Dret a morir

La llei d’eutanàsia supera el penúltim tràmit amb la seva aprovació en el Senat

  • La Cambra alta introdueix petits canvis, per la qual cosa el text legal haurà de tornar al Congrés, tot i que la previsió és que vegi la llum ben aviat

  • La norma fixa que s’hi podran acollir els malalts que tinguin un patiment «impossibilitant», malgrat que el CERMI va demanar treure aquest terme en defensa de les persones amb discapacitat

La exministra de Sanidad y actual secretaria de Sanidad de la Comision Ejecutiva Federal del PSOE  Maria Luisa Carcedo (i)  junto a Angel Hernandez (que ayudo a morir a su mujer  enferma de esclerosis multiple) (d) celebran  frente al Congreso de los Diputados  la aprobacion de la ley de la eutanasia   17 DICIEMBRE 2020 MARIA LUISA CARCEDO LEY EUTANASIA EUTANASIA CIENCIA SALUD SANIDAD CONGRESO DE LOS DIPUTADOS POLITICA GOBIERNO  Eduardo Parra   Europa Press  17 12 2020

La exministra de Sanidad y actual secretaria de Sanidad de la Comision Ejecutiva Federal del PSOE Maria Luisa Carcedo (i) junto a Angel Hernandez (que ayudo a morir a su mujer enferma de esclerosis multiple) (d) celebran frente al Congreso de los Diputados la aprobacion de la ley de la eutanasia 17 DICIEMBRE 2020 MARIA LUISA CARCEDO LEY EUTANASIA EUTANASIA CIENCIA SALUD SANIDAD CONGRESO DE LOS DIPUTADOS POLITICA GOBIERNO Eduardo Parra Europa Press 17 12 2020 / Eduardo Parra

3
Es llegeix en minuts
Patricia Martín
Patricia Martín

Periodista

Ubicada/t a Madrid

ver +

Després de diverses tramitacions fallides, la llei d’eutanàsia s’obre pas, aquesta vegada sí, definitivament a Espanya. El Senat aprovarà previsiblement avui, amb els vots en contra del PP i Vox, el projecte de llei que regula el suïcidi assistit amb petits canvis sobre la regulació aprovada en el Congrés, per la qual cosa el projecte legal haurà de tornar a la Cambra baixa abans de ser aprovat definitivament. L’exministra i diputada socialista María Luisa Carcedo, una de les impulsores de la normativa, preveu que la llei es podria aprovar en el Congrés a partir de la setmana vinent o en els plens immediatament següents. I, una vegada publicada en el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), la normativa entrarà en vigor en els tres mesos següents.

Això sí, una de les esmenes acceptades en el Senat fixa que la Comissió de Garantia i Avaluació, que haurà de revisar, a cada comunitat autònoma, si es presenten els requisits perquè es practiqui l’ajuda a morir, ha d’estar llesta just quan entri en vigor la llei, perquè no hi hagi retards una vegada el text arribi al BOE. A més, s’ha acordat que en la composició multidisciplinària de la Comissió intervingui personal d’infermeria, a més de metges o juristes. I s’han introduït correccions tècniques per aclarir que serà un dret dins de la cartera comuna del sistema nacional de salut.

La discapacitat

El Senat ha viscut un important debat entorn de l’article sobre quines persones poden accedir al suïcidi assistit, després que el Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI) demanés als parlamentaris que eliminessin l’expressió «impossibilitant» del text normatiu –que diu que s’hi podran acollir els que pateixin un «patiment greu, crònic i impossibilitant»–, a fi de no assenyalar les «persones amb discapacitat com a vides descartables en el text de la norma».

Finalment s’ha acordat introduir una esmena transaccional que posa el focus més en les situacions que en les persones, però que no satisfà tots els grups que recolzen la llei. Segons ha explicat Carcedo, «s’han valorat diversos sinònims» al terme «impossibilitant» però finalment aquest no ha sigut eliminat «perquè d’alguna manera s’han de definir les situacions de patiment i les circumstàncies perquè es pugui sol·licitar l’ajuda».

Aquestes circumstàncies marquen que podran reclamar el suïcidi assistit les persones que tinguinun patiment «greu i incurable», el qual causi un «sofriment físic o psíquic intolerable» i que de manera «lliure» i sense «intromissions». La sol·licitud s’ha de presentar per escrit en dues ocasions i la mateixa serà avaluada diverses vegades. En primer lloc, per un metge «responsable», que realitzarà amb el sol·licitant un «procés deliberatiu sobre el seu diagnòstic» i les possibles cures pal·liatives per alleujar el seu patiment. I en segon lloc per un metge «consultor» que revisarà que es compleixen totes les condicions. Finalment, si el pacient no desisteix en aquest procés, la Comissió de Garantia realitzarà un «control previ i posterior».

El debat

Notícies relacionades

És, per tant, una llei «extraordinàriament garantista», segons ha ressaltat la senadora María Esther Carmona en un debat que ha durat més de quatre hores i que ha acabat amb un llarg aplaudiment als familiars presents a la tribuna de María José Carrasco i Maribel Tellaetxe, els quals tenen en comú que totes dues van sol·licitar l’eutanàsia abans de morir.

El PP i Vox han presentat els vetos amb l’argument que la llei és «injusta i inconstitucional». Com ja va succeir en el Congrés, la ultradreta ha acusat els socialistes de promoure, amb aquesta regulació, «la indústria de la mort», mentre que els populars han assegurat que «la gent gran, malalts i discapacitats es podran veure convidats» a demanar l’eutanàsia «pel sofriment vital que comporta ser considerats com una càrrega social». Els dos vetos seran rebutjats.

Temes:

Eutanàsia Senat