Europa estudia instal·lar una constel·lació de satèl·lits a la Lluna

Europa vol llançar una constel·lació de satèl·lits al voltant de la Lluna i posicionar-se com un actor ineludible al mercat, preveient que, amb les futures missions lunars, les necessitats de navegació i de comunicacions creixin enormement. L’Agència Espacial Europea (ESA) va anunciar aquest dijous que ha encomanat a dos consorcis industrials que estudiïn si seria factible col·locar en l’òrbita lunar una constel·lació d’entre tres i cinc satèl·lits cap al 2028.

Fins al final de la dècada, s’han previst més d’una vintena de missions entorn de la Lluna o a la mateixa Lluna, incloent les missions nord-americanes Artemis, destinades a enviar de nou astronautes al satèl·lit de la Terra. «Per a totes aquestes missions, es necessita connectivitat i navegació», va explicar Elodie Viau, directora de la secció de l’ESA que s’encarrega de les telecomunicacions i de les aplicacions integrades.

Una constel·lació al voltant de la Lluna «permetrà reduir el cost d’aquestes missions, no necessitaran embarcar sistemes gaire complexos de navegació i de comunicacions» i podrien portar-se, al seu lloc, altres eines, va indicar. Els satèl·lits podran servir de relé per a les comunicacions i els intercanvis de dades amb la Terra i augmentaran la precisió de la navegació, com fan el GPS o Galileu a la Terra.

Servei comercial

En l’actualitat, la precisió del posicionament a la Lluna oscil·la entre els 500 metres i els 5 quilòmetres, però amb aquesta constel·lació, seria d’entre 30 i 100 metres, segons Paul Verhoef, director de navegació a l’ESA. «Volem desenvolupar l’economia lunar, anar a la Lluna de manera més duradora, el que volíem és que Europa prengui el lideratge», va afirmar Elodie Viau, que veu en el projecte la possibilitat de «desenvolupar un servei comercial».

L’ESA, que també participa en la construcció de mòduls de vivenda i de comunicacions de la futura miniestació espacial nord-americana Lunar Gateway, pretén a més posicionar-se davant la NASA perquè un astronauta europeu participi en una futura missió lunar.

Notícies relacionades

Atles dels extrems climàtics a Catalunya: ¿quines són les zones més càlides, les més seques i les més plujoses dels últims 30 anys?

Consum limitarà els ultraprocessats en tots els centres públics, inclòs biblioteques, universitats o centres esportius

Els dos consorcis que van rebre l’encàrrec de l’ESA competeixen entre si. El primer està dirigit pel britànic SSTL i inclou Airbus, els operadors de satèl·lits SES i Kongsberg i l’agència espacial britànica. El segon està dirigit per Telespazio, i hi participen Thales Alenia Space, Inmarsat, Hispasat i OHB i l’agència espacial italiana com a socis.

Després de 18 mesos d’estudi, l’ESA vol proposar els seus Estats membres, a finals del 2022, que financin la constel·lació, el cost de la qual s’estima en «alguns centenars de milions d’euros», segons Viau.