Vacamorta fa pudor (publicat el 16 de març del 2014)

Tres tràilers bolquen tones de residus mentre una excavadora espera el torn per escampar els detritus. Els monticles de deixalles que deixen rere seu són poca cosa comparats amb la immensitat del terreny erm esquitxat de xemeneies, algunes fumejants, que s'endinsen a les brutes entranyes de l'abocador de Vacamorta, al municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura (Baix Empordà). Daniel González, amb la txapela i la indignació ben posades, contempla l'escena i destaca la poca distància --"uns 500 metres", calcula-- que hi ha entre casa seva i les molestes instal·lacions.

Vacamorta és un immens forat amb capacitat per a quatre milions de metres cúbics de residus que el Tribunal Suprem ha ordenat clausurar i restaurar al seu estat original en una sentència recent que no es pot complir. El mandat judicial està a l'espera que es resolgui una requalificació dels terrenys que la Generalitat es va treure de la màniga per intentar legalitzar un abocador que fa anar de corcoll els veïns de la urbanització de Puigventós des de fa 15 anys.

ENVOLTATS DE DIOXINES

Aquesta instal·lació privada va néixer el 1999, de la mà de l'alcalde Antoni Mallorquí (CiU), que va concedir la llicència d'activitat a l'empresa Recuperació de les Pedreres amb el beneplàcit de Medi Ambient, dirigit aleshores pel conseller Felip Puig. "Van intentar enganyar-nos, ens van amagar informació i ens van assegurar que no s'hi llençarien materials perillosos, però al final vam descobrir la veritat", recorda González, un basc de 64 anys que es va establir a l'Empordà amb una catalana "per viure bé".

Les pudors, els plàstics que volen els dies de tramuntana i el tràfec de camions van confirmar les pitjors sospites. Encara avui, després de tants anys, molts dies han de tancar les finestres a la nit perquè els arriba una molesta i característica pudor procedent de l'abocador. "No fa pudor sempre i hi ha gent més sensible que ho porta pitjor, com la meva dona, que a vegades ha d'anar al CAP perquè se li irrita la gola o li fa mal el cap. Estem envoltats de dioxines i no sabrem mai els casos de càncer o altres malalties que han pogut provocar", lamenta González.

La batalla judicial contra Vacamorta es va iniciar des del mateix moment en què l'abocador va veure la llum. El 2003 es va clausurar la instal·lació durant un mes i mig en compliment d'una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), però el següent conseller de Medi Ambient, Ramon Espadaler, va atorgar una nova llicència ambiental que li va permetre continuar l'activitat. El 2011, el TSJC va declarar nul·la aquesta autorització, al·legant que el pla urbanístic del municipi no preveia un equipament d'aquesta mena. Aquesta sentència ha estat ara confirmada pel Suprem, però malgrat això l'abocador segueix obert.

El 2011, i veient per on anaven els trets judicials, Territori i Sostenibilitat va aprovar un pla especial presentat per l'empresa que gestiona l'abocador per donar-li cobertura legal amb una reclassificació del sòl. El pla va ser recorregut pel consistori i per la Plataforma Alternativa a l'Abocador de Cruïlles i fins que el TSJC no es pronunciï no es podrà plantejar el tancament.

"Després de tant de temps, després de tants recursos i després de tantes impugnacions, la complicitat de l'administració catalana amb aquest despropòsit mediambiental és flagrant i evident i, per tant, jo crec que és coresponsable d'aquesta situació de manera claríssima", denuncia l'advocat de la plataforma, Benet Salellas. Territori i Sostenibilitat afronta el cas amb cautela: "Estem estudiant la sentència del Suprem, que afecta l'àmbit urbanístic, per veure com es pot solucionar", expliquen, mentre que l'alcalde de Cruïlles, Salvi Casas (ERC), lamenta la sensació "agredolça" que ha deixat al poble una victòria judicial que encara no es pot complir.

PUJOL, CRESPO I GBI 

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

L'empresa que gestiona Vacamorta està vinculada a Gustavo Buesa Ibáñez i al grup GBI, el mateix al qual l'Ajuntament de Lloret de Mar va adjudicar el 2011, per la via d'urgència, el servei de recollida d'escombraries per més de 80 milions d'euros poc abans que l'exalcalde i diputat convergent Xavier Crespo deixés el consistori.

És el mateix industrial a qui també es va adjudicar, tres anys abans, la planta de tractament de residus de Lloret (40 milions) i que gestiona els abocadors de Solius (Baix Empordà) i Pedret i Marzà (Alt Empordà), a més de treballar per a altres ajuntaments com Figueres, Roses i Platja d’Aro. És el mateix grup al qual l'Audiència Nacional acaba de demanar que expliqui per quin motiu va abonar a empreses de Jordi Pujol Ferrusola, fill de l'expresident, pagaments per import superior a 200.000 euros.