L’altra cara de la violència masclista: 525 orfes en 8 anys i mig

Habitualment, l’atenció sobre la violència de gènere se centra en les dones assassinades, l’última setmana cinc i el fill d’una d’elles, en si havien interposat denúncia i en els agressors. Però aquesta greu xacra provoca també que centenars de nens es quedin o completament orfes, si el seu pare se suïcida després del crim, o orfes de mare però amb el seu pare a la presó i, per tant, també desemparats, després de patir el xoc de perdre una mare i que la seva vida s’enfonsi completament. Des de l’any 2013, almenys 525 persones s’han enfrontat a aquesta difícil situació, 310 de menors d’edat, segons la Delegació del Govern, i 215 majors de 18 anys (entre 2013 i 2018), segons les dades recollides a l’informe anual del Fons de Beques Soledad Cazorla, posat en marxa per la família de la primera fiscal de sala contra la violència masclista, després de la seva mort, i per la Fundació Mujeres.

Aquestes ajudes van néixer precisament per recolzar econòmicament les famílies que assumeixen la criança d’aquests nens. Els seus promotors coneixen, per tant, com cap altre col·lectiu les seves necessitats de primera mà i, després d’impulsar la llei que el 2019 va millorar les pensions d’orfandat, reclamen a les institucions diverses «millores legislatives, de caràcter tècnic, però que contribuirien perquè les famílies puguin recompondre la seva vida», segons ha explicat la presidenta de la Fundació Mujeres, Marisa Soleto, en la presentació de l’informe.

Els impostos

Una dels canvis legals fa referència a la reforma fiscal necessària perquè els menors o les seves famílies d’acollida no haguessin de tributar per rebre la propietat de la vivenda del seu pare, en concepte d’indemnització civil, ja que moltes famílies no poden fer front a l’esmentat tribut, cosa que els impedeix accedir a aquest bé. Així mateix, alguns afectats troben problemes a l’hora de liquidar el règim econòmic matrimonial, per la qual cosa el Fons de Beques proposa també la seva reforma.

D’altra banda, respecte a la llei que va millorar les pensions d’orfandat, tot i que ha sigut una eina positiva en la reparació del dany i en la prevenció de la pobresa infantil, perquè ha permès que 75 nens hagin vist millorada la seva situació, o bé perquè s’ha incrementat la quantia de l’ajuda que reben (en 33 casos) o perquè han percebut una prestació que abans els estava vetada perquè la insuficient cotització de la seva mare (42 menors), el 2021 només n’han resultat beneficiats dos nens. Segons el Fons, aquest «escàs resultat» pot deure’s a la dificultat d’accés a la informació, una situació augmentada per la pandèmia.

Ampliació de la llei

Per això, els promotors del Fons reclamen a la Seguretat Social que millori la informació que s’ofereix a les famílies i que s’ampliï la llei en tres supòsits: en el cas d’adopció dels menors, quan l’assassí de la mare no és el progenitor del nen i en famílies monoparentals. En el primer cas, la prestació per orfandat es perd, cosa que provoca que les famílies més vulnerables renunciïn a l’adopció per no perdre l’ajuda, tot i que el menor ho desitgi. I els altres dos casos també produeixen desemparaments, que el Fons exigeix corregir.

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

Els promotors de les ajudes ja han exposat les seves demandes a la comissió de seguiment del pacte d’Estat contra la violència de gènere, a la qual la ministra d’Igualtat, Irene Montero, va encarregar divendres un informe de diagnòstic per conèixer quines eines «han fallat» a l’hora de protegir les dones, després del greu repunt d’assassinats (sis) de l’última setmana. Si bé, des de començament d’any, han mort 14 dones i, per tant, es tracta del tercer millor registre des del 2003.

La delegada del Govern, Victoria Rosell, ha considerat que «potser és el moment de controlar més els agressors», cosa que es realitzarà incrementant el nombre de polseres disponibles, a través dels fons europeus.