Mascareta a l’aire lliure: fins quan i per què

Gairebé un any i mig després del virus més intensament estudiat de la història, les proves no paren d’acumular-se: l’exterior, sempre que es guardi la distància, suposa un risc molt baix de contagi. Un estudi a finals del 2020 va analitzar 1.245 casos a la Xina i només en va trobar un en què la transmissió va tenir lloc a l’aire lliure. L’organisme encarregat de vigilar les malalties infeccioses a Irlanda, anomenat Health Protection Surveillance Centre, va assenyalar a principis d’abril que dels 232.164 casos detectats al país fins al moment, el nombre de contagis a l’exterior va ser de 262. És a dir, al voltant del 0,1%. 

Però la mascareta continua sent omnipresent a Espanya, a l’aire lliure i amb distància. A països on la incidència del virus és més baixa i els nivells de vacunació més alts, com els EUA i Israel, el seu ús s’ha començat a relaxar. Però aquí la llei 2/2021, de finals de març, és taxativa. Fins aquest moment, la peça només era obligatòria a l’exterior quan la separació interpersonal no podia ser de més d’un metre i mig, segons la norma estatal, si bé les autonomies havien aprovat requisits més durs. L’anomenada llei de mesures urgents de prevenció, contenció i coordinació per fer front a la crisi sanitària ocasionada per la Covid-19 va tancar el debat. Prescriu la mascareta a totes les persones a partir dels sis anys «a la via pública o espais a l’aire lliure», sense tenir en compte la distància, tot i que després el Govern i les autonomies van acordar no obligar al seu ús en espais com la platja, la piscina i el camp.  

Però sí cal portar-la, per exemple, en un carrer desert o en un parc amb prou feines transitat. Pot ser que una persona comprovi la seva absoluta soledat i decideixi treure’s la peça, però quan veu a la llunyania que s’acosta algú, la reacció sol ser sempre la mateixa: tapar-se la boca i el nas amb rapidesa, gairebé posant-se vermell, com si l’haguessin sorprès fent nudisme en un lloc no és permès. En realitat, diuen els científics, la mascareta compleix aquí davant el coronavirus la mateixa funció que una gorra. Cap. 

Sense data a la vista

«És possible que en no gaires dies puguem fer propostes clares per retirar les mascaretes en situacions concretes», va dir el 17 de maig passat Fernando Simón, director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries (CCAES). Les seves paraules van fer l’efecte que el final del tapaboques, a l’exterior i amb distància, podia ser imminent. Però el Ministeri de Sanitat és caut. Fonts del departament que dirigeix Carolina Darias expliquen que Espanya, amb una incidència acumulada d’entorn dels 125 casos per 100.000 habitants (risc mitjà) i el 35% de la població vacunada amb almenys una dosi, encara «no es troba en el moment» idoni per fer aquest pas. El ministeri evita posar cap data. Tampoc requisits per relaxar la mesura. La ponència d’alertes, formada per especialistes de les comunitats, el Govern i les societats científiques, «haurà d’avaluar-ho», assenyalen.   

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

La majoria dels epidemiòlegs i experts en salut pública sí que s’atreveixen a plantejar terminis i índexs a partir dels quals seria possible retirar les mascaretes a l’exterior, però comparteixen l’enfocament previngut de l’Executiu. «Crec que faria falta una incidència inferior a 50 a tot Espanya i que almenys tots els més grans de 60 anys haguessin completat el cicle de vacunació», assenyalaJosé Martínez Olmos, director general de Sanitat del 2005 al 2011 i professor de l’Escola Andalusa de Salut Pública. «Tot i que en algun moment es donaran les condicions, anticipar setmanes abans aquesta possibilitat genera una sensació de final de pandèmia que segur que perjudica», afegeix.

«No crec que sigui necessari continuar insistint aquest estiu en la mascareta a l’exterior. Als territoris on la incidència és molt baixa i la vacunació ha arribat al 50% de la població, les autoritats podrien relaxar aquesta mesura. Però si la incidència torna a repuntar o no continua baixant, com està passant al Regne Unit i el Japó, caldria mantenir-la», argumentaRafael Bengoa, que va ser conseller de Sanitat d’Euskadi entre el 2009 i el 2012 i assessor sanitari de Barack Obama. «Encara desconeixem l’impacte de les festes de les últimes setmanes en la trajectòria de l’epidèmia. A finals de juny ho sabrem –conclou–. Fins aleshores, millor que seguim amb mascaretes un mes més».