Les claus del xoc entre el PSOE i Podem per la llei trans
L’autodeterminació de gènere és la principal discrepància entre els socis de la coalició
Els socialistes advoquen que l’avantprojecte només recull el plantejament morat i que continuaran treballant-hi
El Govern de coalició, acostumat als frecs interns i fent dels debats en públic la tònica habitual, ha trobat el seu següent repte: arribar a un acord entorn de la llei trans. Fa mesos que el PSOE i Unides Podem arrosseguen diferències entorn de la creació d’una nova normativa que regula la situació de les persones trans. La diferència principal entre els dos socis és l’autodeterminació de gènere. Però, ¿què implica això?, ¿què defensen socialistes i morats?, ¿es posaran d’acord?.
¿Què planteja Unides Podem?

La podemista Irene Montero, al capdavant del Ministeri d’Igualtat, advoca per l’autodeterminació de gènere: que qualsevol persona tingui el dret «al reconeixement de la seva identitat de gènere lliurement manifestada». És a dir, que aquella persona que ho desitgi pugui canviar el seu nom i sexe en el registre civil, així com a tots els seus documents identificatius, sense necessitat d’informe ni tractament mèdic i només amb la seva «declaració expressa».
El PSOE rebutja de ple aquesta idea. Els socialistes, en un argumentari difós al juny, rebutgen «els posicionaments que defensen que els sentiments, expressions i manifestacions de la voluntat de la persona tenen automàticament efectes jurídics plens».
¿I els socialistes?

El plantejament del PSOE, encapçalat per la vicepresidenta primera, Carmen Calvo, és que perquè una persona pugui canviar el seu sexe en el registre civil i que això tingui «efectes jurídics plens» s’ha de donar una «situació estable de transsexualitat» degudament acreditada. Referent a això, en el text difós l’estiu passat fan referència a la llei 3/2007 de 15 de març, reguladora de la rectificació registral de la menció relativa al sexe de les persones.
Aquesta norma estipula que les persones que vulguin canviar el seu sexe hauran d’haver sigut diagnosticades de disfòria de gènere (una discordança entre la identitat de gènere i el sexe físic) o haver sigut «tractades mèdicament durant almenys dos anys per acomodar les seves característiques físiques a les corresponents al sexe reclamat». Referent a això, els morats al·leguen que s’ha d’avançar cap a la despatologització de la transsexualitat. És a dir, que no resulti necessari un informe mèdic per procedir al canvi de sexe.
¿A què es deu aquesta diferència?

El conflicte entre el PSOE i Unides Podem rau en la diferència entre sexe i gènere. Al document dels socialista es detalla que «el sexe és un fet biològic», mentre que el gènere «és la construcció social» que envolta el sexe (rols socials i culturals, tasques, estereotips...). Per tant, els socialistes estableixen que la identitat no ha de basar-se entorn del gènere amb què un s’identifica, ja que aquest suposaria validar una «categoria, que porta implícita l’opressió, la desigualtat i la subordinació de les dones respecte dels homes».
«Si el gènere substitueix el sexe es desdibuixa la situació de desigualtat estructural de les dones respecte als homes», insisteixen els socialistes abans de resumir que «si es nega el sexe, es nega la desigualtat que es mesura i es construeix partint d’aquest fet biològic».
¿Quins són els següents passos?

Calvo i Montero, les negociadores dels dos partits, tenen la tasca de fer aterrar aquest debat en la futura llei trans. Al sector morat del Govern aposta per portar l’avantprojecte al Consell de Ministres la setmana vinent. No obstant, fonts socialistes destaquen que el text redactat pel Ministeri d’Igualtat només recull els plantejaments de Podem i que «li falten fins i tot diversos tràmits», com els informes d’altres ministeris com Sanitat o Justícia per completar-lo, informa Juan Ruiz. Aquest procés, l’habitual en la tramitació de qualsevol llei, pretén donar a la legislació la major «qualitat normativa i seguretat jurídica», insisteixen en el PSOE.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Demanda disparada Adeu a les concessions: Catalunya redissenya la futura xarxa de busos públics per connectar el 2028 tots els municipis
- Racons emblemàtics de Catalunya L'increïble poble de conte a menys de 40 minuts de Manresa
- Anàlisi Denúncia de manipulació
- Sobreseïment L’advocat general de la UE avala la retirada de la immunitat de Puigdemont
- Ricard Font: "Forma part de l’ADN Barça ser un club seriós, solvent i de futur"
- GP DE CATALUNYA Marc Márquez aprofita un error d’Àlex per ampliar la seva ratxa
- La ronda espanyola L’equip d’Israel retira el nom del país al mallot de la Vuelta
- La guerra contra el narcotràfic Espanya requisa cada any 8.000 armes il·legals: així funciona el mercat negre
- Cinema Llúcia Garcia, la nova Ventafocs del cine espanyol: «No vull que ‘Romería’ em canviï la vida»
- ‘Running’ La Cursa de la Mercè estrena una temporada de curses massives a Barcelona