El trasllat d’un abocador polèmic

Peralada, Cruïlles i Corcà, en peu de guerra per les alternatives del Govern a Vacamorta

  • Peralada assegura desconèixer la proposta i Cruïlles i Corçà veuen una estratègia de la Generalitat per no complir la sentència

Treballs a l’abocador de {Vacamorta}.

Treballs a l’abocador de {Vacamorta}. / JOAN CASTRO ({ICONNA})

3
Es llegeix en minuts

L’estudi d’alternatives a l’abocador de Vacamorta ha posat en peu de guerra els municipis de Peralada (Alt Empordà), Cruïlles i Corçà (tots dos al Baix Empordà), que és on la Generalitat planteja les tres opcions més idònies per traslladar els més de 2,7 milions de tones de residus que hi ha al subsol de l’abocador clausurat de Vacamorta. L’alcalde de Peralada, Pere Torrent, diu que, d’entrada, la seva oposició és «total», i critica les formes: «Ens n’hem assabentat per la premsa». El de Cruïlles, Dani Encinas, afirma que construir un nou abocador «a 25 metres de l’actual no té cap sentit», i té la sensació que els estan «prenent el pèl». Una opinió que comparteix l’alcalde de Corçà, Raül Yruela, que admet que ha rebut la proposta amb «preocupació».

Encinas també creu que es tracta d’un nou intent de la Generalitat per «no complir la sentència» que obliga a buidar i restaurar el paratge. Per això, l’alcalde ja ha avançat que en els pròxims dies ho comunicaran al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), «com a responsable de l’execució de la sentència, perquè actuï».

L’estudi d’alternatives encarregat per la Generalitat conclou que les explotacions d’argila de Cruïlles i Corçà, al costat de l’antic abocador de Vacamorta, i una antiga explotació minera de Peralada, serien les ubicacions més idònies per traslladar els residus. L’informe considera que reuneixen els requisits perquè estan a menys de 80 quilòmetres de Vacamorta (una condició fixada per la Generalitat per construir el dipòsit, amb l’objectiu d’evitar que les escombraries hagin de recórrer grans distàncies), tenen capacitat per acollir «com a mínim més de 3 milions de metres cúbics de residus» i estan ben comunicades.

Malestar municipal

Però el document ha aixecat polèmica entre els municipis afectats. I és que, tot i que es tracta d’un estudi, alguns, com Peralada, asseguren que ni sabien que el municipi estava entre les alternatives estudiades. L’alcalde critica durament les «formes» amb què l’Administració ho ha gestionat i ha avançat que, a l’espera de rebre més informació, s’oposa al projecte. En aquest sentit, alerta que a la zona hi ha aqüífers i corredors biològics, i que no tenen «cap garantia» que els residus no provocaran filtracions. «El Castor també havia de ser un dipòsit fantàstic», diu Torrent. Afegeix que quan tinguin tota la documentació, els serveis tècnics i jurídics l’estudiaran, però ja ha avançat que l’ajuntament «no mourà ni un dit perquè es pugui fer». «I si ens l’imposen, veurem com respon la població», ha advertit.

La proposta plantejada a Peralada s’ubicaria, segons l’estudi, en una antiga explotació coneguda com ‘Els germans’, amb una superfície de 7,6 hectàrees i que està a uns 48 quilòmetres de distància de l’antic abocador. Torrent diu que també estaria a uns 500 metres en línia recta –tot i que a l’altre costat de la N-260– de l’abocador de Pedret i Marzà. En relació amb això, apunta que els veïns de Peralada ja pateixen les conseqüències de tenir un abocador al costat del terme municipal: «No fa falta que en tinguem dos».

Les altres dues opcions que es consideren viables (Cruïlles i Corçà) són dues argileres que es troben just al costat d’on estava el dipòsit de Vacamorta. Els seus límits toquen amb els de l’antic abocador (clausurat per ordre judicial) i, de fet, l’estudi recull que estan a només «25 metres» de distància. Es diuen ‘Camp Calís’ i ‘Elena’. La primera argilera ocupa uns terrenys de 8,7 hectàrees del terme municipal de Cruïlles; la segona, 10 hectàrees compreses entre Cruïlles i el veí Corçà.

L’alcalde de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura remarca que «no pot ser que per restaurar l’abocador es faci un altre abocador just al costat. Això suposaria tornar a degradar la zona i s’estaria incomplint la sentència», insisteix Encinas. Diu que sembla que els estiguin «prenent el pèl» i que els veïns de la zona afectada estan «molt enfadats». «No té cap sentit aquesta proposta», remarca.

Notícies relacionades

L’alcalde de Corçà, l’altre municipi afectat, afirma que la situació els «preocupa» i que l’alternativa que planteja l’estudi els sembla «una mica de mal gust». Yruela explica que l’espai proposat està en zones humides «catalogades» i opina que s’hauria de fer una proposta «diferent». «Si el buidatge és tan complicat, cal buscar alternatives eficients, no una solució a 25 metres i, vinga, ja hem complert la sentència», assenyala.

Raül Yruela també opina que tot fa pensar que no hi ha voluntat de complir la sentència. «Fa la sensació que volen que ens enfadem entre nosaltres i pressionem», afirma l’alcalde, que recorda que la sentència «s’ha de complir».