Contaminació
Ciutats d’Espanya, Bèlgica i Itàlia, les que tenen més morts per pol·lució
Els països escandinaus ocupen els primers llocs de les zones més segures
Grans ciutats d’Espanya, Bèlgica i Itàlia, com Madrid, Anvers i Torí, encapçalen la classificació de morts associades a la contaminació per diòxid de nitrogen (NO2), mentre que la mortalitat més alta atribuïble a partícules fines es troba en ciutats d’Itàlia, Polònia i la República Txeca, segons informa EFE.
Així ho revela un estudi liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), en col·laboració amb investigadors del Swiss Tropical and Public Health Institute (Swiss TPH) i de la Universitat d’Utrecht, que ha estimat per primera vegada la càrrega de mortalitat atribuïble a la contaminació de l’aire en més de 1.000 ciutats europees.
La recerca, que publica avui la revista ‘The Lancet Planetary Health’, inclou un rànquing de les ciutats europees amb més mortalitat atribuïble a cada un dels dos contaminants de l’aire estudiats: partícules fines (PM2,5) i diòxid de nitrogen (NO2).
Els resultats globals indiquen que si totes les ciutats analitzades fossin capaces de complir els nivells de PM2,5 i NO2 recomanats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) es podrien evitar 51.000 i 900 morts prematures cada any, respectivament.
L’estudi assegura que si totes les ciutats fossin capaces d’igualar els registres de qualitat de l’aire de la ciutat menys contaminada, la mortalitat evitable seria notablement més alta: 125.000 morts prematures evitables cada any gràcies a la reducció de les concentracions de PM2,5 i 79.000 per la reducció en NO2.
«Hem observat una gran variabilitat de resultats entre les diferents ciutats analitzades. Les pitjors dades de mortalitat associada a NO2, un gas tòxic associat al trànsit rodat, es troben en ciutats grans d’Espanya, Bèlgica, Itàlia o França», ha explicat Sasha Khomenko, investigadora de l’ISGlobal i primera autora de l’estudi.
«Quant a PM2,5, les ciutats amb més càrrega de mortalitat es troben a la regió italiana de la Plana Padana, al sud de Polònia i a l’est de la República Txeca», ha detallat la investigadora.
Segons Khomenko, «això s’explica perquè aquestes partícules fines són matèria en suspensió producte de la combustió, no només dels vehicles motoritzats, sinó també d’altres fonts, com la indústria, la calefacció domèstica o la crema de carbó i de fusta».
«El percentatge de la mortalitat natural atribuït a partícules fines arriba fins a un màxim del 15% a la ciutat de Brescia (Itàlia), i quant al diòxid de nitrogen, el percentatge màxim es troba a l’àrea metropolitana de Madrid, amb fins un 7% de la mortalitat natural», ha afirmat Khomenko.
A la banda oposada del rànquing figuren les ciutats amb menor càrrega de mortalitat atribuïble a la contaminació atmosfèrica, que són urbs del nord d’Europa, tant en la classificació de PM2,5 com en la de NO2, com Reykjavík (Islàndia) i Tromso (Noruega).
«Aquest és el primer estudi que estima la càrrega de mortalitat deguda a la contaminació de l’aire pel que fa a ciutats a Europa i els seus resultats evidencien que no hi ha un llindar segur per sota del qual la contaminació de l’aire és innòcua per a la salut», ha assenyalat Mark Nieuwenhuijsen, director de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut de l’ISGlobal, centre impulsat per la Fundació La Caixa.
Segons Nieuwenhuijsen, el treball també suggereix «que la legislació europea actual no protegeix suficient la salut de les persones, per això els límits màxims permesos de NO2 i PM2,5 haurien de ser revisats».
Aquest estudi forma part del projecte rànquing ISGlobal de ciutats i és el primer d’una sèrie d’anàlisis destinades a estudiar l’impacte en la salut de diversos factors ambientals propis de la vida urbana, com la contaminació de l’aire, el soroll, la falta d’accés a espais verds, l’efecte illa de calor, etc.
Per consultar tant els rànquings com les dades de cada una de les ciutats, l’ISGlobal ha creat la web www.isglobalranking.org, disponible en anglès, castellà i català.
Els investigadors han elaborat la classificació de les morts per contaminació a cada ciutat a partir d’una puntuació de càrrega de mortalitat assignada a cada ciutat.
Les puntuacions les van calcular amb un algoritme que té en compte les taxes de mortalitat, el percentatge de mortalitat evitable i els anys de vida perduts per cada contaminant de l’aire.
Segons l’estudi, les deu ciutats europees amb més càrrega de mortalitat atribuïble a la contaminació per PM2,5 són:
Brescia (Itàlia)
Bèrgam (Itàlia)
Karviná (República Txeca)
Vicenza (Itàlia)
Unió Metropolitana d’Alta Silèsia (Polònia)
Ostrava (República Txeca)
Jastrzebie-Zdrój (Polònia)
Saronno (Itàlia)
Rybnik (Polònia)
Havírov (República Txeca)
Quant a càrrega de mortalitat associada a NO2, les deu ciutats que encapçalen la llista són:
Madrid (àrea metropolitana) (Espanya)
Anvers (Bèlgica)
Torí (Itàlia)
París (àrea metropolitana) (França)
Milà (àrea metropolitana) (Itàlia)
Barcelona (àrea metropolitana) (Espanya)
Mollet del Vallès (Espanya)
Brussel·les (Bèlgica)
Herne (Alemanya)
Argenteuil – Bezons (França)
Les deu ciutats amb menor càrrega de mortalitat atribuïble a la contaminació per PM2,5 són:
Reykjavík (Islàndia)
Tromso (Noruega)
Umea (Suècia)
Oulu (Finlàndia)
Jyvaskyla (Finlàndia)
Uppsala (Suècia)
Trondheim (Noruega)
Lahti (Finlàndia)
Orebro (Suècia)
Tampere (Finlàndia)
Les deu ciutats amb menor càrrega de mortalitat atribuïble a la contaminació per NO2 són:
Tromso (Noruega)
Umea (Suècia)
Oulu (Finlàndia)
Kristiansand (Noruega)
Pula (Croàcia)
Linkoping (Suècia)
Galway (Irlanda)
Jonkiping (Suècia)
Alytus (Lituània)
Trondheim (Noruega)
- IRPF Quant triga Hisenda a retornar-te la Renda el 2026: terminis reals i què fer si es retarda
- Estret d’Ormuz La UE s’enfronta a la crisi energètica per la guerra de l’Iran amb un pla de mínims i sense fons
- La capital catalana El PIB de Barcelona va créixer un 3% el 2025, l’habitatge va pujar un 10%, i la renda familiar, la meitat que un any abans
- Reformes El parc Güell de Barcelona renovarà amb sis milions la il·luminació en camins i espais
- Gastronomia La recepta de Jordi Cruz, jutge de Masterchef, per a un tiramisú de deu: pocs ingredients i un truc clau
