Les entitats de Lleida adverteixen que l’acollida als temporers tornarà a ser desastrosa

Fa menys d’un any, una enorme crisi social i sanitària va colpejar la comarca del Segrià. L’arribada de centenars de temporers a la zona agrícola buscant empara i ocupació a la campanya de la fruita, i que van acabar vivint en condicions infrahumanes, va multiplicar exponencialment els contagis de coronavirus i va suposar el tancament perimetral de la zona. De fet les autoritats segueixen estudiat la mateixa mesura per a aquest 2021. La realitat sanitària va haver de lidiar amb la misèria que fa dècades es repeteix i que cap administració ha aconseguit resoldre encara. Aquest any semblava que s’entreveia una realitat diferent. Però les entitats lamenten que es torna al desastre del 2020.

«En aquestes últimes setmanes atenem diàriament 15 persones sense llar que acaben d’arribar a Lleida per treballar en la campanya de la fruita i que no tenen cap lloc on dormir», assenyala Costa. Càritas Lleida també ha detectat un augment important de migrants sense recursos als pobles agrícoles. Al març van atendre 27 migrants. Només la primera setmana d’abril en van ser 40. «Ben aviat, comença el període àlgid de la campanya de la fruita i és evident que estan arribant les persones que hi treballaran i algunes no poden tenir les necessitats bàsiques cobertes», expliquen des de l’entitat. «D’altres estan vivint en pisos sobreocupats arrendant habitacions o en pisos okupats», afegeix l’activista Nohgay Ndiaye.

La collita encara no ha començat

La campanya de recol·lecció de la fruita, no obstant, no s’ha iniciat encara. «Les persones que busquen una feina venen abans. Ja ha acabat la temporada a Andalusia i els que no tenen assegurat un contracte de feina, que solen ser els que estan en una situació més precària, arriben abans a Lleida per tenir més temps per trobar un agricultor que els contracti», explica Costa. El problema és que no hi ha cap lloc que els aculli.

L’espai que va obrir Lleida per albergar persones sense llar durant l’hivern està tancat. L’alberg que finança la Generalitat a la capital de Ponent no estarà actiu fins al desembre del 2021. I el pavelló per acollir temporers no obre fins l’1 de juny. «Vam alertar l’any passat que haurien d’obrir abans i ara ho tornen a fer, és incomprensible», es queixa l’activista Ndaye.

L’ajuntament es defensa que aquest diumenge obriran una oficina per atendre les necessitats laborals i socials dels temporers. «Farem seguiment de les arribades al maig i ajustarem el servei», afegeixen des de la Paeria. Insisteixen que el problema amb els temporers acabarà quan l’Estat els permeti regularitzar la seva situació legal a Espanya amb menys traves, una cosa que ja van demanar al Ministeri de Migracions però que sembla lluny de resoldre’s. Els canvis aplicats aquest any, doncs, seran més aviat pocs. El pavelló que acollirà 130 temporers ja tindrà llits, banys i dutxes i el gestionarà una empresa privada per 215.000 euros. L’única en presentar-se al concurs públic ha sigut Samu, una empresa sevillana especialitzada en emergències humanitàries.

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

«No es tracta d’un desastre natural, és una cosa que passa cada any. I no ha de ser l’ajuntament qui els aculli, sinó la patronal que els contracta», es queixa Gemma Casal, portaveu de la plataforma Fruita amb Justícia Social. També alerta que als pobles del Segrià es tornaran a utilitzar els albergs municipals com espais per confinar temporers infectats de coronavirus i no hi haurà lloc per als que visquin al carrer. I lamenta que les ajudes d’aquest any no repercuteixen en els temporers sinó en els agricultors que els contracten. «No s’han posat les eines, els preocupa més la imatge mediàtica que revertir els drets humans», insisteix.

Les entitats, desesperades, miren de forçar el consistori per canviar el rumb i permetre una acollida digna dels temporers l’abans possible. Arrels Sant Ignasi ha llançat un comunicat i impulsa una recollida de firmes ‘online’ per pressionar el consistori i la resta d’administracions. «Si no canvia la situació aquest any serà si no igual, pitjor que el passat», remarca el director de l’entitat.