Tercera onada de Covid-19

El desordre de l’estat d’alarma: quatre autonomies demanen el tancament total; d’altres, ampliar el toc de queda

  • El Govern defensa que un confinament domiciliari ha de ser una mesura homogènia per a tot el país, però les comunitats es divideixen entre les que el defensen i entre les que no

  • Les diferències epidemiològiques entre els diferents territoris porta alguns a demanar més competències per endurir les restriccions davant l’avenç sostingut de contagis de Covid-19

Es llegeix en minuts

Quatre executius autonòmics (Andalusia, Múrcia, Castella i Lleó i Astúries) han demanat al Govern central considerar un possible confinament domiciliari malgrat la negativa «de moment» del Ministeri de Sanitat. A més, en les últimes hores els governs regionals de Castella-la Manxa i Extremadura s’han pronunciat referent a això assegurant que no descarten aquesta mesura.

L’actual estat d’alarma que regeix el país fins al mes de maig no contempla les eines necessàries per aplicar aquest confinament domiciliari, per la qual cosa aquestes autonomies exigeixen al Govern que consideri la possibilitat de modificar aquest decret i donar a les Comunitats la facultat de confinar la població si es dona el cas. Modificar-lo implicaria haver de portar-lo de nou al Congrés dels Diputats perquè li donés llum verda.

El primer en plantejar-ho va ser el president de la Junta d’Andalusia, Juanma Moreno, que va considerar que el Govern «hauria d’anar pensant» si cal anar prenent una mesura com la del confinament total en el conjunt del territori espanyol.

No obstant, la proposta de Juanma Moreno va ser rebutjada aquella mateixa tarda al Consell Interterritoral de Salut pel ministre de sanitat, Salvador Illa, que va assegurar que, «en aquests moments», l’Executiu no contempla cap mesura addicional de confinament domiciliari.

Així mateix, en aquest Consell Interterritorial de Salut, el conseller de Salut d’Astúries, Pablo Fernández, també va reclamar a l’Executiu que s’atorgui a les comunitats autònomes la capacitat per poder establir un confinament domiciliari si fos necessari.

No és la primera vegada que el Govern d’Adrián Barbón demana aquesta mesura restrictiva a l’Executiu de Pedro Sánchez. En la segona onada del coronavirus, el mandatari socialista va reclamar modificar el decret de l’estat d’alarma per poder confinar la població davant l’increment de casos, extrem que també va ser rebutjat pel Ministeri de Sanitat.

Malgrat aquesta actual negativa del ministre de sanitat, els Executius regionals de Castella i Lleó i de Múrcia s’han sumat aquest mateix dijous a la petició d’Andalusia i Astúries i han demanat al Govern central que estudiï la possibilitat d’aplicar aquesta mesura per contenir l’avenç de la pandèmia.

Podria ser necessari «en pocs dies»

En concret, el vicepresident de la Junta de Castella i Lleó, Francisco Igea, ha demanat posar en marxa aquestes eines per decretar un confinament domiciliari «breu i intens», ja que, segons ha assenyalat, podria ser necessari «en pocs dies» atesa l’evolució en el nombre de contagis.

El vicepresident de la Junta de Castella i Lleó ha advertit de la «gravetat» de la situació actual i de l’increment ràpid de casos, amb una velocitat que fa augurar una situació que pot ser «pitjor» a la viscuda al març.

Per part seva, el president de Múrcia, Fernando López Miras, ha reconegut que el confinament domiciliari és una opció «necessària» i que «ha d’estar sobre la taula» davant el pic de nous casos de coronavirus, per la qual cosa ha demanat a l’Executiu central que posi aquesta eina a l’abast de les comunitats autònomes.

Així mateix, López Miras ha recriminat al president del Govern, Pedro Sánchez, que no convoqui els mandataris autonòmics des del mes d’octubre, quan va tenir lloc l’última Conferència de Presidents per parlar dels fons europeus.

Castella-la Manxa: «Caldria debatre-ho»

En la jornada d’aquest divendres, el Govern de Castella-la Manxa ha assegurat que el confinament domiciliari «no és descartable», però «cal intentar evitar-lo» per no lacrar l’economia.

Això sí, aquest confinament domiciliari hauria de ser decidit, en el seu cas, al si del Consell Interterritorial de Salut; al que ha sumat que, segurament, en el cas de posar-se a sobre d’una taula aquesta hauria de ser la de la Conferència de Presidents, segons ha assenyalat la portaveu de l’Executiu castellanomanxec, Blanca Fernández.

Extremadura no ho descarta, però no ho veu necessari

En el cas d’Extremadura, el vicepresident segon i conseller de Sanitat i Serveis Socials de la Junta d’Extremadura, José María Vergeles, ha reconegut que «mai descartaria el confinament si s’ha d’arribar a produir», però que «tampoc» li «sembla que en aquest moment sigui necessari».

Segons la seva opinió, «encara no s’han «esgotat» les possibilitats d’adoptar mesures per part de les autoritats delegades a cada comunitat autònoma, que són els presidents autonòmics assessorats pels experts en salut pública de cada regió.

País Valencià i Aragó ho descarten

Al contrari, el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, s’ha alineat amb l’Executiu central i ha descartat la possibilitat d’un confinament total al País Valencià al·legant que «en aquests moments l’estat d’alarma no ho permet»

En paral·lel, El president del Govern d’Aragó, Javier Lambán, no s’ha mostrat partidari de decretar un confinament domiciliari per evitar la propagació de la Covid-19, si bé ha remarcat que es tracta d’una competència del Govern central.

Galícia també ho descarta

Et pot interesar

En el cas de Galícia, el president de la Xunta, Alberto Nuñez Feijóo, considera «raonable» que el decret de l’estat d’alarma en vigor permeti a les comunitats autònomes estendre més encara el toc de queda, fins i tot fins a les 18 hores com ho acaba de fer França, i decretar confinaments «almenys municipals».

Això sí, sobre els confinaments domiciliaris, Feijóo ha defensat que «de moment» la Xunta no ho sol·licita perquè entén que «no és imprescindible», tot i que sí que creu que el decret de l’estat d’alarma ha de preveure la possibilitat de confinaments «parcials, municipals o provincials, en el seu cas».