La polèmica d’AstraZeneca

Altres medicaments que també tenen risc de trombosi (i són segurs)

  • Els anticonceptius orals es desaconsellen en dones més grans de 35 anys i molt fumadores per risc de patir aquest efecte advers «poc freqüent»

  • Se’ls afegeixen els corticoides, els immunosupressors, els antipsicòtics i els diürètics. «El risc zero no existeix», destaquen metges i farmacèutics

Altres medicaments que també tenen risc de trombosi (i són segurs)
4
Es llegeix en minuts
Beatriz Pérez
Beatriz Pérez

Periodista

Especialista en sanitat, temes de salut

Ubicada/t a Barcelona, Catalunya, Espanya

ver +

La notícia sanitària d’aquesta setmana és que Espanya, juntament amb altres països europeus, ha decidit paralitzar la vacunació amb AstraZeneca, el fàrmac d’Oxford, després de detectar una quinzena de casos de trombosi i 22 més d’embòlia pulmonar en persones que prèviament havien sigut immunitzades amb aquest antigen. Un d’aquests ha tingut lloc a Espanya. És una xifra molt petita, tenint en compte que la Unió Europea ha vacunat amb AstraZeneca 6 milions de persones i el Regne Unit, 11. A més, tampoc està provada la causalitat: és el que l’Agència Europea de Medicaments (EMA) està estudiant.

I, tot i que és «moment d’esperar» a les conclusions de l’EMA, també és moment de recordar que «no hi ha cap vacuna que no tingui efectes adversos», en paraules del secretari de Salut Pública de Catalunya, Josep Maria Argimon. És més: «Tots els medicaments, incloses les vacunes, tenen efectes adversos», assenyala Maria Perelló, responsable del centre d’informació del medicament del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB).

Perelló destaca que hi ha tres medicaments d’ús comú que comporten un risc de tromboembolisme: els anticonceptius orals, els corticoides i els immunosupressors. «No és una reacció adversa freqüent, però sí que s’ha presentat en alguns casos», assenyala. Per exemple, les dones fumadores i sedentàries tenen risc de patir un tromboembolisme associat als anticonceptius orals. De fet, com a norma general, la píndola anticonceptiva es desaconsella en «dones de 35 anys i que fumen més de 15 cigarrets al dia», expliquen fonts de la Federació de Planificació Familiar Estatal (FPFE). I, tot i així, el risc és «poquet».

«Una dona que no té antecedents pròxims [de trombe], que fuma poc i té menys de 35 anys gairebé no té risc de patir un trombe. De fet, el perill de deixar de prendre la píndola és més elevat», afegeixen aquestes fonts. Segons dades de la FPFE, només dues dones de cada 10.000 usuàries de la píndola pateixen un ictus trombòtic a l’any i només una de cada 10.000 pateix un infart de miocardi a l’any.

La metge adjunta del Servei d’Obstetrícia i Ginecologia del Hospital Vall d’Hebron (Barcelona), Itzíar García Ruiz, destaca que, abans de prendre anticonceptius orals, és necessària una bona «valoració mèdica». «No s’han de prendre perquè els recomana una amiga. No hi ha cap fàrmac innocu», valora García Ruiz.

«Els anticonceptius, que prenem des de fa un munt d’anys, es poden associar a un risc de trombosi. Alguns són més segurs que d’altres. ¿Quines dones poden fer una trombosi? Les que tenen factors de risc: són fumadores, tenen obesitat o antecedents familiars», destaca aquesta ginecòloga. En les més grans de 35 anys i amb factors de risc, s’aconsella utilitzar preservatius o un dispositiu intrauterí (DIU).

Segons García Ruiz, la majoria d’episodis trombòtics apareixen al començament de la ingesta de fàrmacs. «No són tan freqüents si fa anys que els prens», diu. «Els anticonceptius milloren les condicions de vida de la dona. Però han de ser un tractament ben indicat».

Els corticoides i els immunosupressors

«També els corticoides com la prednisona poden causar aquest efecte de trombe o embòlia. I els immunosupressors com el tofacitinib, per als casos d’artritis reumatoide, colitis ulcerosa o malalties immunitàries», explica Perelló. A aquests se’ls afegeixen antipsicòtics com l’olanzapina o la quetiapina. «Però sempre, en tots els casos, la tromboembòlia és poc freqüent», remarca.

Fins i tot els medicaments diürètics, en les persones que tenen hipertensió i que els consumeixen en excés, poden provocar una trombosi. «Només passa en determinades situacions: si la persona és molt gran, si consumeix massa diürètics, té més risc de tromboembolisme», diu Perelló. Ella destaca que, més enllà del tipus de medicament, hi ha un «grup de pacients» amb més risc de patir tromboembolisme: les persones grans, sedentàries, amb alguna patologia de base i, per exemple, amb el colesterol alt.

El risc zero, de fet, no existeix ni tan sols amb medicaments d’ús comú, com el paracetamol o l’ibuprofèn. En dosis altes, el paracetamol pot tenir una «afectació hepàtica». L’ibuprofèn pot provocar «molèsties intestinals» i fins i tot «úlceres» (tot i que això últim és un «extrem»). I l’aspirina pot causar «úlceres, hemorràgies gastrointestinals, dolors abdominals i urticària», diu Perelló.

Baixa incidència

La trombosi venosa cerebral, amla relació amb AstraZeneca qde la qual és el que s’està estudiant, és una malaltia «poc freqüent fora del context d’una vacunació», amb una incidència de tres o quatre casos per milió de persones, va insistir dimarts Argimon. A hores d’ara, els casos descrits a Europa aquests últims dies de vacunats amb AstraZeneca, i a l’espera de confirmar que hi hagi una relació de causalitat, mostren una incidència encara menor: un cas per milió d’habitants.

Notícies relacionades

«A Espanya s’han administrat un milió de dosis [d’AstraZeneca] i només hi ha un cas; així que hem d’estar molt tranquils», va afirmar Argimon, si bé va admetre que el preocupa que la ciutadania perdi confiança en aquesta vacuna.

D’altra banda, la responsable de farmacovigilàcia de la Fundació Institut Català de Farmacologia, Glòria Cirera, va destacar que alguns símptomes possibles de les trombosis cerebrals són les «cefalees de molta intensitat, incapacitants, que fins i tot canvien amb la posició corporal o són més intenses al despertar», i que van acompanyades d’«alteracions neurològiques» (com les visuals) o «vòmits».