Informe de WWF

El Mediterrani s’escalfa a un ritme un 20% més alt que la mitjana mundial

Aquest mar pateix, a més, una «greu pressió» per lasobrepesca, la contaminació, el comerç marítim i el desenvolupament costaner

El Mar Mediterrani és el que més ràpid s’està escalfant a tot el món, a un ritme un 20% més veloç que la mitjana mundial a conseqüència del canvi climàtic, però, a més, pateix una «greu pressió» a conseqüència de la sobrepesca, la contaminació, el comerç marítim i el desenvolupament costaner, segons un informe de WWF amb motiu de la celebració del Dia Mundial dels Oceans.

L’oenagé reclama als líders mundials, coincidint amb l’efemèride, que enforteixin la biodiversitat a través de les accions climàtiques i els mecanismes financers acordats en la Convenció de la Diversitat Biològica, la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP26) i la Convenció de Barcelona, que tindran lloc durant la segona meitat del 2021.

Així, l’informe de WWF assenyala que la ‘tropicaliTzació’ del Mediterrani, la pèrdua de biodiversitat o la degradació dels hàbitats marins són alguns dels impactes més destacats que està produint el canvi climàtic al Mare Nostrum.

Sis exemples de l’impacte

L’estudi analitza sis exemples dels impactes que afecten aquest mar que ja està sobreescalfat. En concret, adverteix que una de les conseqüències de la tropicalització és l’aparició de noves espècies, i WWF calcula que almenys 1.000 espècies invasores han aparegut des de zones més càlides al Mediterrani i han desplaçat les autòctones, una tendència també afavorida per l’intens trànsit marítim del canal de Suez o l’estret de Gibraltar.

Al contrari, les poblacions de mol·luscos autòctons han disminuït en un 90% a les aigües més orientals d’aquest mar. Per exemple, espècies com el peix escorpí i el ‘Siganus’ suposen el 80% de les captures a Turquia o Xipre, i han transformat bona part dels hàbitats marins.

Així mateix, l’estudi indica que les altes temperatures i l’increment tant en la freqüència com en la intensitat de les tempestes estan transformant el fons marí. Les prades de posidònia oceànica, les poblacions de gorgònies (corals) i les nacres, entre d’altres, s’han reduït a tota la regió i fins i tot en algunes zones s’han arribat a extingir totalment.

L’acidificació dels oceans a escala global provocada pel canvi climàtic ocasiona el debilitament en les estructures d’organismes com el fitoplàncton, els coralls, els mol·luscos o els crustacis. L’estudi alerta que perdre aquestes espècies per complet tindria un impacte dramàtic en tot l’ecosistema marí, ja que proveeixen hàbitats vitals per a moltes espècies i contribueixen de forma significativa a fixar carboni per al clima. Per exemple, la posidònia oceànica emmagatzema entre un 11% i un 42% de les emissions de diòxid de carboni dels països del Mediterrani.

Es refereix també l’informe a l’explosió de meduses que pateix el Mediterrani, que es veu afavorida per l’augment de la temperatura de l’aigua, la contaminació i la progressiva desaparició de depredadors marins, com a conseqüència de la sobrepesca.

Notícies relacionades

En aquest context, l’expert en àrees marines protegides de WWF Espanya, Óscar Esparza, avisa que fins que no s’aconsegueixi una transició ecològica i descarbonitzar l’economia, la «millor manera» de protegir i conservar els ecosistemes marins contra el canvi climàtic és mantenir uns ecosistemes saludables, en equilibri, que tinguin una capacitat natural més gran per adaptar-se als canvis.

«Les àrees marines protegides, ben gestionades, poden contribuir molt a reduir l’estrès en les poblacions marines», ha remarcat l’expert, que remarca la «forta relació» entre el clima i els oceans, així com la necessitat de millorar la protecció marina per restaurar la biodiversitat i les poblacions de peixos.