Un 34% de pacients de Covid, diagnosticats amb un trastorn de salut mental

Un 34% de pacients de Covid-19 tractats als Estats Units van ser diagnosticats amb un trastorn de salut mental o neurològic, com ara ansietat i demència, en els sis mesos posteriors a ser contagiats, indica un estudi publicat aquest dimarts a ‘The Lancet Psychiatry’.

Un equip de la universitat anglesa d’Oxford, encapçalat per Paul Harrison, va examinar l’historial de 236.379 pacients més grans de 10 anys registrats a la base de dades nord-americana TriNetX, que havien emmalaltit amb el coronavirus després del 20 de gener del 2020 i encara eren vius el 13 de desembre.

Els autors van comparar l’evolució d’aquestes persones amb la de 105.579 que van patir la grip en el mateix període i unes 236.038 més diagnosticades amb diferents infeccions respiratòries (incloent-hi la grip), computades en aquest mateix registre electrònic.

Els investigadors d’Oxford van comprovar, entre altres coses, que hi ha un 44% més de risc de ser diagnosticat amb un trastorn mental o neurològic després de patir Covid que després de patir la grip, i un 16% més davant d’altres malalties respiratòries.

Conclouen així que, per diverses raons que no contempla aquest estudi i que cal continuar investigant, la Covid-19 «resulta un risc més elevat de trastorns psiquiàtrics o neurològics que totes aquestes altres afeccions».

Del 34% de contagiats diagnosticats amb algun trastorn de salut mental en aquells primers sis mesos, un 17% van patir ansietat –el mal més freqüent de catorze d’analitzats–, seguit d’un 14% que va experimentar canvis d’humor i un 5% afectat d’insomni.

Els autors assenyalen que els diagnòstics neurològics van ser marcadament inferiors però «no inusuals», sobretot en persones que havien estat greus amb el coronavirus: 0,7% va ser diagnosticada amb demència, un 2% va patir una apoplexia i un 0,6%, un vessament cerebral.

«Tot i que el risc individual per a la majoria dels trastorns és baix, l’efecte a nivell de la població pot ser significatiu per als sistemes de salut, donada l’escala de la pandèmia i que molts dels trastorns són crònics», apunta Harrison.

En una roda de premsa per internet per presentar l’estudi, el psiquiatre Max Taquet va instar a continuar investigant, ja que les dades que ells van manejar són «limitades», ja que no revelen si hi va haver canvis en els pacients després d’aquells primers sis mesos ni les causes dels diagnòstics.

Els investigadors remarquen que l’aparent incidència més gran de trastorns psiquiàtrics i neurològics en pacients de Covid-19 no es deu necessàriament a l’acció directa del virus al cervell, sinó que poden derivar-se dels efectes personals i socials de patir la malaltia o de l’impacte dels símptomes.

En la cita amb periodistes, el neuròleg Masud Husain va aclarir que, d’acord amb altres estudis, tot i que el SARS-CoV-2 «pot penetrar al cervell», «no hi ha gaires indicis que ataqui directament les neurones», si bé «pot causar una inflamació que tindria conseqüències en la funció biològica» d’aquest òrgan.

Notícies relacionades

Maltractada, amb cinc filles i a 24 hores de quedar-se al carrer: «La meva única opció és un pis social»

Avenç quirúrgic: l'Hospital de Bellvitge fa dos doble by-pass per extirpar dos càncers de pàncrees inoperables

El virus pot, a més, generar coàguls que, al seu torn, influeixen també en la funció cerebral, va afegir.

En qualsevol cas si, per la raó que sigui, psicològica o biològica, els pacients de Covid acaben sent diagnosticats amb més trastorns de tipus psiquiàtric o neurològic, els sistemes de salut s’han de preparar per atendre’ls, adverteixen els autors.