El TC declara que la llibertat d’expressió no empara dir «assassí» a un torero que va morir banyegat

El Tribunal Constitucional (TC) ha declarat que dir «assassí» a un torero que havia mort poc abans banyegat per un toro no està emparat per la llibertat d’expressió. Ho ha fet al desestimar el recurs d’empara presentat per qui era regidora de Catarroja (València), condemnada a pagar una indemnització per vulnerar el dret a l’honor del torero Víctor Barrio a qui es va referir com a ‘assassí’ (de toros) en el seu perfil de Facebook al cap de poques hores de morir. La decisió compta amb el vot discrepant de María Luisa Balaguer, que advoca perquè l’alt tribunal estableixi un cànon de judici sobre la llibertat d’expressió en xarxes socials.

La sentència remarca que les expressions utilitzades per la recurrent en empara «s’evidencien com a innecessàries, desproporcionades, així com sense cap ancoratge en l’exercici del dret a la llibertat d’expressió», perquè «per defensar públicament les seves posicions antitaurines no era necessari qualificar a la xarxa social d’assassí o d’opressor Víctor Barrio i mostrar alleujament per la seva mort. Menys encara fer-ho acompanyant al text una fotografia en què es mostrava el torero malferit, en el moment en què va ser banyegat, amb evidents mostres de dolor, i fer aquesta publicació al cap de poques hores de morir a conseqüència d’aquesta cornada a la plaça de toros de Terol, ocasionant amb això un dolor afegit que tenien els seus familiars», diu.

A Facebook

La recurrent d’empara va publicar en el seu compte de la xarxa social Facebook un text en què reproduïa el titular d’un digital amb la banyegada soferta per Barrio a la fira de Terol. Afirmava que «es podia tractar de veure l’aspecte positiu de les notícies per no patir tant... Ja ha deixat de matar» i afegia com a negatiu «que al llarg de la seva carrera ha matat molt». Es definia com de l’equip «dels oprimits» per afegir que «els opressors han tingut una baixa, una víctima més, un peó en el seu sistema». I deia no poder «sentir-ho per l’assassí que ha mort més que per tots els cadàvers que ha deixat al seu pas mentre va viure», amb referència als toros.

La família del torero la va demandar per intromissió il·legítima en el dret a l’honor, intimitat i imatge pròpia del mort, i un jutjat de Sepúlveda li va donar la raó amb l’argument que les xarxes socials no són «un subterfugi on tot hi cap i tot s’hi val». L’Audiència de Segòvia va confirmar la decisió perquè la professió de Barrio «és, ara per ara, lícita i, per tant, no resulta possible dirigir expressions injurioses als qui l’exerceixen només per aquest fet». El Suprem va confirmar aquestes resolucions.

Lesiva tant fora com a la xarxa

Notícies relacionades

El paper de l'artteràpia en cures pal·liatives: “Per a ell era una manera d'expressar les seves emocions”

El 80% de municipis hauran de tenir un pla contra els focs

El Tribunal Constitucional entén que si la conducta és lesiva del dret a l’honor fora de la xarxa, també ho és en aquesta, perquè la llibertat d’expressió no pot ser un instrument per menyscabar la dignitat de l’ésser humà, ja que aquesta s’erigeix com a fonament de l’ordre polític i de la pau social. Així, dir «assassí» a un torero o incloure’l en el «grup d’opressors» és «sense cap indici de dubte «una ingerència en el seu dret a l’honor, ja que suposa un menyscapte de reputació personal, així com una denigració del seu prestigi i activitat professional, amb afectació directa a la seva pròpia consideració i dignitat individual».

La sentència assenyala que «mostrar, a l’empara de la defensa de posicions antitaurines, alleujament per la mort d’un ésser humà produïda mentre exercia la seva professió, i qualificar-lo d’assassí a poques hores de produir-se la seva defunció, juntament amb la fotografia del moment agònic, suposa un desconeixement inexcusable de la situació central que ocupa la persona en la nostra societat democràtica i del necessari respecte dels drets dels altres».