Maltractament infantil

El Congrés dona el vistiplau a la pionera llei de protecció a la infància

  • Es tracta d’una de les normatives més avançades del món en la prevenció de la violència cap als menors i en la reparació a les víctimes

  • La ‘llei Rhodes’ amplia la prescripció fins als 50 anys, crea la figura del coordinador davant l’assetjament escolar i busca la fi de la síndrome d’alienació parental

zentauroepp45025803 madrid  14 09 18  sociedad   james rhodes  pianista  se une 180914120258

zentauroepp45025803 madrid 14 09 18 sociedad james rhodes pianista se une 180914120258 / JOSE LUIS ROCA

3
Es llegeix en minuts
Patricia Martín
Patricia Martín

Periodista

Ubicada/t a Madrid

ver +

El Congrés ha aprovat aquest dijous la pionera llei de protecció a la infància davant la violència, batejada com ‘llei Rhodes’ amb referència al pianista James Rhodes, que va patir un calvari d’abusos sexuals en la seva infància i que, juntament amb organitzacions en defensa dels drets dels infants, ha batallat sense parar perquè Espanya aprovi una de les normatives més avançades del món en la prevenció de les agressions a menors i la reparació de les víctimes. La norma inicia ara la seva tramitació al Senat, amb la previsió que arribi al BOE al juny, si els terminis no es dilaten.

Notícies relacionades

Tal com ha explicat Ione Belarra, en el seu primer discurs com a ministra de Drets Socials al Congrés, la llei busca enviar un «missatge nítid» a la societat espanyola, com al seu dia va fer la llei contra la violència de gènere. «El missatge és que la violència contra els infants no és acceptable en cap de les seves formes». I és que, tot i que la ciutadania no sempre en tingui consciència, les dades són esgarrifoses: es presenten més de 100 denúncies al dia de violència sobre nens en l’àmbit familiar i gairebé la meitat de les víctimes dels delictes sexuals són menors d’edat. I amb el confinament, el maltractament infantil ha augmentat.

Per això, les mesures contingudes en la norma, i que s’expliquen a continuació, han comptat amb un recolzament majoritari. Si bé, diversos grups nacionalistes no han votat ‘sí’ per motius competencials.

Deure de comunicar

La llei estableix el deure de comunicar qualsevol situació de violència sobre nens, nenes o adolescents a l’autoritat competent encara que no sigui constitutiva de delicte. I és que, malgrat que les dades sobre denúncies són molt preocupants, les oenagés assenyalen que només són la punta de l’iceberg, ja que bona part de les agressions o bé no són verbalitzades pels menors o bé s’intenten resoldre al si de les famílies. A més, s’elimina la possibilitat que es desestimi la denúncia d’un nen per presumpta falta de maduresa.

Protecció en escoles i esport

La norma crea la figura del coordinador de benestar i protecció als centres educatius i defineix les seves funcions bàsiques per assegurar l’adequat funcionament dels protocols d’actuació davant indicis d’assetjament escolar, ciberassetjament, assetjament sexual i qualsevol altra forma de violència. A més, es crea la figura del delegat de protecció a les entitats esportives i d’oci 

Especialització de policia i jutjats

S’estableix que les forces i cossos de seguretat comptin amb unitats especialitzades i redueixin la pràctica de diligències innecessàries. I, en l’àmbit de la justícia, fixa que un futur projecte de llei creï jutjats i fiscalies especialitzades. A més, es fa obligatòria la pràctica de la prova preconstituïda per a menors de 14 anys, cosa que evitarà que hagin de declarar una vegada i una altra al llarg del procediment penal. I es crea un registre unificat de menors víctimes, a fi de tenir dades més precises de la magnitud del problema.

La prescripció, fins als 50 anys

Gràcies a una esmena transaccional d’última hora, els terminis a partir dels quals prescriuran els delictes d’abusos sexuals començaran a comptar quan la víctima faci 35 anys, per tant, en les agressions més greus tindran temps de denunciar fins als 50 anys. Aquesta possibilitat suposa un gran avenç, perquè en l’actualitat els terminis comencen a córrer quan la víctima fa 18 anys, cosa que ha provocat que desenes de procediments s’arxivessin perquè molts afectats no van ser capaços de denunciar fins passat molt temps des que van patir la violació.

Síndrome d’alienació parental

En la tramitació parlamentària, s’han introduït millores en l’àmbit de la lluita contra la violència masclista. Per exemple, assenyala que «els poders públics prendran les mesures necessàries per evitar que plantejaments teòrics o sense aval científic que presumeixin interferència o manipulació adulta, com l’anomenada ‘síndrome d’alienació parental’, puguin ser presos en consideració».

Delictes per internet

La llei crea nous tipus penals per castigar la incitació a través d’internet al suïcidi, a autolesionar-se, a realitzar actes sexuals i a trastorns alimentaris, com l’anorèxia i la bulímia. I hi ha qüestions a les quals no s’ha arribat a un consens, i que seran una altra vegada debatudes al Senat, com la petició de Podem que en els casos de desnonaments amb infants s’ofereixin solucions habitacionals.