«He avortat dos fills, però tu els podràs fer renéixer»

«Em vaig despertar al matí, quan la María es va posar a sobre meu, volia tenir sexe, però la vaig notar freda i amb els cabells humits, llavors vaig veure que els nens no eren a la casa i em va dir: Estigues tranquil, estan en pau, estan amb Déu». Aquesta és la versió que va mantenir ahir durant la seva declaració davant un jurat popular Gabriel Salvador C. A., el pare dels dos nens assassinats a cops a Godella el març del 2019, que suposadament no es va assabentar de res i que va ser la mare dels petits, l’Ixchel i el seu germà Amiel —de cinc mesos i tres anys i mig— qui va acabar amb les seves vides de nit, sense que els plors d’una nadó encara lactant o els lladrucs del gos Labrador que tenien a la caseta el despertessin, negant al seu torn que fessin vigílies per protegir els menors d’una suposada secta. «Els he matat, he avortat dos fills, però tu els pots fer renéixer», li va confessar la seva parella, segons va al·legar després de relatar l’anguniosa recerca dels menors.

L’acusat del doble infanticidi, per a qui el Ministeri Fiscal sol·licita una pena de 50 anys de presó, va negar que fes rituals de purificació o de regressió de les ànimes, que practiqués màgia negra i fins i tot que cregués en sectes, malgrat que posteriorment el fiscal li va fer llegir una a una les anotacions recollides en un diari en què recopilava els informes de les seves «guàrdies» nocturnes i que ara també nega. En aquestes fa referències a «enemics nocturns», «les energies invisibles planegen contra mi» o «a tenir més control sobre els objectius a protegir». Per justificar aquests escrits, l’autoria dels quals ell mateix reconeix, Gabriel els atribueix a una redacció «pintoresca i fantàstica» amb què mirava de tranquil·litzar el seu fill de tres anys perquè «tenia amics imaginaris i creia veure fantasmes».

Avui reprendrà la vista davant els membres del jurat popular –format per sis dones i cinc homes– amb la declaració Gabriel, en què no va ser present la coacusada per exprés desig d’aquesta. Després del seu interrogatori serà el torn de la mare dels nens. María G. M., que és inimputable pel trastorn esquizofrènic de tipus paranoide que pateix, deixarà per primera vegada declaració, ja que durant la fase d’instrucció les úniques manifestacions que consten d’ella explicant els fets són les que va fer el metge psiquiatre a l’hospital després de la seva detenció, a qui li va confessar que «Déu li havia ordenat matar els nens», tal com va avançar en exclusiva al seu dia Levante-EMV, i les portades a terme durant les entrevistes amb els metges forenses de l’Institut de Medicina Legal de València, els quals van arribar a la conclusió que la jove no era conscient dels seus actes al patir un brot agut de la seva malaltia.

Separats per un biombo, els dos pares van eludir mirar-se durant la primera sessió del judici pel doble crim. Les seves versions són totalment contradictòries. D’una banda, la defensa del pare dels nens va remarcar davant el jurat que no hi ha proves contra el seu client i que l’ADN només incrimina la mare. «S’ha construït el cas no sobre indicis, sinó partint de sospites, moltes d’aquestes subjectives, que s’han anat dissolent durant la instrucció com un terròs de sucre», va afirmar el lletrat Arturo Peris. «No es jutgen persones, es jutgen fets», va dir.

D’altra banda, la lletrada Luisa Ramón, que exerceix la defensa de la mare, també nega que la María matés els nens, segons va avançar a la sala, el seu client se’ls va trobar ja morts i els va enterrar, d’aquí la troballa de l’ADN dels menors que la incrimina. Així mateix va aclarir que a les cartes aportades per la defensa del pare, «la María no demana perdó pels crims, sinó per no haver sabut protegir la seva família, el que més estimava».

El processat va reconèixer en vista de les insistents preguntes del fiscal que és un apassionat de la cultura maia i que durant un viatge de tres mesos a Mèxic van estar de recés espiritual en una masia on un xaman, a qui va definir com una persona amb coneixements, els va transmetre molta informació sobre la cultura precolombina. De fet, va admetre que a la María no li interessava la mitologia maia. No obstant, va negar que li posessin a la seva filla el nom d’Ixchel amb referència a una deïtat maia, sinó simplement perquè «sonava bé» i significa ‘nena arc de Sant Martí’. Així, fins i tot es va mostrar especialment irascible a l’assegurar que per a ells només hi ha un déu creador. «No tenen déus, són avis», va afirmar al fiscal.

Resulta cridaner que al llarg de les seves gairebé tres hores de declaració l’acusat no es dirigís als seus fills pels noms, sinó per «la bebè», «el nen», un matís més de l’estranya fredor que ha mostrat després dels crims, tret d’alguna petita llàgrima va deixar brollar davant del jurat al relatar com buscava els nens amb un pal a la piscina després de veure restes de sang als esglaons.

Notícies relacionades

Prat FP celebra la graduació de la promoció 23-25

L’ús de la IA marca les eleccions dels advocats de BCN

Sobre l’incident que va tenir lloc l’11 el març del 2019, dos dies abans dels crims, en què la policia local de Godella va acudir al domicili després d’un suposat avís de suïcidi, ja que l’àvia materna dels nens va rebre un missatge de la seva filla en què deia: «Gràcies creador, me’n vaig amb tu», el pare va argumentar que com que li va preguntar i ella va riure, va pensar que era una manera de «fer la guitza» a la seva mare, ja que totes dues discutien sovint.

El fiscal Javier Roda afirma que aquest va transmetre a la seva parella tot aquest tipus de creences místiques sobre la reencarnació i els rituals de regressió de forma intencionada. «El Gabriel li va ficar al cap la idea de matar als seus fills», va afirmar, alhora que va definir l’acusat com una persona «manipuladora i autoritària», que tenia abduïda la María. «Li tenia inflat el cap, li va ficar aquestes conviccions i després es va quedar de braços plegats i no va fer res per evitar-ho», va afirmar.