de Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Clínic de Barcelona, el doctor Aleix Prat, i pel director del VHIO, coinvestigador principal de l’ACROPOLI i cap de Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, el doctor Josep Tabernero.

Així mateix, en l’estudi participaran vuit hospitals més, fins a arribar als deu totals: la Fundació Institut Valencià d’Oncologia, l’Hospital Clínic Universitari de València, l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus de Tarragona, la Fundació Jiménez Díaz de Madrid, l’Hospital Universitari 12 de Octubre de Madrid, l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona (Barcelona), i l’Institut Oncològic Barcelona (IOB) de l’Hospital Quirónsalud Barcelona.

Menys toxicitat que la quimioteràpia

Segons indiquen des de SOLTI, habitualment s’estudia cada càncer de forma individual; si bé a l’ACROPOLI s’analitzaran múltiples tipus de càncer, però que comparteixen la sobreexpressió del mateix biomarcador PD1 abans esmentat, per comprovar si la immunoteràpia funciona amb independència de la localització del tumor. «La immunoteràpia és l’activació del mateix sistema immunològic per fer front al càncer. Així, no es dirigeix el tractament al tumor sinó al sistema immune, per això la toxicitat és més baixa que els tractaments estàndards com la quimioteràpia», valoren.

Segons el parer del doctor Aleix Prat, aquest estudi permetrà la participació de pacients amb tumors menys freqüents, per als quals no hi ha tanta recerca clínica, ni tants tractaments aprovats. «Comprovarem si utilitzant un biomarcador específic, un subgrup d’aquests pacients poden beneficiar-se de la immunoteràpia com ho fan altres tipus de càncer molt més habituals», manifesta l’expert.

Per la seva banda, el doctor Josep Tabernero considera que un dels objectius que es persegueixen amb aquest estudi ‘basket’ és demostrar que el marcador basat en el gen PD-1 (utilitzant la detecció prèvia de l’ARN missatger) és més sensible per determinar la població de pacients que es beneficien del tractament, que l’expressió de la proteïna PD-L1, detectada per immunohistoquímica, i utilitzada fins ara.

Tres grans eixos

Notícies relacionades

L’Hospital del Mar lidera un assaig per lluitar contra el càncer de pròstata

Montse Pascual, nova directora del Parc: "Treballarem per reforçar l’equilibri entre ús i conservació del cap de Creus"

Des de SOLTI asseguren que «la transcendència de l’estudi orbita entorn de tres grans eixos: identificar els pacients en qui un camp emergent com la immunoteràpia pot tenir un gran impacte; fer-ho mitjançant l’oncologia de precisió, és a dir, a través de biomarcadors que determinin a priori quins pacients poden beneficiar-se’n, i, finalment, la transversalitat, avançar cap a un tipus d’estudi on la localització del tumor no sigui l’objectiu principal.

«La immunoteràpia és una estratègia terapèutica que fa anys que està en desenvolupament. L’evidència indica que és imprescindible conèixer l’estat d’activació immunològica dels tumors dels pacients per predir si la resposta a aquest tipus de teràpia serà significativa o no; és el que s’anomena ‘tumors freds’ o amb baixa quantificació de PD1, comparats amb els ‘tumors calents’, aquells en què trobem més gran quantitat de PD1», sentencia.