¿Quin futur els espera als nens de les pasteres?

El sistema d’acollida tracta de forma diferencial els nens que arriben amb els seus progenitors que els que arriben completament sols. Aquests últims solen ser la majoria. El 2019 eren el 82% del total de menors arribats a les costes. Tots aquests nens, només trepitjar terra ferma, entren a viure als centres de protecció de menors de les comunitats autònomes. Els més petits, de menys de 10 anys, no solen sortir dels centres d’acolliment de la comunitat on han arribat, expliquen diverses oenagés especialitzades en acollida de menors migrants. De fet,se solen beneficiar dels programes d’acollides en famílies, si hi ha prou pares d’acollida.

Els adolescents

En canvi, els adolescents solen tenir més capacitat i ganes per moure’s per la Península, o fins i tot tenen la voluntat de travessar la frontera i endinsar-se al centre d’Europa. Això ho explica el fet que Catalunya hagi sigut una de les comunitats amb més menors arribats en pastera acollits en el sistema de protecció. El 95% dels menors migrants atesos per la Generalitat tenen més de 14 anys. Solen arribar fins a Barcelona després de fugir dels centres andalusos.

Notícies relacionades

Els invisibles de la diàspora africana: dones i nens

Investiguen la travessia de la pastera en la qual viatjava la nena morta

Els nens que sí que arriben amb els pares a la pastera –normalment sol ser la mare– tenen un altre recorregut. Aquí també s’inclouen les dones que han de parir a alta mar, una situació en la qual s’han trobat al Mediterrani els voluntaris de Proactiva Open Arms. En aquests casos, a l’arribar, les famílies tenen l’opció de demanar asil a Espanya. L’any passat, el 14% de les persones que van demanar refugi eren nens de menys de 13 anys.

Aquestes famílies solen entrar en el programa d’acollida estatal, que té places distribuïdes per tota la Península. Si la seva sol·licitud d’asil és acceptada, els nens aconsegueixen una vivenda juntament amb els seus progenitors. Les mares i els pares, a més, aconsegueixen poder treballar de forma legal a Espanya, a part de beneficiar-se de projectes d’inclusió. El drama es produeix quan l’estat tomba les sol·licituds d’asil. Això passa en el 95% dels casos. Els nens tornen a la casella de sortida. I els pares, a demanar ajuda en els serveis socials.