El coronavirus augmenta el nombre de casos de mort sobtada

Així mateix, un estudi publicat a la revista ‘Heart Rhythm’ demostra una associació moderada entre la taxa de de mort sobtada i els districtes de Nova York amb més percentatge de proves d’anticossos positives.

I és que l’increment podria deure’s, segons el diagnòstic del president electe de la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC), Julián Pérez Villacastín, a un conjunt de factors. Entre aquests destaca que la pandèmia ha provocat, en moltes persones, un gran temor a acudir a l’hospital o al metge de família, malgrat que es tinguin símptomes com dolor al pit, que podria ser indicatiu que es pateix una angina de pit o un infart. Amb l’objectiu de no ser ingressats i aïllats de les famílies, moltes persones aguanten a casa sense demanar ajuda.

Falta d’oxigen

A això se sumen afeccions «concretes» causades per la Covid. Per exemple, quan provoca una malaltia respiratòria molt greu, no arriba prou oxigen als teixits, incloent-hi el cor. «Si tens alguna estretor a les coronàries i cau l’oxigen a la sang bruscament, i si hi afegeixes la febre i altres problemes, que fan que augmenti la necessitat d’oxigen dels òrgans, et trobes amb una descompensació tan important entre aportació i demanda que es poden produir danys al cervell, al miocardi, als pulmons, on es destrueixen cèl·lules, que els metges anomenem ‘necrosi'. Això podria arribar a un infart, perquè no li arriba prou oxigen», explica el cardiòleg.

A més, la Covid desencadena una sèrie de defenses que alteren el mateix organisme, que poden provocar microtrombes a petites artèries i infarts lleus. És el que s’anomena ‘immunotrombosis’, que també poden generar una mort.

La trombosi

 A això s’afegeix la possibilitat que es formin trombes grans, normalment a les cames, però també a les venes abdominals, provocats per la Covid i el repòs que provoca la febre i altres símptomes com el cansament. «Quan aquests trombes arriben al pulmó, poden tapar les artèries i també es pot produir mort sobtada», afegeix.

Així mateix, existeix la possibilitat que el coronavirus infecti el cor, com també succeeix amb el virus causant de la grip o d’algunes gastroenteritis. «Però és poc freqüent», relata l’especialista.

Els medicaments

Finalment, cal tenir en compte que els medicaments que inicialment s’administraven als malalts greus, com la hidroxicloroquina, els antiretrovirals o l’azitromicina, produeixen alteracions elèctriques al cor i «podrien haver contribuït» a l’augment de les morts inesperades, però, afortunadament, «menys del que es preveia». A més, com que no s’ha demostrat la seva eficàcia contra el virus, amb prou feines s’utilitzen ara.

Notícies relacionades

Un nou mètode científic descobreix l’arbre més alt de Catalunya: un plàtan de 54,55 metres

La generació baby boom va a concerts i a fer botelló amb els seus fills adolescents: “Ens entenem bé i ens agrada la mateixa música, tot encaixa”

A més, els pacients estan ara més ben monotorizats als hospitals que en la primera onada, per això Pérez Villacastín llança un missatge de «tranquil·litat» i insisteix que, davant el mínim símptoma, especialment si es nota dolor al pit, marejos sobtats o palpitacions, es demani ajuda professional. Així mateix, recomana portar, més que mai, una vida saludable i fer exercici amb regularitat, perquè es té constància que les persones que fan esport pateixen Covid de forma menys greu.