Crisi sanitària

Les dones qüestionen els efectes secundaris de la píndola

  • La retirada puntual de la vacuna d’AstraZeneca reobre el debat sobre els riscos de trombes de les anticonceptives

  • Els metges recomanen visites de seguiment als quatre o sis mesos quan les pacients presenten perfils de risc

Les dones qüestionen els efectes secundaris de la píndola
Es llegeix en minuts

La píndola anticonceptiva va començar a comercialitzar-se als Estats Units l’agost de 1960 per a dones casades. A finals d’aquella dècada ja es difonia entre joves i solteres. Per fi podrien decidir quan quedar-se embarassades. Tant va ser així que un estudi realitzat per la Universitat de Harvard el 2002 assenyala que va tenir un paper clau en el retard del matrimoni, la maternitat i en l’accés a la universitat.  

Les dones parlaven finalment de les seves relacions sexuals. També dels efectes que els causaven les pastilles. Però a mesura que van sorgir noves generacions de la píndola, la por inicial pels riscos es reduïa. Ara no només es recepta com a mètode anticonceptiu, sinó que també per a problemes com l’acné, l’endometriosi o la dismenorrea. No obstant, la recent retirada de les vacunes d’AstraZeneca contra la Covid (per la seva relació amb possibles trombosis) ha tornat a posar sobre la taula efectes adversos, com la malaltia tromboembòlica venosa, que, tot i que de forma limitada, tenen. Moltes usuàries de la píndola anticonceptiva consideren que no se’ls informa prou sobre aquests problemes o que es recepta ‘a la lleugera’ sense un control posterior.

Sense preguntes

Una d’aquestes dones és Anaïs Richarte, de 26 anys. L’hi va receptar el seu metge de família el gener del 2020 per les irregularitats en el cicle que li causava la síndrome de l’ovari poliquístic. «Ni em va pesar ni em va fer cap tipus de preguntes. Jo tenia dolors de regla molt forts», explica. «Quan vaig començar a prendre-la em feia molt malt el cap i el pit. Em vaig començar a engreixar bastant. Tenia uns canvis d’humor tremends».

«Abans havia tingut cefalea –prossegueix– però no a aquest nivell. Vaig preguntar al metge i em va dir que era normal, que el cos s’ha d’adaptar». Al juny d’aquell any va tenir un trombe. Portava una vida més sedentària, sobretot arran del confinament. «M’havia engreixat bastant. Aquell cap de setmana em va agafar un dolor de tipus ciàtic. El dilluns anterior no em podia aixecar del llit: la cama esquerra se m’havia triplicat de volum. Tenia un dolor tremend», assegura.

Va estar 15 dies ingressada. «A l’hospital em van dir que a més de tenir factors de risc –sobrepès– hi havia influït la píndola, ja que és un efecte secundari. I tot i que [el prospecte] posa que és rar, pot passar», explica. Li van fer un angiotac i van veure que tenia un tromboembolisme pulmonar. Des d’aleshores per als símptomes de la síndrome pren analgèsics.

«A l’hospital em van dir que a més de tenir factors de risc –sobrepès– la píndola havia influït en la meva trombosi»

El risc basal

«Cada preparat anticonceptiu té un risc. El risc mitjà sol ser unes tres vegades i mitja el risc basal de les usuàries, que normalment és molt baix. En termes absoluts la possibilitat de patir un trombe és molt petita. Sol ser d’una a cinc per cada 10.000 dones. No obstant, una de cada 1.000 dones el patiran amb l’embaràs, el part i el puerperi», compara per la seva banda José Cruz Quílez Conde, president de la Societat Espanyola de Contracepció (SEC).

Indica que «el risc basal no es pot mesurar tret que hi hagi antecedents familiars o de patologies». Per exemple, persones hipertenses, obeses o amb vides sedentàries. Per conèixer aquests problemes, el metge ha de fer preguntes a la pacient abans de la prescripció i, si ho considera necessari, un estudi. Des de fa temps es descarten les analítiques.

Però un estudi més complet hauria pogut salvar l’Elena (nom fictici). Ella va prendre per primera vegada la píndola dels 18 als 21 anys. Llavors li van fer un hemograma. Era fumadora. Als 22 l’endocrí li’n va receptar una de diferent per un desajust hormonal. «Per a mi era molt incòmode tenir tant borrissol», explica.

Als 24 anys, i de vacances, un dia no va poder apujar-se els pantalons. «La mà dreta no obeïa. Vaig intentar trucar al meu nòvio, però em vaig adonar que no podia parlar», assegura. La van portar a l’Hospital Torrecárdenas d’Almeria. Els sanitaris van creure que «havia pres de tot» la nit anterior. Estava sola en les primeres proves i no podia explicar-se. «Poques vegades m’he sentit tan malament a la meva vida», confessa.

«La mà dreta no obeïa. Vaig intentar trucar al meu nòvio, però em vaig adonar que no podia parlar»

Notícies relacionades

Els neuròlegs van buscar un possible trombe. Havia tingut un accident cerebrovascular. «Em van fer un estudi genètic i van descobrir que tenia un factor a la sang que afectava la coagulació. No ho fan pràcticament a ningú i menys a la gent a qui recepten la pastilla quan és jove. A l’ajuntar aquest factor amb la píndola i el tabac el dubte era que com no me n’havia donat abans», afirma. Després d’això va haver de tornar a aprendre a parlar i a llegir.

Quílez Conde explica que es fa una visita de seguiment als quatre o sis mesos on cal mirar que l’adherència al mètode sigui correcta i veure si la pacient necessita consell. També s’ha d’actualitzar els factors de risc i mesurar la tensió cada cert temps. Controlant tot això, assegura, el risc és assumible. «L’ús quotidià és segur», conclou.