Cinquanta raons per no contagiar-se

El 80% dels pacients que es recuperen de la Covid aguda en desenvolupen un o més d’entre 55 seqüeles diferents, segons un metaestudi publicat com a preimpressió per set científiques internacionals, entre les quals la neurocientífica gallega Sonia Villapol. L’efecte més comú és la fatiga (58% dels casos), seguida del maldecap (44%), i alguns són tan cridaners com el trastorn de l’atenció (27%), la pèrdua dels cabells (25%) i la diabetis mellitus (4%), que, tot i que minoritària, té serioses conseqüències en la salut del pacient i el sistema sanitari.

A l’estudi, titulat ‘Més de 50 efectes a llarg termini de la Covid-19: una revisió sistemàtica i metaanàlisi’, han revisat més de 18.000 articles de la literatura científica sobre la malaltia. De tots, en van triar 15 que estaven reportant la incidència d’aquests símptomes i complien certs criteris, com la inclusió de més de cent pacients.

«Els símptomes es van estudiar des dels 14 fins als 110 dies [després de la infecció] –explica l’autora principal, Sandra López León, científica d’origen espanyol establerta a Nova York i doctorada en Epidemiologia i Genètica Molecular–, però això no significa que passats els 110 dies tot estigui bé, cal continuar seguint els pacients», afirma.

Els pacients inclosos, prop de 48.000, tenien edats entre els 17 i els 85 anys. «Molta gent pensa que aquests efectes només es donen en gent gran, i no és així», remarca Talia Wegman-Ostrosky, investigadora de l’Institut Nacional de Cancerologia de Mèxic, que també destaca que han manejat dades de molts països d’Europa, així com del Regne Unit, els EUA, Austràlia, la Xina, Egipte i Mèxic. Sis dels estudis van incloure només pacients hospitalitzats, mentre que els altres englobaven pacients de Covid suau, moderat i greu.

Símptomes respiratoris

Símptomes respiratorisEntre els símptomes més freqüents hi ha els respiratoris, com la dispnea (dificultat per respirar, 24%), la polipnea (augment de la freqüència i la profunditat respiratòria, 21%), i la tos (19%). Però també hi ha molts efectes que no tenen a veure amb l’aparell respiratori. «El virus ataca tot el cos, i hi ha d’haver molts especialistes que puguin veure el pacient, molts necessitaran rehabilitació pulmonar, neurològica i de molts aspectes», indica Sandra López León.

Així, a les ja conegudes pèrdues del gust (agèusia, 23%) i l’olfacte (anòsmia, 21%), s’ha observat pèrdua d’audició (15%) i dels cabells (25%), que dura uns tres mesos.

Però el símptoma a llarg termini més freqüent (58%) és la fatiga. De fet, les científiques apunten a l’estudi que «és temptador especular que el SARS-CoV-2 pot ser afegit als agents virals que causen la síndrome de la fatiga crònica i l’encefalomielitis miàlgica, una condició clínica complexa i discutida sense factors causals establerts».

Fatiga crònica

La síndrome de la fatiga crònica es caracteritza principalment pel cansament després de fer esforços. Altres símptomes inclouen alteracions cognitives, un son no reparador, dolor i símptomes immunitaris, entre d’altres. «Molts pacients s’han de quedar estirats al llit, el que la converteix en una síndrome severament incapacitant i costosa», recorda una altra de les autores de l’estudi, la doctora en Immunologia Angelina Cuapio, de l’Institut Karolinska d’Estocolm.

Sandra López León afegeix que es destinen molts fons a la investigació de la fatiga crònica. «Hi ha molt que no se sap encara d’aquesta malaltia i no és fàcil fer el diagnòstic –explica–. La CDC [Centres de Control de Malalties] als Estats Units esmenta que un 90% dels pacients amb fatiga crònica no estan diagnosticats».

Sobre aquesta síndrome, Angelina Cuapio recorda que «recents estudis i descobriments han identificat el paper de malalties autoimmunes i malalties infeccioses com a possibles factors desencadenants. Tal és el cas del virus d’Epstein Barr [que causa la mononucleosi vírica], l’herpes virus, el parvovirus i també alguns bacteris». La científica establerta a Suècia apunta que diversos grups d’investigació del món estan investigant la generació d’autoanticossos en Covid-19, cosa que «pot ajudar a determinar amb més precisió si la infecció per SARS-CoV-2 té un paper directe o indirecte en la fatiga crònica».

Trastorn d’atenció

Un altre dels efectes a llarg termini que més sorprenen de la Covid-19 és el trastorn de l’atenció (27%). Algunes persones que han patit la malaltia expliquen que perden el fil d’una conversa i es «distreuen» amb freqüència. La pèrdua de memòria (16%) és una altra de les seqüeles referides.

Entre les condicions psiquiàtriques més comunes que es van presentar hi ha els trastorns d’ansietat (13%) i la depressió (12%). A més, els trastorns del son (11%), assenyala l’estudi, poden contribuir a la presentació de trastorns psiquiàtrics, i hi ha indicis que, a llarg termini, la Covid-19 pot agreujar la demència.

Demències

La neurocientífica gallega Sonia Villapol, investigadora principal al Houston Methodist Research Institute (EUA), apunta que «un estat inflamatori progressiu i crònic, i la incidència de les comorbiditats de la Covid, incloent la demència i malalties neurodegeneratives, afavoreix el seu avenç». La científica de Lugo creu que en el futur «augmentarà la incidència de malalties neurodegeneratives, desmielinitzants i desordres autoimmunes crònics en pacients que hagin sobreviscut a la Covid, com va passar amb en altres infeccions virals al cervell».

«La demència és un patiment complex en què molts factors interaccionen –afegeix una altra de les autores de l’estudi, Rosalinda Sepúlveda, psiquiatre i investigadora a l’Escola de Salut Pública d’Harvard, als EUA–. No podem descartar que l’aïllament, la falta d’interacció social i l’estrès [patits durant el confinament] juguin un paper important per al desenvolupament de processos demencials en població vulnerable».

Diabetis

Un dels resultats que més ha intrigat les científiques és el de la diabetis tipus 2 o diabetis mellitus, que es va desencadenar en el 4% dels casos. «Si bé aquest percentatge és relativament baix, caldrà considerar la seva detallada revisió en futurs estudis», assenyala la immunòloga Angélica Cuapio, que apunta que fins ara no hi ha associacions directes que determinats virus puguin desencadenar diabetis mellitus. «Del que sí que hi ha una gamma d’estudis és sobre el paper d’alguns virus, principalment enterovirus, com el coxsackievirus, com a possibles causes en el desenvolupament de diabetis tipus 1, o diabetis juvenil, però no diabetis mellitus», indica.

Sandra López León apunta que un estudi xinès sobre la SARS va assenyalar que aquesta malaltia, produïda també per coronavirus, causava diabetis aguda al perjudicar els illots pancreàtics, encarregats de produir la insulina.

Notícies relacionades

Així està la situació de les línies de Rodalies Renfe a Catalunya: els trens de l’R4 tornen a passar pel tram de l’accident de Gelida

L’Institut d’Estudis Catalans retira al catedràtic Ramón Flecha el Premi Catalunya i cessa la junta de l’Associació de Sociologia, vinculada a CREA

Paulina Rebolledo, infectòloga i internista a l’Hospital Emory d’Atlanta (EUA) i Carol Perelman, graduada en química farmacèutica per la Universitat Autònoma de Mèxic, completen el plafó d’autores d’aquesta metaanàlisi, que sintetitza i revisa la literatura científica sobre la Covid persistent fins a l’1 de gener passat.

Aquest problema, reconegut per l’OMS, suscita cada vegada més investigació. Un altre estudi publicat el gener a ‘The Lancet’ sobre pacients de Wuhan concloïa que el 73% de les persones hospitalitzades per Covid tenen, almenys, un símptoma sis mesos després d’haver-se infectat. No obstant, com remarca el metaestudi de les científiques internacionals, tot i que els efectes a llarg termini es produeixen principalment en supervivents de quadros greus i crítics, els efectes duradors també es donen en persones amb una infecció lleu que no van requerir hospitalització. Conclusió: cal vacunar i respectar les mesures de prevenció.