¿Què passa ara amb el pla de vacunació a Espanya?

La ministra de Sanitat, Carolina Darias, ha dit amb rotunditat que, malgrat el contratemps amb AstraZeneca, es manté el calendari. El pla conté diverses etapes, entre les quals que al maig hi haurà cinc milions de vacunats, a mitjans de juliol 25 milions i a finals d’agost el 70% dels espanyols. Tot i així, la decisió de no administrar el sèrum d’AstraZeneca a menors de 60 anys obliga a canviar l’estratègia, ja que fins ara s’utilitzava predominantment en el col·lectiu de treballadors essencials i menors d’aquesta edat. Amb el canvi, l’objectiu immediat és que els mesos d’abril i maig s’hagin vacunat, amb els quatre antígens autoritzats, tots els més grans de 60. I, previsiblement, a partir d’aquesta data es continuaran utilitzant, els vials que no tinguin límit d’edat, amb la resta de grups, de major a menor. Però els experts dubten que aquests plans, amb tots els obstacles que hi està havent, tirin endavant. «Tenir a finals d’agost el 70% immunitzat és possible, però difícil. A més, és possible que, així que ens acostem al final, el ritme de vacunació baixi», assenyala el cap de Medicina de l’Hospital Clínic, Antoni Trilla.

Després de conèixer el dictamen de l’EMA, el grup tècnic de l’estratègia de vacunació va optar per un «principi de precaució», tenint en compte que les decisions en pandèmia són «a curt termini» i que és un acord que es pot canviar en el futur, segons explica a EL PERIÓDICO el president del Comitè de Bioètica i membre d’aquest grup, Federico de Montalvo. Es va decidir «pecar en excés», segons les seves pròpies paraules, a causa que la majoria dels casos rars de trombes detectats han ocorregut a menors de 60 anys.

La proposta del Ministeri de Sanitat ha sigut criticada no pel principi de precaució pel qual s’adopta aquesta mesura, sinó pels continus vaivens del Govern respecte al fàrmac desenvolupat per la Universitat d’Oxford. La consellera consellera de Salut de la Generalitat, Alba Vergés, ha criticat l’«anar i venir» del Govern espanyol a l’hora de decidir a quin grup d’edat s’ha d’administrar la vacuna d’AstraZeneca. «Nosaltres havíem defensat sempre que aquest criteri d’edat fos el prioritari perquè és el criteri de risc per a la Covid», ha destacat la consellera, que ha recordat que Catalunya ja havia denunciat «aquest límit (d’edat) que havia posat l’Estat espanyol i que no compartien altres països perquè ens semblava inadequat i no ajudava una estratègia de vacunació amb tota la coherència que ha de tenir».

La Comunitat de Madrid, per la seva banda, ha acusat el Ministeri de Sanitat de crear «confusió» i «anar a les palpentes» amb la suspensió de la vacunació amb AstraZeneca als menors de 60 anys. «No es pot anar a les palpentes ni crear inseguretat constantment», ha afirmat la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, en una entrevista amb Onda Madrid, on ha criticat que el Consell Interterritorial de Salut «canviï de criteri una altra vegada» i «al mig de la partida, quan tantíssima gent ja està vacunada».

Al principi, es va autoritzar per a persones de fins a 55 anys perquè no hi havia evidències que fos efectiva en més grans d’aquesta edat. Però a mesura que ha avançat la vacunació i s’han realitzat més estudis, hi ha noves dades que indiquen que sí que és segura i convenient en persones grans. Segons precisa De Montalvo, el «percentatge d’eficàcia» és inferior al demostrat pels vials de Pfizer i Moderna, per això es va decidir destinar les dues vacunes a la franja de més edat i acotar AstraZeneca fins als 65 anys, una cosa que dijous es va ampliar fins als 69 anys.

La Comissió de Salut Pública comunicarà pròximament la decisió sobre la segona dosi segons es vagi actualitzant i ampliant l’evidència científica, les avaluacions de l’EMA i en comunicació amb altres països de la UE, segons ha informat aquest dijous en un comunicat. Les opcions que el Govern estudia és que siguin punxats amb una vacuna diferent si hi ha «evidència científica suficient», segons Darias, o deixar-los amb una dosi perquè l’eficàcia davant els casos greus de Covid és del 70%. Els experts expressen els seus dubtes al respecte. «Hauríem de tenir evidències per posar una segona dosi amb una altra vacuna. S’està estudiant en altres països. Una altra opció és rebre una vacuna semblant a AstraZeneca, com la Janssen», diu Trilla. L’epidemiòleg assenyala una altra possibilitat: «Començar, amb els vacunats amb una dosi d’AstraZeneca, una altra pauta de dues dosis amb una altra vacuna.» El mateix reconeix no tenir de moment «resposta» de com resoldre aquest punt. No obstant, la viròloga del CSIC Margarita del Val ha alertat aquest dijous, a TVE, contra els «experiments» de barrejar vacunes diferents en els espanyols. «El que no es pot fer són experiments d’una cosa que no està demostrada, com és combinar vacunes en cerca del risc zero. Això no s’ha de fer», ha afirmat la científica.

Tot i que encara Sanitat no ha pecisat aquest aspecte, el predictible és que es vacunin amb el grup d’edat que els correspongui, sense que la professió es tingui en compte. Malgrat això, l’estratègia de vacunació és un «document viu», segons avisa sempre la ministra, amb la qual cosa podria acordar-se en el futur que es prioritzi, de nou, els treballadors essencials. «S’ha d’anar pas a pas, setmana a setmana, adoptant decisions sempre tenint en compte la seguretat», segons De Montalvo. 

El director del Servei de Cirurgia Vascular de l’Hospital de Sant Pau, José Román Escudero, explica que normalment el tractament de les trombosis es fa amb heparina, però la trombosi venosa cerebral associada a la vacuna d’AstraZeneca «sembla que es produeix per un problema immunològic». «En aquests casos, en comptes de coagular amb heparina, es donen antritrombòtics», diu Escudero. Els pacients amb «signes de sofriment cerebral» han d’ingressar a l’hospital, tot i que Escudero considera que, donat el desconeixement encara entorn dels efectes de la vacuna, qualsevol pacient immunitzat i amb signes de sospita s’hauria de quedar un dia almenys «en observació». Aquests signes de «sospita» són el mal de cap i la baixada de plaquetes, «per això s’ha de fer una anàlisi de sang als pacients sospitosos de tenir aquesta trombosi». «Moltes vegades, al tenir aquests símptomes, s’inicia el tractament com si tinguessis la trombosi i això l’evita», afegeix Escudero. «Si s’agafa a temps, s’impedeix la formació de trombes i no necessàriament ha d’evolucionar malament». El cap de la Unitat Ictus de Vall d’Hebron, Carlos, Molina, assenyala que la «trombosi venosa cerebral és una forma molt infreqüent d’ictus». «I és molt poc freqüent amb la vacuna, per la qual cosa això no hauria d’afectar la campanya», opina.

Sí. Els símptomes apareixen durant els primers 15 dies després de vacunar-te amb AstraZeneca. «Si durant aquells 15 dies, la persona no té símptomes, pot estar tranquil·la. Aquestes complicacions, si apareixen, ho fan entre el tercer dia i el 14. Sobretot solen ser en els primers dies», diu Molina.

Hi ha tres medicaments d’ús comú que comporten un risc de tromboembolisme: els anticonceptius orals, els corticoides i els immunosupressors. Per exemple, les dones fumadores i sedentàries tenen risc de patir un tromboembolisme associat als anticonceptius orals. De fet, com a norma general, la píndola anticonceptiva es desaconsella en dones més grans de 35 anys i que fumen més de 15 cigarrets al dia, tot i que el risc és molt baix. Només dues dones de cada 10.000 usuàries de la píndola a l’any pateixen un ictus trombòtic i només una de cada 10.000 a l’any pateix un infart de miocardi. També els corticoides com la prednisona poden causar aquest efecte de trombe o embòlia. I els immunosupressors com el tofacitinib, per als casos d’artritis reumatoide, colitis ulcerosa o malalties immunitàries. A aquests se’ls sumen antispicòtics com l’olanzapina o la quetiapina. Però sempre, en tots els casos, la tromboembòlia és poc freqüent, remarquen fonts mèdiques. Fins i tot els medicaments diürètics, en aquelles persones que tenen hipertensió i que els consumeixen en excés, poden provocar una trombosi. Només passa en determinades situacions: si la persona és molt gran, si consumeix diürètics en excés, té més risc de tromboembolisme. Així, més enllà del tipus de medicament, hi ha un grup de pacients amb més risc de patir tromboembolisme: les persones grans, sedentàries, amb alguna patologia de base i, per exemple, amb colesterol alt.

Segons va detallar dimarts a la nit la directora de l’Agència del Medicament i Productes Sanitaris (AEMPS), María Jesús Lamas, s’han registrat vuit casos de trombes cerebrals i quatre a l’abdomen, amb 2,1 milions de dosis administrades. La majoria dels casos han sigut dones menors de 55 anys. I a la Unió Europea, fins al 4 d’abril hi ha hagut 169 trombes de sins venosos cerebrals i 53 a l’abdomen, amb 34 milions de persones vacunades almenys amb una dosi. Els casos observats, segons Lamas, són «més dels esperats malgrat ser una xifra molt limitada.