Els col·lectius trans rebutgen una llei fusionada: «Patim una violència estructural i específica»

Hi ha lleis que passen totalment desapercebudes i lleis que poden canviar la vida de moltes persones. La llei trans n’és un exemple. «La democràcia espanyola té un deute històric amb les persones trans: necessitem una llei pròpia que ens protegeixi contra les desigualtats estructurals i específiques que patim», reivindica Mar Cambrollé, presidenta de la Federació Plataforma Trans, en vista de la proposta que fa només uns dies plantejava unificar les lleis trans i LGTBI en un sol paquet. La iniciativa ha crispat els ànims entre els activistes, que critiquen que aquesta última proposta no ha sigut consultada amb cap associació de persones trans. «És com si per fer una llei que afecta les dones només es tinguessin en compte veus d’homes», diuen diverses veus del moviment interpel·lades per aquest diari.

L’odissea cap a l’aprovació de la llei trans ve de lluny. Després d’anys i anys de reivindicacions, el col·lectiu va aconseguir forjar un esborrany que semblava tenir el consens de totes les forces polítiques progressistes. L’estiu passat, el Ministeri d’Igualtat, presidit per Irene Montero, va treballar durant diversos mesos amb 25 associacions i vuit experts per dissenyar la normativa. Però quan tot semblava encarrilat, les discrepàncies amb una facció dels socialistes, encapçalats per Carmen Calvo, van posar en perill les negociacions. El debat semblava enquistat fins que la setmana passada tres entitats LGBTI van proposar «unificar» les lleis en un únic text per accelerar-ne així l’aprovació. I és aquí on s’ha revifat el debat.

La presidenta de l’associació DesperTrans, Edurne Correa, considera que la proposta d’unificar lleis «és un insult a tota la lluita del col·lectiu trans» i «destrueix tot el treball fet fins ara». Natalia Aventín, de l’entitat de famílies de nens trans Euforia, considera que aquesta última negociació «invisibilitza conscientment les veus del col·lectiu» per «amagar el debat de fons». Cambrollé, com a portaveu d’una entitat que reuneix més de 4.800 persones trans de 12 comunitats autònomes, afirma que el seu col·lectiu mai acceptaria una proposta així. «Una llei ‘fusionada’ invisibilitzaria les persones trans com a subjecte polític i negaria que som subjecte de violències específiques», diu. 

«Som a l’extrem de totes les discriminacions»

La veu d’aquestes activistes ara ressona amb encara més ràbia, ja que elles van ser tres de les més de setanta manifestants que el 10 de març passat van encapçalar una vaga de fam i una setmana de protestes per reclamar l’aprovació d’aquesta llei. La seva lluita, recorden, «és una qüestió de drets humans» i que «comptem amb el recolzament de la societat espanyola». L’última consulta pública sobre aquesta llei, de fet, va rebre més de 600.000 correus electrònics, dels quals un 96% eren de recolzament a la causa. L’activisme tornarà a sortir als carrers el 15 de maig que ve per reivindicar, una vegada més, la necessitat d’una llei transestatal.

El debat sobre aquesta llei és complex, però, segons resumeix Correa, se centra en quatre 'línies vermelles' que l’activisme reclama que estiguin sí o sí en aquesta nova normativa. La despatologització, l’autodeterminació de gènere, la protecció de la infància trans i el reconeixement de les persones no binàries. O dit d’una altra manera, «que es deixi de tractar les persones trans com persones malaltes» i «que les persones trans puguin accedir a la seva identitat sense passar per un malson burocràtic». «Per a això necessitem una llei pròpia, no un 2x1», diu la presidenta de DesperTrans. 

«Les persones trans som les úniques de tot el col·lectiu LGBTI que només per ser qui som estem excloses del mercat laboral, patim més discriminacions al carrer i tenim més risc d’exclusió social i els pitjors índexs de salut mental. Som a l’extrem de totes les discriminacions», afirma Cambrollé. L’activista també recorda que fa només unes dècades «les presons del franquisme eren plenes de persones trans» i que va ser aquest el col·lectiu qui més va patir la repressió de la dictadura. «Una llei trans no només ens donaria eines per afrontar les discriminacions actuals, sinó que seria una reparació moral després de 40 anys de democràcia», diu.

«Una burocràcia complexa i patologizant»

La possible fusió de la llei trans i la llei LGTBI, de la qual encara no ha transcendit cap informació, també provoca recel en l’esfera legal. «No és el mateix legislar per a persones gais i lesbianes que legislar per a persones trans. En un cas estem parlant de promoure el respecte i la igualtat cap a una orientació afectivosexual. En l’altre, parlem de regular tot l’aspecte burocràtic pel qual han de passar les persones trans», explica Isaac Guijarro, del gabinet Olympe Abogados. «Si demà surts de l’armari com a homosexual no has que canviar els teus papers, però si ets trans sí. La llei trans necessita una regulació específica», afirma. 

L’esborrany de llei trans que en aquests moments està registrat en el Congrés inclou, entre d’altres, mesures específiques per millorar l’assistència sanitària i promoure l’accés laboral del col·lectiu. Tot i que, segons recalca Guijarro, el punt clau d’aquesta llei seria l’autodeterminació de gènere. «Ara mateix una persona trans necessita un informe psicològic (o psiquiàtric) de disfòria de gènere, dos anys d’hormones i un llarg i tediós procés judicial per accedir a la seva identitat. Parlem d’una burocràcia complexa i patologizant, que tracta el col·lectiu com persones malaltes», diu el lletrat amb referència a la normativa estatal. «A la pràctica, no poder accedir a documents conformes a la teva identitat significa que, per exemple, tot i que tu et mostris al món com una dona pot ser que en la consulta del metge et continuïn anomenant ‘Paco’ perquè és el que posa al teu DNI», diu.

Notícies relacionades

Un dels "jardins de marihuana" d’Europa

Reinventar el periodisme

«No només és un problema de burocràcia. També s’ha de pensar en tot el patiment que suposa per a les persones trans passar per tot aquest procés», resumeix Aventín, que fa gairebé una dècada que és al capdavant d’associacions de famílies de nens trans. L’activista recorda que, en el fons, «debatre sobre els drets trans» també genera molt dolor en el col·lectiu: «De vegades fa por veure la violència i l’odi que s’aboca a les xarxes socials i mitjans de comunicació sobre les persones trans. Negar la seva realitat i els seus drets és una forma horrible de violència», diu.

Totes les activistes interpel·lades per aquest diari coincideixen en què, tot i que l’aprovació d’una llei no esborrarà tots els problemes del col·lectiu d’un dia per l’altre, sí que suposarà un pas endavant en matèria de drets humans. «El dia que es va aprovar el matrimoni homosexual vam celebrar que amb només canviar un tràmit en el registre civil s’havia conquistat un dret. L’aprovació de la llei trans també serviria per garantir els drets de tot un col·lectiu», reflexiona Aventín. «És l’última assignatura per a la igualtat», conclou Cambrollé.