VIOLÈNCIA MASCLISTA

«Els Mossos hem de provar el maltractament de les dones, no qüestionar-lo»

  • Un 10% de les dones que denuncien maltractament en la seva relació de parella es retiren del procés judicial

  • «Tots els Mossos han de conèixer la teoria de l’espiral de violència i els processos de victimització per no fer preguntes errònies a les dones que fan el pas de denunciar», afirma Montserrat Escudé, inspectora de l’Àrea Tècnica de Proximitat i Seguretat Ciutadana dels Mossos

2
Es llegeix en minuts
Elisenda Colell
Elisenda Colell

Redactora

Especialista en pobresa, migracions, dependència, infància vulnerable, feminismes i LGTBI

Ubicada/t a Barcelona

ver +

«¿I per què has estat vuit anys amb aquesta parella si et maltractava?». Aquesta és una pregunta que bé podria sentir una dona que arriba a la seva comissaria més pròxima i estima denunciar l’agressor amb el qual conviu. «Jo no fico la mà al foc perquè cap agent no faci aquesta pregunta a una dona maltractada, però la nostra feina és formar els agents, tots, perquè entenguin que aquesta és una pregunta errònia. I que no la facin. De res ens serveix tenir una unitat ultraespecialitzada si els agents corrents que entraran al domicili, que prendran la denúncia a la dona maltractada, no entenen el complex procés de la violència masclista». Així de contundent respon la inspectora Montserrat Escudé, responsable de l’Àrea Tècnica de Proximitat i Seguretat Ciutadana dels Mossos. Ha encapçalat la lluita per acabar amb la xifra negra de les dones que no denuncien el masclisme. I ho fa fent autocrítica. Però és clara respecte a això. «Si les dones no tenen les seves necessitats bàsiques resoltes és impossible assumir un procediment judicial».

El mes que ve, els Mossos estrenen una línia de Whatsapp perquè les dones que pateixen violència masclista puguin informar-se sobre el procediment judicial. Aquesta és una mesura que implementa la policia catalana perquè les dones que pateixen la violència masclista confiïn més en els cossos de seguretat i la justícia, i denunciïn els seus martiris. Una altra de les estratègies és formar els agents, de tots els nivells, per evitar que les víctimes se sentin qüestionades. «Que no els sorprengui que les dones es presentin al judici amb el seu agressor, que no es preguntin per què tarden més de vuit anys a denunciar. Tots hem de conèixer la complexitat que comporta la violència masclista», afegeix Escudé.

Notícies relacionades

La inspectora també admet que és essencial que la policia busqui proves de les víctimes que demostrin els abusos o el maltractament. «Nosaltres hem de provar el maltractament, no qüestionar-lo. Hem d’evitar que elles sostinguin tota la càrrega probatòria, ens hem de fixar en les càmeres de videovigilància, en l’entorn, indagar en testimonis... ho podem fer millor i ho hem de fer millor», reconeix.

Malgrat tot, l’agent també admet que les dones que denuncien han d’estar preparades per a això. «Han de tenir resoltes les necessitats bàsiques», reitera. Entén, i agraeix, que la xarxa de serveis socials especialitzats els atengui sense que hagin denunciat l’agressor. I posa diversos exemples d’això, com són l’accés a la vivenda, ingressos econòmics que no depenguin de l’agressor, poder gestionar una nova realitat per als seus fills o assimilar les seqüeles psicològiques del maltractament. «Si no, iniciar el procediment és molt més difícil», afirma.