Insults i amenaces

Raquel Sastre, la valenta còmica que es riu de l’autisme

  • La humorista professional, mare d’una nena amb una malaltia rara, és linxada a Twitter després de fer broma amb la paràlisi cerebral i la ultradreta

Raquel Sastre, la valenta còmica que es riu de l’autisme
3
Es llegeix en minuts
Olga Pereda
Olga Pereda

Periodista

ver +

Quan el 2018 la còmica professional Raquel Sastre va rebre la confirmació mèdica que la seva filla petita –de 19 mesos– patia síndrome de Phelan-McDermid es va agafar a la seva parella, el pediatre i neonatòleg Jose Ramón Fernández, i li va dir: «Joserra, mirem-ho pel costat bo. Si no parla i no és gaire llesta, serà la parella perfecta. La podrem casar aviat». La rara malaltia de la seva filla afecta un cromosoma i deriva en autisme, discapacitat intel·lectual, absència de llenguatge i hipotonia.

Nascuda a Múrcia el 1981, Raquel Sastre és còmica professional (‘Órbita Laika’). Es guanya la vida amb l’humor i està convençuda que ens podem riure de tot. La seva vida va canviar quan va néixer la seva tercera filla, l’Emma, i l’autisme va entrar com un remolí a casa seva. La Raquel i la seva parella han lidiat amb la desesperació, el plor, la por i l’angoixa. La Raquel ha fantasiejat amb diverses maneres de morir (inclosa la possibilitat d’escoltar a la ràdio una cançó de Melendi), i malgrat tot continua dempeus, lluitant per la seva família. Lluitant per la seva professió: l’humor sense límits ni censures.

Raquel acaba d’editar el seu primer llibre, ‘Risas al punto de sal’ (Planeta), una guia sincera, útil, i, sobretot, divertida que està dirigida a pares i mares de nens i nenes amb algun tipus de discapacitat. Dijous va acudir al programa d’Andreu Buenafuente, ‘Late Motiv’ (Movistar), on va demanar –amb humor– que la sanitat pública inclogui a la seva cartera de serveis comuns l’atenció precoç, una especialitat vital per als menors i que, no obstant, no està garantida per igual en totes les comunitats. És més, els pares i les mares que la sol·liciten solen esperar molts mesos (fins i tot anys) perquè els seus fills rebin aquestes teràpies, tan fonamentals que signifiquen la diferència entre que un nen aprengui a asseure’s o no ho faci la resta de la seva vida. A causa de la plasticitat del cervell infantil, com abans rebi aquesta ajuda, millor.

En l’entrevista amb Buenafuente (on va desbordar humor i emoció), Sastre va intentar que els espectadors es posessin a la pell dels pares i mares de fills amb trastorns o malalties. «Imagina’t amb un fill amb paràlisi cerebral o que voti Vox», va afirmar la murciana, que en els seus monòlegs es riu de l’autisme comparant-ho amb l’adolescència: xavals que no parlen, vital el contacte visual i volen estar sols.

Notícies relacionades

El comentari li ha valgut un linxament brutal –un altre més– a les xarxes socials per part dels votants d’extrema dreta. «No rebia tants insults i amenaces de mort des que vaig fer acudits amb Podem. Bé, i amb els de vegans. I amb el Reial Múrcia. I amb els indepes. I amb el feminisme postmodern. I amb el ‘manspreading’. I amb els masclistes. I amb la guàrdia civil. I amb ètnies. I amb l’autisme», va reflexionar a Twitter.

La comunitat científica –Sastre també fa divulgació científica i és un dels flagells del món de les pseudoteràpies– va acompanyar la còmica deixant clar als votants del partit d’extrema dreta que la censura és cosa del passat. Com acostuma a dir sempre Buenafuente: «Riure és l’única sortida».