Festes descontrolades

Els turistes, des dels ‘botellons’ de Barcelona: «Aquí som més lliures»

  • Europeus de diferents països (sobretot França) participen cada cap de setmana en les festes de carrer de la capital catalana

  • Molts venen expressament a buscar una gresca que no troben a les seves ciutats; altres són estudiants Erasmus

Els turistes, des dels ‘botellons’ de Barcelona: «Aquí som més lliures»

Jordi Otix

5
Es llegeix en minuts
Beatriz Pérez
Beatriz Pérez

Periodista

Especialista en sanitat, temes de salut

Ubicada/t a Barcelona, Catalunya, Espanya

ver +

«There’s a lot of fun here» («Aquí hi ha molta diversió»). És la frase que més pronuncien els turistes europeus (sobretot francesos) que ja són de nou a Barcelona, desterrats com ho van estar durant mesos a causa de les restriccions pandèmiques. Han tornat, sí, i la majoria ho han fet específicament per la festa, aquesta que se celebra en els multitudinaris ‘botellons’ de carrer que cada cap de setmana, des que va decaure l’estat d’alarma (el passat 9 de maig), se celebren en diferents parts de la ciutat.

Ho reconeixen sense pudor, a cara descoberta, sense mascareta ni distància social. També sense cap por de contagiar-se de Covid-19. El passeig del Born, la platja de la Barceloneta, els jardins de les Tres Xemeneies, Gràcia i algunes zones del Raval són punts fixos d’aquestes cites ineludibles amb la nocturnitat de cada cap de setmana. Passin-se qualsevol divendres o dissabte de matinada i posin l’orella: sentiran parlar català i castellà, sí, però també molt francès i anglès. L’oci nocturn, pendent dels resultats de la prova pilot celebrada dijous a Sitges, reclama reobrir després de 14 mesos en dic sec i per posar control a aquestes festes descontrolades.

«We are here to enjoy the night (‘Som aquí per disfrutar la nit’). Hem vingut una setmana i som en un Airbnb», comenta Adrien, un francès de 30 anys que, passada la mitjanit, està amb amics bevent a la plaça de les Olles, al Born. Ha vingut des de París perquè a Barcelona «els bars estan oberts», mentre que a França «tot està tancat». «It's very easy to come here (‘És molt fàcil venir aquí’)»,diu. Tot i que al seu costat, la Marilyn, de 29 anys, assegura que al país veí «hi ha més festes il·legals perquè tot està tancat». ¿On continuaran la festa aquesta nit? «A l’Airbnb on som», afirma l’Adrien. Aquesta és la primera vegada que viatja des que va esclatar la pandèmia. «I like this freedom(‘M’agrada aquesta llibertat’), diu.

En paral·lel, pocs metres més enllà, al passeig del Born, té lloc un macrobotellon amb centenars de persones enganxades unes a altres, la majoria sense mascareta o portant-la per sota de la barbeta. Ningú diria que el coronavirus continua causant morts cada dia a tots els països del món. El que importa, aquí i ara, és la festa. «It's more fun here(‘Es més divertit aquí’)»,diu el Sam, suec de 29 anys. «Heu de treure-us la mascareta», increpa els periodistes. Ell assegura que va tenir Covid-19, però no li fa por perquè, segons ell, «és una malaltia més». El Tom, alemany de 24 anys, diu el mateix a prop d’ell: «Això és molt més divertit que Alemanya. Podem fer festa molt més fàcil». Està estudiant negocis («business») a Barcelona.

«Spain is the best country in the world (‘Espanya és el millor país del món’)», afirma l’Abdul, parisenc de 31 anys, amb un somriure d’orella a orella. Ell, diu, sempre estiuejava aquí abans de la pandèmia. I ara ha tornat uns dies de vacances. «A París els bars tanquen molt abans», afirma mentre camina pel carrer del Rec, amb la resta de la marabunta, mentre la policia desallotja el passeig del Born. «Aquí soc més lliure». «¡Revolució, masturbació!», crida aquesta marabunta mentre és seguida lentament pels cotxe patrulla al fregar la 1 de la matinada.

La festa segueix a la platja de la Barceloneta. A la 01.30 altres centenars de persones tenen presa la torre de fusta. Ballen i canten a plens pulmons. Com al passeig del Born, la gran majoria són estrangers i no mantenen cap tipus de prevenció. «Tots els que estàs veient aquí són estudiants Erasmus», explica un italià de Bèrgam que no vol donar el seu nom. Ell també és un estudiant d’Erasmus a Barcelona. Assegura que a Bèrgam no hi ha tanta festa com a Barcelona, però perquè no té platja. Diu el mateix que tots els turistes amb qui parlen aquests periodistes. «Sí, faig moltes festes. I no tinc por de la Covid-19 perquè aquí a Barcelona no veig gent gran». Si no fos perquè és 22 de maig, l’estampa podria ser la de qualsevol Sant Joan (però sense focs artificials).

El Bas, holandès de 19 anys, va a les festes de la Barceloneta una vegada per setmana. En fa tres que va venir a Barcelona, on estudia. «Vaig triar aquesta ciutat perquè les normes són més relaxades i pel temps».

A fora, al passeig de la Barceloneta, uns quants bicitaxis esperen que els estrangers acabin la festa per portar-los als seus pisos o residències. Els llauners venen una cervesa darrere d’una altra. Tornen el ball i els càntics a la torre de fusta i dos joves corren cap allà: no volen perdre-s’ho.

A Gràcia, en ‘petit comité’

Notícies relacionades

A les 2 de la matinada, ja a Gràcia, aquests periodistes ja no veuen les aglomeracions presenciades hores abans a Ciutat Vella. La plaça de la Virreina, un punt calent dels últims caps de setmana, està vigilada per tres cotxes dels Mossos d’Esquadra. Però uns carrers més enllà, a la plaça del Diamant, sí hi ha un parell de grups de persones que beuen tranquil·lament als bancs. Amb l’oïda ja acostumada a l’idioma estranger, els periodistes es troben amb quatre belgues. Una treballa en Barcelona, tres han vingut de vacances.

«Jo he aterrat aquest matí i vaig venir a veure la meva amiga», afirma l’Alex, de 25 anys. Però amb la sinceritat que ha caracteritzat tots els entrevistats al llarg de la nit, explica clarament, a poc que se li insisteixi, per què més motius ha vingut a Barcelona: «The goal is to party a lot» (‘L’objectiu és fer molta festa’). «Of course (‘Per descomptat’)», diu al seu costat una amiga seva. I així és com, a prop de les 2.30, la nit tanca amb la mateixa cançó amb què va començar hores enrere: «There’s much more fun here than in our country».