altres fernandos simón

Un francòfon i un neerlandòfon per comunicar als belgues

  • Bèlgica compta amb un ‘comissari corona’ com a responsable polític de gestionar la crisi, definir directrius i assegurar la coordinació en un país amb nou ministres de sanitat.

  • No obstant, són dos els portaveus interfederals, un neerlandòfon i un francòfon, els que dues vegades per setmana exposen dades sobre la Covid-19 i les recomanacions

  • Els Fernando Simón d’Alemanya,  França, Itàlia, Bèlgica i el Regne Unit

  • Fernando Simón, amb el crèdit gairebé esgotat

2
Es llegeix en minuts
Silvia Martinez
Silvia Martinez

Periodista

ver +

El Govern belga compta des de principis d’octubre amb un ‘monsieur corona’. Un alt càrrec del ministeri de Sanitat anomenat Pedro Facon, responsable de gestionar la crisi de la Covid-19, definir directrius i garantir la coordinació entre les diferents entitats federades que, segons la premsa belga, va patir un ‘burnout’ a principis d’any. No obstant, les cares visibles, els que compareixen dues vegades a la setmana per explicar com evoluciona una pandèmia que ha deixat més de 21.000 morts al país són dos experts del grup que assessora el Govern.

Fidel a la divisió lingüística del país, hi ha un portaveu interfederal per cada comunitat lingüística: el metge expert en malalties infeccioses, el francòfon Yves van Laethem, i el veterinari i viròleg neerlandòfon Steven de Gucht. Tots dos porten pràcticament un any compareixent dues vegades per setmana –no des de la seu de l’Executiu sinó des del centre internacional de premsa– per donar compte de les últimes xifres de contagis, hospitalitzacions i morts. «És com una guàrdia a urgències a l’hospital que dura des de fa nou mesos. Hi ha alts i baixos, bones i males notícies però en el fons la tensió mai es relaxa», resumia fa unes setmanes van Laethem, metge retirat, sobre la pressió contínua a què estan sotmesos.

Les compareixences van arrencar el 13 de març del 2020 amb van Gutcht i el metge i microbiòleg de la Universitat de Lovaina, Emmanuel André, per a qui el més difícil de l’encàrrec, durant el mes i mig que va ser la cara visible contra la Covid-19 fins a la seva substitució per van Laethem, va ser mantenir l’objectivitat i una certa impassibilitat perquè el seu paper no era el de «justificar les decisions polítiques sinó de descriure i explicar el que passa». Un equilibri que els dos portaveus han aconseguit mantenir amb cert èxit fins ara, sense generar grans controvèrsies malgrat la seva gran exposició mediàtica, la mateixa que la d’altres epidemiòlegs, metges i científics de capçalera que recorren els mitjans de comunicació per exposar els seus punts de vista. Aquestes aparicions els han donat notorietat i reconeixement, i els han convertit en les estrelles televisives del moment, però també els ha fet guanyar enemics.

«M’han desitjat la mort»

Notícies relacionades

Van Laethem esquiva els atacs personals evitant les xarxes socials però no és el cas de tots els experts que treballen per al govern. «Algunes persones m’han desitjat que contragui el coronavirus i em mori. És una cosa que toca de veritat. És dolorós», denunciava a finals de desembre Erika Vlieghe, cap del servei de malalties infeccioses de la Universitat d’Anvers i que lidera el principal comitè d’experts que assessora el govern, del qual formen part també els dos portaveus.

Ni Facon ni ella s’exposen diàriament, però això no ha impedit que es converteixin en la diana d’atacs pels missatges contradictoris que ofereixen molts experts. «He estat a punt de demanar públicament tothom que calli. Fins i tot m’ho hauria estampat al jersei», deia fa unes setmanes al diari ‘L’Echo’. En tot cas, i per si el públic tingués dubtes sobre el paper que juguen van Laethem, van Gutcht o ella mateixa insisteixen que assessoren però no decideixen. «Els experts no tenen cap intenció de prendre el control del país. Nosaltres donem consells científics. Els polítics no estan obligats a seguir-los. Ells decideixen. Per a això han sigut escollits».