L’‘efecte Matilda’

Investigadores contra la invisibilitat

  • Només tres de cada deu professionals del món de la investigació són dones

  • Malgrat estar en minoria, busquen guanyar un espai públic i preparen mobilitzacions al febrer i el març

Investigadores contra la invisibilitat
Es llegeix en minuts

Matilda Joslyn Gage. Així es diu l’activista nascuda el 1826 a Cicero (Nova York) i defensora del sufragi femení. També era coneguda per dirigir el diari El Ciutadà Nacional, que a cada número publicava una columna per glossar la figura de dones rellevants en la història que van ser condemnades a l’oblit. 

Morta el 1898 sense veure el seu somni complert (el dret al vot de la dona als Estats Units no va arribar fins al 1920), sí que va inspirar dones com la historiadora Margaret Rossiter. El 1993, Rossiter va encunyar el terme ‘efecte Matilda’ per denunciar la invisibilitat de les científiques, que sistemàticament rebien pels seus treballs un reconeixement menor del que es mereixien, tant en termes reputacionals com econòmics. 

Des d’aquell moment i amb la mirada de la retrospecció, infinitat d’estudis han redescobert les Matildes, dones que van ser esborrades dels llibres d’història tot i que van portar a terme contribucions clau per a la ciència. Ho van aconseguir malgrat les traves que van haver de superar, ja que «fins a ben entrat el segle XX, les dones van tenir vetat tant l’ingrés a les universitats com l’exercici de moltes professions que requerien estudis. Abans havien sigut expulsades de les biblioteques dels monestirs, els centres on es va refugiar el saber durant l’edat mitjana», explica Adela Muñoz, química, membre de la xarxa de Científiques Comunicadores d’El PERIÓDICO i autora del llibre Sabias: La cara oculta de la ciència.

 

Entre les contribucions inicialment arrabassades a les Matildes, en ocasions en benefici de companys de professió, destaquen invents com el primer rentaplats d’ús comercial (Josephine Cochrane, 1893), la xeringa que es pot utilitzar amb només una mà (Letitia Geer, 1899), el filtre de les cafeteres (Melitta Bentz, 1908) o l’eixugaparabrises (Mary Anderson, 1903), entre d’altres. 

Avui, gairebé tres dècades després que Rossiter bategés l’‘efecte Matilda’, segueixen les campanyes per denunciar la invisibilitat de les científiques i pal·liar la desigualtat, com la que acaba de fer l’Associació de Dones Investigadores i Tecnòlogues (AMIT), No More Matildas. 

Revertir l’oblit i que aquestes científiques apareguin als llibres de text no és una finalitat fútil, ja que la falta de referents femenins contribueix a què el pes de les dones a les carreres científiques sigui molt baix. «Les nenes i dones no es veuen sent científiques», explica Sònia Estradé, portaveu d’AMIT a Catalunya. A aquest desinterès poden contribuir els estereotips de l’imaginari popular, que dibuixen els científics com uns genis abnegats i tancats com rates de laboratori.

Les estadístiques confirmen la infrarepresentació femenina. Només el 35 % dels alumnes matriculats en estudis de ciència, tecnologia, enginyeria o matemàtiques són dones, segons dades de la Unesco, i únicament tres de cada deu professionals de la investigació al món pertanyen al sexe femení. 

Marta Macho Stadler, professora de Geometria i Topologia a la Universitat del País Basc i premi Emakunde a la Igualtat el 2016, afirma que l’‘efecte Matilda’ funcionarà sempre i costarà un munt eliminar-lo. «A Espanya l’escenari avui és diferent del que hi havia a principis del segle XX. La dona sí que pot estudiar a la universitat i la ciència ara sí que és una opció. Però moltes estudiants es decanten per les branques més bio de les ciències, com les relacionades amb l’àmbit sanitari, i no per d’altres com la tecnologia o la informàtica». 

La presència més gran de dones a les aules de les carreres de la branca biosanitària pot ser conseqüència, entre altres motius, que l’elecció entre un batxillerat biosanitari i un altre de cientificotecnològic es produeix «massa aviat, quan els alumnes són a tercer o quart d’ESO, depenent de cada comunitat autònoma», explica Pas García Martínez, física i catedràtica de la Universitat de València. En aquest context, resulta difícil que les dones s’aproximin a la disciplina de García Martínez i «cada vegada més augmenta la polarització. Un terç de les meves alumnes eren noies i ara el percentatge es redueix cada cop més», indica. 

La bretxa entre homes i dones s’amplia després de deixar la universitat tant en la investigació, com a l’hora d’arribar a llocs de responsabilitat en institucions del sector (veure gràfics adjunts). Una de les causes d’aquesta bretxa és la maternitat. Lorena Segura, matemàtica de la Universitat d’Alacant i divulgadora, explica que «perquè les dones puguin avançar en la ciència es requereix pràcticament treure un deu en docència i un deu en investigació. Aconseguir això i conciliar-ho amb la vida familiar és molt complicat». Segura afegeix que moltes mares queden relegades al deixar el seu treball de forma temporal per la família, ja que l’avenç en els seus respectius camps no para. «Els competidors no t’esperen», afirma.

Mobilització

La campanya No More Matildas és l’aperitiu d’altres mobilitzacions que hi haurà a Espanya al febrer i el març. L’AMIT prepara un manifest per denunciar les bretxes de gènere a la ciència, que serà presentat a diverses ciutats europees, entre les quals Madrid i Brussel·les. La delegació catalana de l’AMIT, per la seva banda, està de celebració: tres dies abans del Dia de la nena i la dona en la ciència (l’11 de febrer), organitzen el seu primer congrés, que volen utilitzar com a palanca per a la mobilització general del col·lectiu. La portaveu de l’associació, la física Sònia Estradé, alerta de les «diverses tempestes perfectes» que castiguen la dona científica i l’‘efecte Matilda’ és ben present. El I congrés de l’associació porta en el seu programa debats sobre el lideratge, l’impacte de la tecnologia en la dona científica durant el confinament i l’efecte de la pandèmia en la crisi de cures, però també aposta per una taula rodona amb joves investigadores, la saba nova. 

El moviment feminista de la ciència va tenir «una explosió extraordinària» el 2018, amb les grans manifestacions del Dia de la Dona, i aquest és l’esperit que vol vehicular l’AMIC per impulsar les vocacions i superar la precarietat del sector.

Només hi ha un 24% de dones entre el personal investigador de les enginyeries i tecnologies de les universitats públiques, i probablement com a conseqüència les dones que treballen a la indústria dels sectors tecnològics estaven en una taxa del 2,3%, respecte als homes, que arriben a una taxa del 5,5%. Que el nombre d’estudiants universitàries matriculades a Enginyeria i Arquitectura segueixi en recessió no fa entreveure millores. 

Solucions

 «Per canviar la societat hem d’apostar per iniciatives educatives que donin valor a referents oblidats», diu Estradé, divulgar millor la ciència entre les nenes, però també se’ls han de donar models més diversos, perquè «Marie Curie queda lluny, com a prototip de dona abnegada i amb un final dramàtic». 

Et pot interesar

La pandèmia farà aquest any que el Dia de la nena i la dona en la ciència transcorri de manera molt diferent d’altres anys. Les conferències i debats i altres activitats seran més limitats i en molts casos a través de connexions per Zoom, però l’energia i el volum d’iniciatives mantenen el llistó alt. Les escoles tornen a ser el focus de les accions, i plataformes com 11febrero.org ja ofereixen material i propostes educatives per distribuir, amb què esperen implicar els pares.

«Tecnologia i ciència poden afavorir l’equilibri social», raona la informàtica Alícia Casals. «La visió i l’orientació de la investigació són diferents en una dona, ni millor ni pitjor, i això fa que condueixin a un tipus d’aplicacions més socials que si només es busca el barem econòmic», posa com a exemple.