Un portal amb 62 vivendes

El coronavirus s’acarnissa amb un edifici de Bilbao: sis morts i més de 30 contagiats

  • Els veïns –hi ha més de 30 positius al bloc– viuen amb por des que va morir la primera víctima, el 20 de gener

  • La comunitat va desinfectar les zones comunes amb una empresa privada, però el brot continua descontrolat

El coronavirus s’acarnissa amb un edifici de Bilbao: sis morts i més de 30 contagiats
3
Es llegeix en minuts
Olga Pereda
Olga Pereda

Periodista

ver +

Santutxu és un barri obrer de Bilbao inundat d’edificis alts i amb una considerable densitat poblacional. El seu paisatge és tan opressiu que el cineasta Koldo Serra el va utilitzar el 2018 com a plató de rodatge per al ‘thriller’ ‘70 binladens’. El que està passant ara a Santutxu és digne d’un altre guió de cine. El coronavirus s’ha acarnissat al número 4 de la plaça Haro, una massa de formigó amb 62 vivendes repartides en 16 plantes, que per a Bilbao és una cosa semblant a un gratacel. Es tracta d’un únic portal amb dos ascensors on s’han detectat més de 30 casos positius de Covid-19. Sis dels seus veïns han mort i alguns estan hospitalitzats. ¿Què passa en aquest edifici?

No hi ha res clar, però els experts llancen algunes idees, com una deficient ventilació de zones comunes i la contaminació de superfícies. Els veïns –la majoria tenen més de 60 anys– estan angoixats. Surten molt poc de casa, vaporitzen amb alcohol els ascensors, procuren no tocar ni baranes ni poms, no es treuen la mascareta i mantenen la porta del portal oberta de bat a bat, com les seves finestres i balcons.

«Estem anant a les palpentes. No tenim informació. No sabem si ha sigut l’ascensor o els conductes de l’aire», es queixa el president de la comunitat de veïns, Carlos Alende, en declaracions al diari ‘El Correo’. Està convençut que Osakidetza, el servei basc de salut, hauria d’haver confinat tot l’edifici des de la primera mort.

La pel·lícula de terror de Santutxu va començar el 9 de gener, quan un veí va donar positiu en la prova que se li va fer. El 20 es va registrar la primera víctima mortal, una veïna d’edat avançada. Tres dies més tard, va morir el seu fill, de poc més de 50 anys. Va ser llavors quan la comunitat de veïns es va posar en contacte amb Osakidetza, que va fer un cribratge. El resultat: 33 positius entre residents i contactes estrets. Després de les proves realitzades va morir una altra veïna. La setmana passada van morir dos germans que convivien, de 76 i 73 anys. Diumenge es va registrar la sisena víctima mortal, un home que estava ingressat a l’hospital.

Fa dies el president de la comunitat va rebre una trucada del Govern basc. Li van preguntar si els veïns porten mascareta a les zones comunes. També per l’ús de l’ascensor i si solien muntar-hi juntes persones de vivendes diferents. A falta d’una desinfecció per part de les autoritats sanitàries, els residents van decidir encarregar una neteja específica a una empresa privada. La factura va ser de 700 euros.

S’escampa el desànim i el desconcert al barri. Els veïns surten molt poc al carrer. «Ho estem passant molt malament», confessa Ángel als periodistes, que han pres la plaça d’Haro. Acaba de rebre l’alta hospitalària (la seva dona continua ingressada amb pneumònia) i surt a fer la compra a un supermercat pròxim després d’haver mantingut la quarantena preventiva. «Estic esgotat i desitjant arribar a casa», explica. Els veïns confessen que tenen molta por. «Estem acollonits», deixa anar un d’ells. 

Notícies relacionades

La microbiòloga de la Universitat del País Basc (UPV) Miren Basaras posa l’accent en els aerosols. «Encara no sabem ben bé què ha passat a l’edifici de Santutxu, però cal recordar que l’ús de l’ascensor ha de ser individual i sempre amb mascareta», explica a ‘El Correo’.

L’escola d’administradors de finques de Biscaia recorda la necessitat que als ascensors només hi pugin persones que convisquin. És una de les directrius fonamentals per mantenir el virus a ratlla, com no fer reunions físiques de veïns, augmentar la higiene d’interruptors, poms i baranes, així com airejar les zones comunes. La microbiòloga de l’UPV afegeix que la transmissió del virus també podria produir-se –és més difícil però no impossible– a través dels sistemes comunitaris de ventilació. Tampoc es descarta la hipòtesi d’un supercontagiador. De moment, tot són incògnites. Com en un ‘thriller’.

Temes:

Coronavirus