Lídia Farré: «L’educació és un mur de contenció de la desigualtat»

Professora de la UB i investigadora associada de l’IAE-CSIC, Lídia Farré és coautora de l’estudi Immigració, integració i sostenibilitat del sistema educatiu, publicat per l’Observatori Social de la Fundació La Caixa. L’anàlisi explica com l’onada migratòria de principis de segle va influir en el sistema educatiu.

-L’alumnat estranger va passar del 2% al 10% en una dècada. 

-En menys d’una dècada, del 2000 al 2008. En aquest període, la població immigrant a Espanya en edat de treballar va pujar de poc menys del 4% fins al 12%. Espanya va ser un un dels principals països receptors d’immigrants. Molts eren joves i amb fills. No oblidem que un dels motius principals de la immigració és buscar un futur millor per als seus fills.

-¿I com va impactar a les aules?

L’increment no va ser homogeni. La primera gran diferència és que, en el moment àlgid de l’onada migratòria, la taxa d’immigració als centres públics era del 14%, mentre que als privats i concertats no arribava al 7%. El que analitzem a l’estudi és la reacció de les famílies natives.

-¿Quina va ser?

La taxa de matriculació a centres privats o concertats va augmentar. Davant l’arribada de població estrangera, hi ha famílies que decideixen portar els seus fills a centres concertats o privats. És el ‘native flight’. I és un fenomen que es dona entre les famílies amb nivells educatius més alts, amb més recursos. No sorprèn, perquè són aquelles que tenen l’opció d’escollir. Les famílies sense recursos no la tenen.

-¿Quines conseqüències va tenir?

La primera, un possible increment de la segregació socioeconòmica dins del sistema educatiu entre la pública i privada o concertada. I una altra, la pèrdua del suport social de l’educació pública. Si les famílies amb recursos no utilitzen la pública, podria ser que tampoc volguessin que els seus impostos es destinessin a finançar-la.  

-Però no tota la responsabilitat serà de les famílies. Alguna en tindran els gestors públics.

-Evidentment. El disseny del sistema educatiu té gran responsabilitat. Si l’educació pública fos de més qualitat que la privada o concertada tothom aniria a l’escola pública.  

-¿Falta de recursos o de voluntat política? 

-Una cosa va amb l’altra. Si els polítics volguessin una educació pública de màxima qualitat, la tindríem. Però no som conscients de la importància que té. Solem parlar del retorn privat de l’educació, però no del retorn social, molt important. Una població amb un nivell d’educació més alt és també una població més productiva, menys conflictiva, amb més participació política, més compromesa. L’educació és un servei públic essencial, un dels instruments més potents que avui tenim per contenir l’augment de la desigualtat entre les generacions més joves. Cal posar-la en relleu i dedicar-hi més recursos.

Notícies relacionades

Cristina Vallejo Ros, nova degana dels advocats de Barcelona

Assassinat aclarit al cap de 20 anys

-¿Quin impacte pot tenir la Covid-19?

Un dels efectes de la crisi associada a la pandèmia és la pèrdua d’ocupació i del nivell d’ingressos. El que suggereixen els resultats de l’estudi, basats en la crisi financera del 2008, és que si les famílies perden capacitat econòmica, tornen a l’escola pública. A curt termini, això pot significar una congestió a les aules, però a mitjà i llarg termini podria permetre que l’educació pública recuperés el recolzament social. Si més gent la utilitza també hi haurà més gent disposada que els seus impostos es destinin a finançar-la i això faria que n’augmentés la qualitat.