¿Estem millor o pitjor? Així ha canviat el rumb del virus després de 196 dies d’estat d’alarma

El panorama epidemiològic ha canviat molt en aquests sis mesos i mig. Segons recull l’últim informe abans de l’estat d’alarma, Espanya registrava més de 8.000 contagis diaris, més de 600 morts en l’última setmana i un total de 34.752 morts per Covid-19. En aquells moments, a més, els hospitals atenien més de 14.500 pacients infectats. El virus ocupava un 12% dels llits ordinaris i un 22% de les unitats de cures intensives. La incidència acumulada superava el llindar dels 360, amb Navarra, Castella i Lleó i Madrid com les autonomies més afectades. La corba de contagis també mostrava una tendència a l’alça a Astúries, Catalunya i Andalusia. I la taxa de positivitat estava per sobre del 12%.

Mentrestant, el país veia de reüll com la segona onada arrasava a la resta del món. Europa s’enfrontava a una onada «més dura i més mortífera» que a l’inici de la pandèmia. A principis d’octubre els nostres veïns europeus ja havien aplicat confinaments, limitacions d’aforament, tancaments de comerços no essencials i fins i tot toc de queda (setmanes abans que a Espanya s’obrís aquest debat). A l’altre costat de l’Atlàntic, els Estats Units patien xifres rècords de contagis i morts amb la pandèmia com a protagonista de la campanya electoral. Aleshores el virus sumava més d’un milió de morts per tot el món i un balanç global de més de 42 milions de contagiats (l’equivalent al 70% de la població espanyola, sense anar més lluny).

En els següents mesos, la pandèmia ha patit molts alts i baixos. El virus ha anat agafant i perdent forces en funció de les circumstàncies. D’una banda, els contagis s’han disparat al compàs dels moments de més interacció social (com l’estiu, les festes i les vacances). D’altra banda, la corba s’ha doblegat allà on s’han aplicat mesures de prevenció i control. El dia que més casos es van diagnosticar va ser el 15 de gener, amb 39.361 positius més en un sol dia a tot Espanya. Per contra, el dia amb menys diagnosticats va ser el 7 de març, que ‘només’ va sumar 3.423 positius a tot el país. En aquests últims mesos, els hospitals espanyols han arribat a atendre més de 32.000 d’hospitalitzats per Covid-19. El dos de febrer el virus ocupava el 45% de les ucis; el màxim registrat durant aquest període.

Quan semblava que el futur seria una concatenació d’onada rere onada, i restriccions rere restriccions, l’arribada de les primeríssimes vacunes contra la Covid-19 va començar a dibuixar el camí que porta al «principi del final de la pandèmia». La campanya d’immunització va arrencar amb optimisme, però va arrencar lenta. Tant que, després d’unes setmanes marcades per l’escassetat de dosis i una infinitat de problemes logístics, l’objectiu de forjar la immunitat semblava estar a anys vista. Però per sort el panorama ha canviat. Cada vegada arriben més vacunes. Europa té fins a cinc fórmules diferents aprovades; Pfizer, Moderna, AstraZeneca, Janssen i Sinopharm. L’últim mes l’arribada de vacunes ha augmentat exponencialment. Encara no n’hi ha tantes com voldríem, però per sort ja hi ha un 28% de la població amb una dosi i un 12% amb pauta completa.

196 dies després de l’inici de l’estat d’alarma, el panorama és diferent. Segons recull l’últim informe abans del final de l’estat d’alarma, Espanya registra 3.900 casos en un dia i 251 morts en l’última setmana. Ara per ara, els hospitals espanyols atenen 8.605 pacients infectats per coronavirus i les ucis resisteixen amb una ocupació del 21%. La incidència acumulada se situa en 198 a nivell estatal, amb el País Basc, Madrid, Navarra i Aragó com les autonomies més afectades. La taxa de positivitat se situa al voltant del 7%; dos punts més de la xifra que, segons l’Organització Mundial de la Salut, seria sinònim de tranquil·litat pandèmica. Mentrestant, el balanç global de la pandèmia suma 154.815.600 casos i 3.236.104 morts a tot el món.

Una última dosi de prudència

«Ara no estem ni gaire millor ni gaire pitjor respecte a l’inici de l’estat d’alarma. Això sí, estem molt pitjor que el juny de l’any passat, quan just sortíem de la primera onada», diu l’epidemiòleg Antoni Trilla. En aquell temps, la incidència acumulada estava sobre els 10 punts, hi havia un centenar de pacients hospitalitzats per Covid-19 i una desena d’ingressats en una uci. «Hem d’apostar per una dosi extra de calma i prudència fins que aconseguim tornar a la normalitat. ¿Quan serà això? Quan, per exemple, els hospitals puguem atendre tothom com quan no hi havia pandèmia», diu l’especialista.

Notícies relacionades

Consol Franch: "Una persona amb un trastorn mental necessita sentir-se útil"

Neix ‘Idò!’, el nou projecte editorial per donar suport al català a les illes

En aquests moments, estima Trilla, la suma de ciutadans vacunats i dels que han passat recentment la malaltia equivaldria a entre un 30 i un 35% de la població immunitzada. Això significa que encara hi ha un gran percentatge dels espanyols que serien susceptibles de contagiar-se. Si a això li sumem l’entrada de noves variants i l’avenç esglaonat de la campanya de vacunació, tot apunta que és moment de mantenir la calma. «Podem ser optimistes, però sense oblidar d’on venim i el perill que ara suposaria tornar enrere», afirma l’epidemiòleg.

Hi ha diversos indicadors que ajudaran a entreveure el final de la pandèmia. El primer, la incidència acumulada. Quan hi hagi menys de 25 casos per cada 100.000 habitants significarà que el virus estarà sota control. El segon, l’ocupació del sistema sanitari. Com menys espai ocupi el virus, més espai hi haurà per tractar malalties marginades per la pandèmia. I el tercer, els índexs de positivitat. Gràcies a les vacunes veiem que hi ha llum al final del túnel i que cada vegada hi som més a prop. Això sí, mantinguem la calma per no descarrilar a l’últim moment.