Pere Bover: «El llop gegant era més gran que els que apareixen en la sèrie ‘Joc de trons’»

Vostès treballen la paleogenòmica. ¿De què parlem realment? 

L’estudi genètic a partir de mostres fòssils o fins i tot de mostres de més de 100 anys.

El llop gegant o ‘Canis dirus’, que literalment significa ‘gos terrible’, ¿era realment tan gegant com ens mostren a ‘Joc de trons’?

Fins i tot diria que era més gran que els que apareixen en la sèrie, podria arribar a pesar fins a 70 quilos. I això de terrible li ve per la potència dels seus ossos, que és el que realment coneixem. Tenia una poderosa mandíbula que indica que era carnívor i molt robust, capaç de caçar animals grans com ara bisons o camells.

¿Coneixia l’existència d’aquest ésser fictici creat per a la sèrie? 

No soc un gran seguidor de la sèrie, però sí que havia llegit algun dels primers llibres, tot i que em vaig perdre en la gran quantitat de noms i situacions. 

I ¿què pensa de ‘Jurassic Park’?

Doncs que és una història fictícia, que entreté, però que no té res de científica.

¿Quin era l’hàbitat habitual d’aquests llops?

Està en discussió. No ho sabem del cert. El seu lloc era pràcticament la meitat nord del continent americà. Suposem que el seu comportament era semblant al dels llops comuns, caçaven i vivien en manada. El que sí que podem assegurar és que eren molt abundants. 

¿Quan es van extingir? 

Es calcula que fa uns dotze mil anys, coincidint amb la gran extinció de gran part de la megafauna nord-americana, la dels animals de més de 50 quilos.

¿Per què van desaparèixer?

Hi ha diverses teories: la presència humana, canvis climàtics..., però ja dic, són hipòtesis que no podem confirmar.¿Com han realitzat la investigació?  

Podem dir que el treball de camp ja estava fet, ja que hem pogut analitzar fòssils que eren en museus i laboratoris. La investigació ha durat quatre anys i les hores de laboratori són incomptables. Sessions maratonianes en centres americans, europeus i australians.

¿Com ha canviat, aquesta investigació, el coneixement d’aquests llops?

Moltíssim. Per posar-ne un exemple abans es pensava que eren parents pròxims dels llops actuals, cosa que s’ha vist que no és així. No tenen res en comú, excepte la forma. Sí que van conviure més de deu mil anys, però sense tenir contacte ni relació. De fet, hi ha altres casos d’animals genèticament diferents i la morfologia dels quals és molt semblant a causa de l’adaptació. 

¿Per què es van extingir i els altres no?

Els llops que coneixem, com els coiots, van arribar a Amèrica a través de l’estret de Bering i tenen una capacitat d’adaptació que els llops gegants no van tenir.

Per arribar a conclusions com la de l’estudi que han publicat a ‘Nature’, ¿quina quantitat de material es necessita de l’os de l’animal?

Les tècniques de laboratori han canviat molt i en molt poc temps. Si fa 20 anys es necessitava un gram de material, ara amb uns cinquanta mil·ligrams en tenim prou.

¿Què representa publicar en una de les dues o tres revistes científiques de referència mundial?

Es tracta d’una revista de gran difusió entre la comunitat científica i que després sol donar visibilitat a les investigacions. I des del punt de vista professional, sempre és una empenta en el currículum. De totes maneres, l’important és que el treball sigui consistent i ben fet, la publicació és secundària.

Parlem del seu treball a l’Institut d’Investigació en Ciències Ambientals (IUCA) de la Universitat de Saragossa.

Treballo en la investigació de l’ADN d’éssers del passat, per dir-ho ràpid i de forma senzilla.

¿Com és el treball d’un investigador?

Tot científic, i un investigador en particular, s’ha de moure per la curiositat. Sense ella no hi ha bona investigació. Aquest és el punt d’inflexió que mou tot investigador.

Va dirigir un estudi anterior, publicat a la revista ‘Quaternary Science Reviews’, en el qual es va obtenir el genoma del ‘Myotragus balearicus’.

Bé, nosaltres vam obtenir el genoma mitocondrial; l’altre, el que es transmet per via paterna i materna, és una altra cosa. Hi estem treballant i tant de bo l’aconseguim aviat.

També s’ha incorporat al projecte Atapuerca. ¿Quina és la seva feina?

Soc a l’equip de Juan Luis Arsuaga, gràcies a la intervenció de Gloria Cuenca, que estudia la microfauna. La meva part consisteix a estudiar la genètica dels microorganismes. Ara mateix estem processant mostres preses en castors i marmotes.

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

Ha passat per centres de Nova York, Austràlia i ara Saragossa. ¿Per quan la seva tornada a l’illa?

Per ara no està entre els meus objectius. Tinc un bon lloc de treball a Saragossa i vull mantenir el compromís que he adquirit amb els que han confiat en mi. A curt termini, tornar a Mallorca no es contempla, tot i que mai se sap.