AI denuncia la situació d’abandonament de sanitaris i persones grans a Espanya

L’informe anual d’Amnistia Internacional exposa l’abandonament que va patir el personal sanitari a Espanya durant els primers mesos de la pandèmia i el «desproporcionat» nombre de morts entre les persones grans, a més de denunciar actuacions «arbitràries» de les forces de seguretat en l’estat d’alarma.

La pandèmia centra el tradicional informe de l’ONG, que dedica bona part del capítol sobre Espanya a les carències patides pel personal sanitari i a les «violacions de drets humans» en les residències de gent gran. Al final de l’any, destaca, almenys 93.000 treballadors de la salut havien contret Covid-19 (el 5,1% dels casos) i 89 havien mort per la malaltia. En les primeres setmanes hi va haver escassetat d’equips de protecció individual de qualitat, que van arribar encara amb més retard a centres no hospitalaris, com els d’atenció primària o les residències, i durant els primers tres mesos el personal sanitari va tenir accés limitat als tests.

AI recorda a més que al novembre s’estimava que 20.000 persones havien mort a les residències de gent gran (el 50% de les morts totals per Covid fins aquell moment) i denuncia els protocols de derivació a centres hospitalaris que es van adoptar en algunes comunitats, que van ser «discriminatoris» i van violar el dret a la salut. Critica així mateix el confinament «indefinit» de moltes persones grans a les seves habitacions, amb escàs o nul contacte amb els familiars i sense supervisió efectiva de les autoritats, «cosa que va donar lloc a violacions dels seus drets humans» en unes instal·lacions en què faltava personal i mesures de protecció.

En un comunicat, el director d’Amnistia Internacional a Espanya, Esteban Beltrán, critica en concret la situació viscuda a les residències de Madrid i Catalunya i considera que la resposta del personal sanitari en aquesta pandèmia «ha sigut una de les millors mostres d’humanitat que ens ha deixat l’any 2020». Segons el seu parer, l’últim any el sistema d’atenció primària a Espanya ha patit dues pandèmies, la de la Covid-19 i la d’una gestió sanitària que ha situat aquest servei públic «entre l’abandonament i el desmantellament» per falta de planificació i inversió.

A l’informe es ressenya també el significatiu augment de les trucades a les línies d’atenció a dones en perill de patir violència de gènere en l’àmbit familiar i la persistència a Espanya d’un problema de sensellarisme i accés a la vivenda, sobretot en zones de baixos ingressos. AI destaca en aquest apartat els reials decrets aprovats pel Govern per fixar moratòries en el pagament d’hipoteques i lloguers i suspendre desnonaments.

Com és tradicional als seus informes, l’ONG torna a criticar l’anomenada ‘llei mordassa’ i alerta que van persistir les denúncies sobre «ús excessiu i desproporcionat» de la força per part d’agents, encarregats de fer complir les regles de l’estat d’alarma. Segons aquest estudi, la policia va posar més d’un milió de multes i va sancionar «arbitràriament» algunes persones per saltar-se el confinament imposat per la pandèmia, com periodistes o persones sense llar, ja que no tenien criteris clars per exercir les seves funcions.

Notícies relacionades

Es Im-Perfect i Manresa Il·lumina guanyen el Premi BBVA a la Sostenibilitat Empresarial

Dos de cada tres catalans culpen dels preus a la falta d’obra nova

L’informe inclou un capítol dedicat a la immigració i aplaudeix el buidament dels centres d’internament d’immigrants en els primers mesos de l’estat d’alarma, després reoberts. Les principals crítiques es dirigeixen a les condicions «inhumanes» que van viure molts immigrants a les Illes Canàries, desbordades a l’augmentar les arribades prop d’un 757%; a les expulsions sense respectar-se les garanties legals, i a les desenes de milers de sol·licituds d’asil acumulades. «Hi va haver persones migrants i sol·licitants d’asil que van continuar vivint en centres d’acolliment suportant condicions d’aglomeració i sense protecció adequada contra la Covid-19», alerta AI, que posa el focus a Melilla.

En l’apartat dedicat a la llibertat d’expressió i reunió, l’ONG denuncia de nou que Jordi Sánchez i Jordi Cuixart segueixin a la presó després d’haver sigut condemnats per sedició per la seva participació en el procés.