Un estudi alerta dels suplements nutricionals

Realitzat amb una enquesta a 2.600 espanyols, l’estudi demostra que els productes a base de plantes (all, carxofa...) i els suplements per a usos mèdics especials són els més consumits, per sobre dels específics per aprimar-se. Quatre de cada deu consumidors compren complexos vitamínics, mentre que dos de cada deu aposten per preparats amb omega 3, el mateix percentatge que pren suplements específics per a esportistes. Els enquestats al·leguen que el motiu fonamental que els porta a adquirir-ne és «millorar la salut».

El problema és que «molts productes es compren sense que hi hagi un motiu mèdic que ho justifiqui», adverteix Giuseppe Russolillo, president de l’Acadèmia Espanyola de Nutrició i Dietètica. «La gent pensa que són productes segurs. Però no en tenim prou informes. Hi ha nul·la o poca informació sobre aquests. Així que el primer que hem de demanar és que hi hagi més estudis científics», continua.

Els que funcionen i els que no

L’evidència científica demostra que hi ha productes amb eficàcia provada. És el cas de l’àcid fòlic (fonamental durant l’embaràs), la cafeïna, la vitamina D, el calci i el ferro. «Es tracta de principis actius que funcionen des del punt de vista de la salut, però que sempre haurien d’estar prescrits per un metge o un dietista-nutricionista», adverteix l’especialista. 

Un segon grup són els que tenen una eficàcia dubtosa, perquè no hi ha literatura científica suficient per assegurar-ne els beneficis. És el cas dels probiòtics, els compostos rics en omega 3 i els que tenen extractes de plantes. «No existeixen proves clares de la seva efectivitat», alerta Russolillo.

Un tercer grup –el més perillós– són els complexos vitamínics, que si s’administren malament poden arribar a tenir efectes nocius en la salut. Des de problemes gastrointestinals fins a taquicàrdies lleus o transitòries i toxicitat hepàtica.

¿Quina hauria de ser la postura del consumidor? «Primer, la prudència. I després, desconfiar de tot. El que cal fer és consultar amb un professional, ja sigui un dietista-nutricionista o un metge», explica el màxim responsable de l’Acadèmia de Nutrició i Dietètica, institució que està lluitant perquè la figura d’aquest tipus d’especialista entri, per fi, en l’atenció primària (de moment, només està en l’hospitalària).

Rusolillo afegeix que, més enllà de les pastilles, gaudir d’una bona salut passa per portar una dieta i un estil de vida saludables. «L’alimentació sí que té conseqüències positives en la salut. Els betacarotens que trobes en un préssec o una taronja no els trobaràs en una càpsula».

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

Óscar Picazo, expert en nutrició de l’àrea de promoció de la salut de Fundació Mapfre, insisteix en els riscos que implica l’autoconsum de determinats productes i afegeix que, davant qualsevol dubte relacionat amb la salut, la millor opció és acudir a un professional per realitzar una analítica. «En funció d’aquestes anàlisis, el metge o el dietista pot prescriure determinats productes, però sempre sota vigilància especialitzada».

Donada la facilitat amb què els suplements nutricionals poden ser adquirits tant en supermercats com en herbolaris i farmàcies, l’informe de Mapfre demana «incrementar els nivells d’alfabetització alimentària i sanitària perquè els ciutadans puguin prendre decisions informades». L’estudi també exigeix una harmonització de la regulació europea perquè els productes alimentaris –sobretot, els que estan elaborats a partir d’extractes de plantes– no se saltin cap normativa sobre la declaració de propietats saludables.