L’Espanya rural, peça clau contra l’emergència climàtica

L’Espanya rural contribueix un 34% més a mitigar el canvi climàtic i 20 vegades més a conservar la biodiversitat, segons un informe realitzat per Greenpeace i presentat avui. La conclusió de l’estudi és que els pobles i els municipis de l’Espanya buidada –el seu aire net, els boscos, la producció alimentària no industrial i l’aigua– són un embornal de diòxid de carboni. Estem davant d’una clau fonamental en la lluita contra l’emergència mediambiental que amenaça de col·lapsar el planeta.

Revitalitzar els pobles no és, precisament, esgotar-ne els recursos, una cosa que passa, per exemple, amb projectes urbanístics que pavimenten la muntanya o amb la instal·lació de macrogranges, explica Mónica Parrilla, enginyera forestal i responsable de la campanya #HablaRural de Greenpeace. Revifar els pobles no s’aconsegueix tampoc amb la fugida al camp que molts urbanites estan emprenent en plena pandèmia per teletreballar, una cosa que només implica una pujada de preus en la vivendes rurals.

Notícies relacionades

Catalunya identifica les millors zones per talar arbres i disposar de més aigua

La resistència als antibiòtics es dispara en senglars i granges

El món rural és una oportunitat, però no només com un espai d’oci. Revitalitzar el camp implica «prendre decisions polítiques perquè la legislació fomenti l’emprenedoria ecològica, hem de deixar de mirar els pobles amb pena i realitzar projectes forestals i ramaders perquè la naturalesa es cuida per poder disfrutar-la», destaca Ariadna Tremoleda, cofundadora de la cooperativa Mas Les Vinyes. 

Donar suport econòmicament a l’Espanya buidada est+a als antípodes de la implantació de macroprojectes –com els de ramaderia industrial–, que prometen molta ocupació i, en realitat, no necessiten tanta mà d’obra. «Les macrogranges són perjudicials perquè destrueixen l’ecosistema i reverteixen la funció d’embornal de diòxid de carboni», detalla Paloma Nuche, doctora en Ecologia i autora de l’informe #HablaRural. L’experta explica que cuidar l’entorn rural és també cuidar la seva gent. Els municipis rurals tenen una densitat de població de 19 habitants per quilòmetre quadrats davant els urbans, amb 1.800 habitants per quilòmetre quadrat.