Coàguls sanguinis i Covid-19: cinc factors de risc
Adam Taylor, Lancaster UniversityEn els últims dies hi ha hagut una gran preocupació entorn dels coàguls sanguinis, especialment després de conèixer una alerta d’Alemanya sobre persones que han patit trombosi a les venes cerebrals –un coàgul sanguini al cervell– després de rebre la vacuna d’AstraZeneca. Altres països europeus han expressat la seva preocupació pel possible augment del risc d’embòlies pulmonars i trombosi venosa profunda després de la vacunació.
No obstant, AstraZeneca afirma que actualment no hi ha proves que els episodis registrats estiguin associats a la vacuna, i que el nombre de coàguls sanguinis notificats després de rebre-la no és més elevat del que passaria normalment.
La coagulació, una funció extremadament important al cos humà, ajuda a prevenir la pèrdua excessiva de sang tant dins com fora del cos quan se’ns fereix la pell, els òrgans interns o els vasos sanguinis.
Però tot i que pot ser un procés normal i essencial, si un coàgul es desprèn d’on es va formar pot resultar perillós, sobretot si s’allotja en un òrgan o en una artèria massa estreta. Això és el que es coneix com un èmbol i pot bloquejar el flux sanguini arterial, que és essencial per als òrgans vitals i pot derivar en una embòlia pulmonar (coàgul de sang als pulmons), un accident cerebrovascular isquèmic (coàgul al cervell) o un atac cardíac. També pot bloquejar les venes, com una trombosi venosa profunda a les cames, coneguda com a trombe.
Hi ha molts factors que poden augmentar la probabilitat que una persona desenvolupi un coàgul de sang. En destacarem cinc:
1. Obesitat
Les persones obeses tenen més del doble de probabilitats de desenvolupar un trombe (coàgul de sang a la cama) en comparació amb les persones de pes normal. Això es deu que l’obesitat provoca una inflamació crònica i una reducció de la fibrinòlisi (capacitat de descompondre els coàguls).
La inflamació crònica també es produeix com a resultat de tenir menys òxid nítric al cos. L’òxid nítric és una molècula que protegeix l’endoteli especialitzat (el revestiment dels vasos sanguinis) i evita que les cèl·lules s’adhereixin a la superfície endotelial. Fins i tot quan són joves, les persones obeses tenen nivells significativament més baixos d’òxid nítric.
És aquesta quantitat reduïda d’òxid nítric en les persones obeses la que augmenta el dany al revestiment dels vasos sanguinis, cosa que al seu torn augmenta el risc de formació de coàguls.
2. El tabac
Fumar augmenta fins a tres vegades el risc de formació de coàguls.
Igual que en el cas de l’obesitat, el tabaquisme redueix la quantitat d’òxid nítric al cos i afavoreix que la sang s’enganxi per formar coàguls. Aquest procés és impulsat en part per l’augment significatiu dels nivells de fibrinogen, un component important en la coagulació, present a la sang dels fumadors.
Les substàncies químiques dels cigarrets també fan que les plaquetes de la sang s’enganxin. Junts, aquests factors fan que la sang sigui més espessa, cosa que en dificulta el bombatge del cor pel cos, fet que al seu torn malmet el revestiment intern dels vasos sanguinis.
3. Volar i la inactivitat
Viatjar llargues distàncies amb avió o estar immobilitzat durant un llarg període després d’una intervenció quirúrgica important poden augmentar el risc de coàguls sanguinis en forma de trombosi venosa profunda (TVP), és a dir, coàguls sanguinis a les cames. La incidència típica d’aquest tipus de trombosi és d’una per cada 1.000, però es multiplica per tres en els vols de més de tres hores.
Com que la sang no flueix tant, les cèl·lules i proteïnes de la sang es fixen i formen grumolls. Quan la persona es torna a moure, aquests coàguls es poden desplaçar pel cos i bloquejar un vas sanguini si no es desfan. Un índex de massa corporal més elevat, l’edat i el tabaquisme augmenten el risc de desenvolupar una trombosi venosa profunda per inactivitat o en els vols.
4. Traumatismes i càncer
Fins una de cada quatre persones que han patit un traumatisme important, que provoca danys als vasos sanguinis –per exemple, si s’han trencat ossos grans– desenvolupen coàguls. En aquests casos, la formació de coàguls està relacionada tant amb les lesions dels mateixos vasos sanguinis com amb el repòs al llit, sovint prolongat, associat al tractament i la recuperació.
Així mateix, les persones amb càncer tenen entre cinc i set vegades més probabilitats de desenvolupar coàguls. Això es deu al fet que alguns càncers produeixen quantitats creixents de factors de coagulació. El càncer també fa malbé els teixits sans, cosa que fa que s’inflin i coagulin.
5. Píndola anticonceptiva
S’ha comprovat que les dones que prenen la píndola anticonceptiva oral combinada, que conté estrògens i progesterona, tenen un lleuger augment de risc de patir coàguls. Altres anticonceptius orals mostren nivells d’augment similars, amb aproximadament 6-17 esdeveniments addicionals per cada 10.000 dones tractades, depenent del fàrmac utilitzat, en comparació amb les dones que no prenen l’anticonceptiu oral.
Els ingredients dels anticonceptius augmenten els nivells de diversos factors de coagulació que circulen a la sang, cosa que augmenta les probabilitats que es formin coàguls a les venes.
Covid-19
La investigació també mostra que els pacients de Covid-19 tenen nivells significativament elevats d’una molècula que es forma quan hi ha coàguls presents.
Això es deu que la Covid-19 ataca les cèl·lules endotelials que recobreixen els vasos sanguinis, cosa que provoca un augment dels coàguls a tot el cos i es presenta com una malaltia vascular.
Un estudi també va descobrir que entre el 2 % i el 9 % dels pacients amb Covid-19 desenvolupen èmbols pulmonars. I tenen entre tres i sis vegades més probabilitats de desenvolupar coàguls a les venes en comparació amb la resta de la població. Altres factors –com el repòs al llit i l’edat– poden augmentar el risc de coàguls en aquests pacients.
Però, tot i que molts factors poden augmentar el risc que una persona pateixi coàguls sanguinis, encara no hi ha proves que suggereixin una relació directa entre aquests i la vacuna d’AstraZeneca.
Article traduït gràcies a la col·laboració amb Fundació Lilly. Below is The Conversation's page counter tag. Please DO NOT REMOVE.
Fin del código. Si no ve ningún código arriba, por favor, obtenga el nuevo código de la pestaña Avanzado después de hacer clic en el botón de republicar. El contador de páginas no recoge ningún dato personal. Más información: http://theconversation.com/es/republishing-guidelines
Notícies relacionades
Adam Taylor, Professor and Director of the Clinical Anatomy Learning Centre, Lancaster University
Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegiu l’original.
