Un projecte crearà un mapa d’edificis dissenyats per dones

  • L’arquitecta Lucía C. Pérez-Moreno dirigeix l’equip que acaba de llançar un ‘crowdfunding’

Un projecte crearà un mapa d’edificis dissenyats per dones
Es llegeix en minuts

Amb l’objectiu de «visibilitzar la contribució que les dones arquitectes han fet des dels anys 60 fins al final del segle XX», va néixer fa un any i mig el projecte d’investigació Mujeres en la cultura arquitectónica (pos) moderna española, 1965-2000, que dirigeix des de la Universitat de Saragossa la doctora en Arquitectura Lucía C. Pérez-Moreno. «Al final tots els llibres d’arquitectura espanyola del segle XX amb prou feines compten amb uns percentatges menors del 7% o 8% de representació d’obres fetes per dones i això no respon a la realitat», apunta Pérez-Moreno.

«Es tracta d’un primer intent de trencar amb el que s’ha estat fent d’una manera tradicional però també facilitar una eina accessible, fàcil, ràpida... Escriure un llibre requereix més temps, això és una cosa més immediata amb una transmissió de coneixement molt més ràpida per a la gent jove que treballa amb mètodes interactius». És entorn d’aquesta idea que el projecte està treballant ara a crear un mapa interactiu digital amb edificis dissenyats per dones a Espanya per a la qual cosa ha demanat la participació ciutadana a través d’un finançament col·lectiu obert a la plataforma Precipita. El mateix mostrarà visualment, de manera ràpida, senzilla i contundent, la gran quantitat d’obres d’arquitectura, urbanisme, disseny i paisatge ideades per dones a Espanya.

Liderar l’arquitectura

«Des del 2019 que estem treballant en una base de dades, una genealogia d’arquitectes i d’obra d’arquitectura significatives per a la cultura espanyola des dels 60 i ens hem trobat que és molt més rica del que a priori podíem pensar. Analitzar tots els projectes seria tasca d’una vida dedicada a aquesta temàtica i no podem esperar tant, s’ha de fer una mica més actiu i ràpid per trencar aquest perjudici que hi ha que les dones no són capaces de liderar en arquitectura... És obvi que no és immediat perquè requereix una tasca històrica però no és el mateix que escriure un llibre d’història que probablement tindria menor impacte social. És més eficaç generar alguna cosa més pròpia del nostre moment present», assenyala l’arquitecta.

Respecte a què han aportat les dones a l’arquitectura més enllà del discurs masculí dominant, Lucía C. Pérez-Moreno tot i que creu «que no es pot generalitzar perquè depèn dels moments concrets», sí que parla d’un cert patró: «Les dones, de manera generalitzada, tenen una mirada diferent amb preocupacions per les mateixes dones, pels nens, els seus espais, pels grups vulnerables... I això no vol dir que els homes no ho hagin fet així però sí que és cert que les històries de l’arquitectura o la manera en què s’ensenya de manera dominant no tendeix a visibilitzar aquestes problemàtiques, sinó que té a quedar-se amb els grans discursos i narratives», explica.

Referents per a les dones

I és que aquest projecte també busca crear referents d’arquitectes entre els estudiants: «Però que no siguin referents d’ahir sinó que tinguin una certa genealogia històrica perquè si no fa la sensació que les dones estan permanentment entrant i no és així. Les dones porten en la professió molt més de mig segle, des dels anys 50 del segle passat... S’ha de trencar amb aquesta idea que és una cosa nova perquè no ho és, és important tenir una consciència històrica i per això és vital recuperar projectes a tota la meitat del segle XX perquè el que fan les dones ara en arquitectura està molt més visibilitzat per les xarxes i altres mètodes però abans era molt més difícil, només hi havia mitjans impresos», conclou la directora del projecte.

Et pot interesar

El cas de Saragossa

A Saragossa, hi ha «molts projectes realitzats per dones a la segona meitat del segle XX», assenyala Lucía C. Pérez-Moreno que en relata alguns: «A partir dels anys 70, per exemple, la reforma del mercat de San Vicente de Paúl, però també hi ha molts projectes de rehabilitació i restauració de patrimoni, arquitectes que han treball a l’Ajuntament de Saragossa com Elvira Diego o Úrsula Heredia que han liderat projectes molt importants com el de les muralles medievals... Ens hem d’adonar que l’arquitectura no és només crear nous edificis, també és mantenir el patrimoni que tenim, crear parcs, fer disseny urbà, planificació urbana... Hi ha també la Casa de la Dona, d’Isabel Bustillos i Ana Estirado, als anys 80, l’ampliació de la Facultat de Dret és d’un equip mixt on hi ha Isabel García Lorza, la Facultat de Geològiques és d’una parella en la qual hi ha Gloria Rahola i així molts més. Les dones han obert nous camps de treball en un moment determinat en què eren una minoria clara i se les ha de visibilitzar», apunta la doctora.