El coronavirus retarda fins al 2023 els judicis laborals a Barcelona

Tot i que l’aglomeració de procediments als jutjats és habitual des de fa anys, l’impacte de la Covid ho ha multiplicat en determinades jurisdiccions, sobretot en la social (laboral) i es preveu una allau en la mercantil. En canvi, no ha perjudicat tant els jutjats de família. Els dos mesos i mig de gairebé inactivitat judicial amb la suspensió dels terminis en els processos durant el primer estat d’alarma del 14 de març del 2020 (només es van tramitar els casos urgents, com els detinguts que passaven pel jutjat de guàrdia) va obligar que els judicis, compareixences i declaracions assenyalades per a aquell període es recol·loquessin a l’agenda. En total, a Catalunya es van suspendre durant aquelles setmanes un total de 82.000 vistes i es van deixar pendents 145.000 resolucions, segons el Col·legi de l’Advocacia de Barcelona.

Un altre motiu d’aquest increment de la congestió als jutjats ha sigut les mesures de sanitàries que s’han adoptat per evitar els contagis pel coronavirus en les declaracions i en els judicis, com la neteja de la sales. On abans se celebraven 12 vistes, ara se’n fan la meitat o menys. En la primera onada de la pandèmia es van prioritzar les declaracions per videoconferències. El juny del 2020, la Conselleria de Justícia va comprar 447 llicències per utilitzar aquest sistema, una per a cada sala de vistes a Catalunya. 

Retard fins i tot en les conciliacions

Els jutjats socials són els que més han patit arran de la pandèmia del coronavirus i les seves conseqüències econòmiques. Els acomiadaments i ertos han incrementat les demandes laborals i han saturat més del que estaven aquests òrgans judicials. Abans de la Covid, a Barcelona es fixaven els judicis ordinaris entorn d’un any. Ara, aquest temps s’ha duplicat i hi ha jugats que estan assenyalant vistes per al 2023, segons fonts de l’advocacia catalana i de la judicatura. A més, els actes de conciliació previs a la demanda estan patint un retard, i passen del mes i mig d’abans de la Covid als tres mesos. I l’allau de nous procediments no ha arribat encara, asseguren els juristes consultats. S’espera en uns quants mesos.

«Quan va esclatar la Covid vam haver de suspendre pràcticament tots els judicis, llevat d’actuacions urgentíssimes. De mitjans de març a finals del mes de maig de l’any passat, gairebé tots, i el juny i el juliol es va reprendre l’activitat, però amb molt protocol per la Covid, l’accés de persones, d’aforament, de distàncies», assegura el magistrat del jutjat social Jesús Gómez. Només al seu jutjat, el 20 de Barcelona, admet, es van ajornar uns 300 judicis, que va ser la mitjana a Barcelona.

«¿Quin va ser el problema? Que aquestes 300 vistes es van recol·locar de la manera que vam poder, que va ser molt limitada, a l’any següent (aquest 2021) on ja havien assenyalat altres judicis. I les demandes han continuat entrant de forma progressiva, tot i que encara no hem tingut de l’allau de les de post-Covid, que pot succeir quan els ertos s’acabin (el 31 de maig acaba la pròrroga decretada pel Govern) i es converteixin en acomiadaments», explica aquest jutge. Els jutjats reben una mitjana de 1.100 demandes a l’any, un 25% més del que li correspondria tramitar. El jutjat d’aquest magistrat està assenyalant judicis per a Setmana Santa del 2022, tot i que n’hi ha d’altres que ho fan ja per al 2023. «La pandèmia ha posat sobre la taula els problemes i no sembla que hagi de millorar l’entrada d’assumptes, sinó el contrari», sentencia aquest magistrat.

Plets vinculats al sector aeri

Notícies relacionades

La Carmen, acomiadada i a l’espera de judici: «Sort que he treballat tota la vida i tinc l’atur»

Mónica García critica ‘MasterChef’ per banalitzar la salut mental

Als jutjats mercantils el problema principal és la bossa de procediments vinculats al sector aeri. N’hi ha uns 20.000 només a Barcelona. Respecte a altres assumptes, com concurs de creditors, encara no se n’ha produït un increment «significatiu», tot i que si que han pujat, però no excessiu, els casos de persones que no poden pagar els seus deutes, assegura el jutge mercantil de Barcelona, Raúl García. El ritme d’assenyalament de judicis s’està mantenint (tres o quatre mesos), «però tot apunta a una allau de processos concursals» en un futur, recalca. El 2019 van rebre uns 3.000 assumptes per jutjat, quan n’haurien de tramitar 350. No obstant, el principal escull al qual s’enfronta és a aquesta bossa de demanda per retard de vols, anul·lacions o pèrdua de maletes, reclamacions, la majoria, de 250 a 600 euros. Per solucionar-ho, han plantejat la creació d’un servei comú per tramitar i aïllar aquests plets. Aquest magistrat considera que seria necessari un filtre previ de mediació.

Als jutjats de família, en canvi, la situació no és diferent, ja que s’ha reduït el 2020 un 20% d’assumptes, sobretot divorcis, respecte a l’any anterior, segons la jutge Regina Selva. Aquesta xifra coincideix amb el nombre de demandes que en els dos mesos i mig d’estat d’alarma no es van poder posar. Com a conseqüència d’aquesta situació i les restriccions d’assenyalaments, s’ha produït un descens d’un 27% de resolucions i un augment del 15% més de casos pendents. «Si no fos per la pandèmia estaríem amb uns números semblants al 2020», insisteix. Tampoc hi ha hagut una allau de modificacions de pensions alimentàries, com es preveia. Tot i així, estan en el límit, recalca.