L’assassinat a les Canàries desemmascara la violència contra els menors: 40 morts des del 2013

Aquest tipus de violència masclista es diu violència vicària i l’assassinat dels nens n’és el grau més extrem. Tot i que abans que s’arribi a aquest fatal desenllaç se solen produir una gradació d’episodis perquè, com fa anys que denuncia el moviment feminista, «un maltractador mai és un bon pare», i no es poden dissociar les agressions que pateixen les mares de la situació dels fills.

La violència vicàriaés un fenomen en el qual, fins fa poc, les institucions no havien posat el focus i encara és bastant desconeguda. De fet, amb prou feines hi ha estadístiques al respecte, tret dels casos més greus, que acaben amb la mort dels nens. El Govern els comptabilitza des del 2013, dos anys després que José Bretón assassinés els seus fills, Ruth i José, el cas que va fer prendre consciència d’aquest tipus de violència masclista. Però després hi ha hagut altres crims que han captat l’atenció mediàtica. I, recentment, el relat de Rocío Carrasco ha mostrat un altre tipus de violència, la dels pares que manipulen els fills contra la mare.

Les reaccions

Segons el Govern, hi ha hagut 39 víctimes mortals menors de la violència masclista des de 2013. Comptant Olivia, la germana gran de les dues nenes desaparegudes a Tenerife, serien 40. Les forces de seguretat encara estan pendents que aparegui Anna després d’haver trobat al mar el cos d’Olivia durant 40 dies de desesperant recerca. La seva mare no ha deixat de difondre tendres vídeos de les nenes a fi d’ajudar a la investigació.

L’inhumà crim ha despertat reaccions de solidaritat de tots els estaments, començant pel president del Govern, Pedro Sánchez, que ha assenyalat a les xarxes socials que no es pot «imaginar el dolor de la mare», a la qual ha trasllat tot el seu «carinyo». La delegada del Govern contra aquesta xacra, Victoria Rosell, ha indicat al seu torn que el Govern està «respectant el dol» de la família, sense «irrompre» en un procés «tan dur».

Rosell ha advertit que «són ja molts» els menors assassinats, «tots amb el mateix patró», perquè Gimeno no «és un boig o un assassí en sèrie, és la cara del masclisme d’aquell home que no tolera la llibertat de la dona». La delegada ha demanat a les víctimes i a la societat que reaccionin «abans» que s’arribi a l’assassinat, davant qualsevol indici de maltractament.

Repunt de víctimes

La descoberta del cos d’Olivia coincideix amb un repunt de dones assassinades que ha fet saltar les alarmes i que podria continuar en el futur, perquè, segons Rosell, «després d’un període de restriccions, és com si es tragués el tap al masclisme». Els especialistes creuen que el 2020 hi va haver menys mortes (48, la xifra més baixa de la sèrie històrica), perquè els maltractadors podien exercir més control sobre les víctimes.

Des de maig, quan va decaure l’estat d’alarma i les restriccions, han mort 9 dones i des de començament d’any, 17. Davant d’aquesta situació, el Govern ha activat al pacte d’Estat contra la violència de gènere, als integrants de la qual ha sol·licitat que facin un diagnòstic de les eines que poden estar «fallant». La ministra d’Igualtat, Irene Montero, ha admès que «és evident que Espanya compta amb mecanismes que estan salvant vides», però també que no s’arriba «a temps en tots els casos». «Tota la maquinària està centrada a detectar aquests casos», ha afirmat.

De les 17 víctimes d’aquest any, quatre havien interposat denúncia i, tot i així, les institucions no van saber protegir-les. I preocupa també que més del 70% no va confiar en la justícia, percentatge similar al que es dona altres anys, i els ulls estan posats en detectar aquest maltractament ocult. Des que hi ha estadístiques (a partir del 2003), han mort 1.095 dones i almenys 525 fills han quedat orfes.

Els canvis legals

A més, tenint en compte només els assassinats de menors, en el 66% dels casos els nens van ser les úniques víctimes, «per tant, l’assassí va buscar augmentar el sofriment de les mares posant fi a la vida dels fills», segons va declarar la presidenta de l’Observatori del Poder Judicial, Ángeles Carmona, recentment a El PERIÓDICO.

Notícies relacionades

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

Mónica García critica ‘MasterChef’ per banalitzar la salut mental

Per millorar la protecció dels menors, fa dos anys es van modificar els protocols policials, per incloure preguntes sobre elrisc específic que corren els infants. Així mateix, les mares d’aquests menors assassinats són considerades víctimes. I recentment s’han aprovat dues lleis que busquen que la suspensió del règim de visites o la guàrdia i custòdia quan el pare ha sigut denunciat per violència masclista. Es tracta de la llei de protecció a la infància, l’anomenada ‘llei Rhodes’, i de la llei de suport a les persones amb discapacitat.

Amb elles, els jutges «poden acordar» que els nens no continuïn la relació amb el pare «en el procés civil i penal», perquè «totes dues es complementen», segons explica Lucía Avilés, magistrada i experta aquest problema estructural. La llei contra la violència de gènere ja va facultar els jutges a suspendre el règim de visites, però amb prou feines s’acorda en el 3% dels casos, segons Avilés, perquè «continua molt vigent el mite que un maltractador pot ser un bon pare». Però la situació pot canviar en un futur amb el doble paquet legal, tot i que alguns especialistes sospiten que en les dues normes es permetrà encara als jutges mantenir les comunicacions amb els fills si la motiven en l’interès superior del menor.