Ponts a l’Hospitalet entre sanitaris i la comunitat pakistanesa

La Rosa va arribar a la Saima, a través del Projecte d’Intervenció Comunitària Intercultural (ICI), un dels motors de la vida comunitària a Collblanc-la Torrassa. Emma de la Haba, llavors responsable de l’ICI, coneixia la iniciativa del Centre d’Estudis Africans i Interculturals (CEA) Cartografia de Coneixements, en la qual llavors treballava la Rosa, i els va demanar que vinguessin a desenvolupar un dels seus estudis al barri, on era evident la necessitat d’actuar al CAP per fer caure barreres que anaven més enllà de les lingüístiques (el problema de falta de comunicació que es fa més evident, però ni de bon tros és l’únic). Barreres que tenen molt a veure amb l’etnocentrisme que fa que costi d’imaginar que l’interior d’una mesquita que per fora té un aspecte tan discret pugui ser un lloc tan bonic. Anomenem-lo etnocentrisme, prejudicis o ignorància.

De la llavor plantada abans de la Covid en la participació en Cartografia de Coneixements no només queda aquest evident carinyo entre la Rosa i la Saima. Queden materials avui imprescindibles, com els fulls amb els aliments prohibits per als pacients que pateixen malalties metabòliques –malaltia molt estesa entre la comunitat pakistanesa– il·lustrats amb fotografies, perquè la llengua no sigui un problema, i adaptats a la seva realitat (als aliments més populars entre la comunitat pakistanesa, no als propis de la societat espanyola, que moltes vegades els són tan aliens). I queden també, segons explica la Saima a la Rosa, noves iniciatives, com tallers de salut sexual i reproductiva per a dones pakistaneses. Escoltant-les –escoltant-se– no només van intentar solucionar les necessitats detectades prèviament, sinó que se’n van identificar de noves.

«Una situació molt comuna és quan estàs embarassada i et surt el sucre alt i la doctora et dona un paper amb la dieta recomanada, en què apareixen tota mena d’aliments que no tenen res a veure amb la teva realitat, amb el que hi ha a la teva cuina. Ja no és només entendre què et diuen, és que la doctora que tens davant entengui que existeixen altres realitats, una cosa imprescindible per millorar la salut comunitària», afirma laSaima, que no parla (només) per ella, sinó en veu de les moltes dones de la seva comunitat amb qui té contacte diari –és a ella a qui truquen quan necessiten una intèrpret per a qualsevol gestió– i de les dones que van participar en els grups focals organitzats al barri per portar a terme la recerca liderada per la Rosa. «Quan treballem amb temes d’interculturalitat i salut és necessari entendre que cada comunitat té una cosmovisió pròpia. Respectar que hi ha cultures amb altres sistemes mèdics», afirma l’antropòloga, que insisteix en «la importància de treballar pel reconeixement de sabers i pràctiques culturals no hegemòniques, promovent-ne el potencial transformador».

De pacient a professora

Amb tot el material recopilat en les diferents sessions de treball amb la comunitat, fetes en grups petits i de confiança, els únics en què és possible rescatar aquestes veus silenciades, en els quals aquestes dones se sentiran còmodes per expressar-se, la Saima va ser l’encarregada de fer una formació als professionals del CAP. Dos tallers que els professionals del CAP van rebre encantats, ja que eren els primers que reivindicaven més eines per poder treballar amb aquestes persones. «El que busca Cartografia és ser un pont entre la realitat d’una comunitat amb més o menys recursos lingüístics i uns sanitaris amb més o menys recursos interculturals», diu l’antropòloga, que destaca que moltes vegades les barreres culturals són fins i tot més importants que les lingüístiques.

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

La formació al CAP –que ja s’havia fet en altres CAPs de Barcelona, a barris com el Raval i el Bon Pastor, i el material del qual està disponible al CEA per a tots aquells professionals que ho necessitin –socialitzar i visibilitzar els resultats de la recerca és un dels objectius del projecte– també va servir per trencar clixés i exposar realitats com la importància del Ramadà per a tantes persones.

Revisió històrica

«Es tracta, també, de fer una revisió sobre com s’ha jutjat la resta de cultures des de la nostra cultura. Veure com em situo davant l’altre i quins són els meus punts cecs; i la resposta dels sanitaris sempre que fem aquestes formacions és espectacular», afirma la Rosa, que té clar que el camí a seguir és la mediació professionalitzada a tots els CAPs.