Col·lectius vulnerables

Els menes podran optar a un permís de treball al complir els 18 anys

  • El ministeri de Migracions enllesteix una norma que permetrà als joves migrants tutelats treballar legalment quan compleixin la majoria d’edat

  • Entitats i advocats aplaudeixen el gest, que arriba massa tard, especialment per als nens del carrer

Els menes podran optar a un permís de treball al complir els 18 anys
Es llegeix en minuts
Elisenda Colell
Elisenda Colell

Redactora

Especialista en pobresa, migracions, dependència, infància vulnerable, feminismes i LGTBI

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El Ministeri d’Inclusió Social i Migracions està a punt d’aprovar un decret que canviarà la vida de milers de nens i adolescents que es van jugar la vida a alta mar, van abandonar a les seves famílies a l’Àfrica i després es van trobar amb una enorme discriminació a Espanya que els empeny a viure en un espiral de misèria. Per fi, els menors migrants que surtin dels centres de menors als 18 anys podran treballar legalment. La mesura, no obstant, arriba tard per a milers de joves que no van disfrutar d’aquest dret i que ara hauran d’accedir a un advocat per sortir del pou.

Fa anys que ho denuncien de totes les maneres possibles. Col·legis professionals d’educadors i treballadors socials, entitats que els atenen, advocats especialitzats i fins i tot les comunitats autònomes que els acullen. Era del tot incoherent que els nens migrants que arriben sols a les costes d’Andalusia, les illes Canàries o que creuaven la frontera a Ceuta i Melilla fossin acollits en centres de protecció de tot Espanya però que al complir la majoria d’edat no tinguessin cap dret laboral per independitzar-se i cotitzar a la terra que els va acollir.

La situació es va fer especialment complicada entre els anys 2017 i 2018, quan es van superar els rècords d’acollida de nens sols i migrants. Més del 80% d’ells tenia entre 15 i 18 anys. Només a Catalunya, hi ha més de 3.800 els joves que van arribar sense referents familiars aquells anys i que ja han complert la majoria d’edat. Alguns van tenir la sort d’entrar als escassos pisos d’emancipació, d’altres segueixen en els centres de menors esgotant pròrrogues, però diversos centenars han vist com les administracions els tancaven les portes i han acabat malvivint al carrer o ocupant pisos per mantenir-se a la superfície.

Embús burocràtic

Teòricament, tots els nois que han sortit dels centres de menors haurien de tenir un permís de residència legal a Espanya que els permeti formar-se i accedir a prestacions socials. Però molts nens no ho van aconseguir per l’embús burocràtic i a d’altres els va servir de molt poc. «El permís de residència que els concedien era no lucratiu, per treballar necessitaven una oferta d’ocupació d’un any a jornada completa, una cosa impossible. I al cap de dos anys, havien de renovar de nou aquest permís», diu Sara Agulló, advocada de la Federació d’Entitats de Pisos Assistits, que agrupa més de 60 entitats de tot Espanya que acullen menors tutelats una vegada compleixen la majoria d’edat.

Fa menys d’un any, a més, una sentència del Tribunal Suprem va agreujar la situació. Només podien renovar els papers aquells joves que demostressin tenir més de 2.000 euros al mes. «És a dir, ningú», afirma Agulló. «Si no tenen papers, els joves es troben absolutament limitats. És un disbarat que ningú aconsegueix entendre», diu la lletrada. «Ens queixem que hi hagi joves al carrer delinquint, però és que els hem obligat a viure així. N’hi ha molts que si volen menjar no tenen més alternatives», afirma la lletrada.

Pressió de les autonomies

Les entitats, i també les comunitats autònomes, han pressionat fins a canviar aquesta situació. A la fi, el 30 d’abril passat es va filtrar un esborrany del ministeri que s’ha de convertir en reial decret en les pròximes setmanes. «Amb aquesta modificació, als 18 anys, els nens migrants aconseguiran un permís especial pel fet d’haver estat tutelats. Podran acceptar qualsevol tipus d’ocupació», diu Agulló. La norma també facilita la renovació dels permisos per a aquells que no trobin feina. Només hauran de demostrar que disposen de 466 euros al mes, que es podran compensar si estan acollits en alguna institució benèfica o perceben a alguna prestació social.

Notícies relacionades

A més els joves que han sigut expulsats dels centres de menors i no han pogut accedir a aquest dret, ara ho podran fer de forma retroactiva. «L’important és que un advocat els ajudi a fer els tràmits», afirma l’advocat Albert Parés, que fa lustres que representa menors migrants sols i que veu com molts centres de menors no es poden costejar un dret imprescindible: l’assistència d’un lletrat.

El problema dels nois del carrer és triple. No poden acreditar el recolzament social dels 466 euros, alguns tenen antecedents penals que compliquen molt més el tràmit i a més al no tenir papers tampoc poden accedir a la justícia gratuïta. L’Ajuntament de Barcelona, que atén més de 200 joves sense sostre, ja ha contractat un advocat perquè aconsegueixin documentació i surtin de la misèria. «El que és evident és que aquests nois tenen el dret de poder guanyar-se el pa», afirma Parés. «Que els concedeixin aquest dret és una bona notícia, és atrevit i necessari, tot i que crec que ho han fet per necessitat: el que ens venia a sobre era molt pitjor», diu l’advocat, que posa més deures a l’executiu. «Acabeu ja amb la injusta llei d’estrangeria», afirma.

Temes:

Menas