Tornada al col·le postnadalenca

«Sento impotència al veure que el meu fill no pot fer els deures»

  • Un informe del Consorci d’Educació de Barcelona constata que 3.500 menors amb vulnerabilitat no van poder seguir el curs escolar a la ciutat

  • Més enllà de disposar dispositius amb wifi i ordinadors, les entitats socials reclamen recolzament educatiu a les famílies, moltes analfabetes digitals

Es llegeix en minuts

El confinament, i l’educació ‘online’, han disparat les diferències socials i han impactat en l’aprenentatge de molts alumnes. Segons una enquesta feta pel Consorci d’Educació de Barcelona, la bretxa estudiantil, és a dir, les diferències per seguir l’aprenentatge a casa, s’han multiplicat per sis. Però el problema més greu no és només que els menors no tinguin accés a internet ni dispositius, sinó que els pares no els poden ajudar a fer els deures perquè ni tenen estudis per entendre’ls ni temps per dedicar-los i amb prou feines saben utilitzar l’ordinador. Per això, en vista de la passivitat de les administracions, diverses entitats socials s’han organitzat amb les ampes per ajudar a apoderar els pares dels alumnes amb més problemàtica. Tot i que, segons assumeixen, no donen l’abast a la necessitat existent.

Un d’aquests exemples és l’Escola Comunitària La Troca, situada al barri de Sants de Barcelona, que fa més de tres anys que forma persones adultes en situació de màxima vulnerabilitat que, en alguns casos, no saben ni llegir ni escriure. «El 60% són persones sense papers que treballen en la neteja, de repartidors... Tenen una feina molt mal pagada», diu la coordinadora, Ester Rams. Després del confinament, la realitat va empitjorar. I les associacions de pares i mares de les escoles del barri van començar a trucar a l’entitat. «La demanda se’ns ha disparat i no donem l’abast, les famílies de les escoles es van adonar que molts dels nens no només és que no tenien internet, és que els pares no sabien com entregar els deures», diu.

És el cas de la Hazira. Gràcies a l’ordinador que li va deixar la seva veïna, el seu fill va poder entregar els deures. O de la Sanda, que va aconseguir entregar els deures de la seva petita gràcies a una mare de l’ampa. «No tenia plastilina ni plastidecors ni res de res. I quan la meva filla feia un treball no sabia com enviar-lo a la professora», exposa. Aquestes mares, juntament amb tres grups d’una desena de persones més, assisteixen una vegada a la setmana a classes de digitalització de l’escola de La Troca. Un projecte que s’ha pogut finançar gràcies al projecte Lliures.

Sense ordinador i també sense internet

Et pot interesar

Fa mesos que entitats i docents alertaven dels drames escolars que causaria la bretxa social i, per tant, digital. Avui, una enquesta feta a 600 llars de Barcelona, la meitat de les quals són famílies ateses pels serveis socials, mostra la realitat del tema. A les llars més necessitades de mitjana s’ingressen 900 euros al mes, en una de cada quatre no perceben cap ingrés, i viuen en pisos de menys de 50 metres quadrats. En aquestes cases, el 33% dels menors no tenen una taula on fer els deures, el 40% no té ordinador, el 13% no té internet i el 18% dels pares admeten que els seus fills no poden seguir les classes. Però a més, el 44% dels pares d’aquests alumnes o no tenen estudis o només tenen els obligatoris, mentre que a la resta de llars, el 55% dels progenitors han anat a la universitat.

«Impotència», responen les mares que assisteixen a la classe d’alfabetització digital. «No suporto la idea que el meu fill no pugui entregar els deures perquè no sé com enviar-los o perquè no poden seguir les videotrucades», diu una d’elles, amb quatre menors a càrrec. Moltes relaten com durant el confinament se’ls van acabar les dades del mòbil i la despesa de recarregar era «inassumible». «Havíem de menjar i pagar el lloguer», afegeixen. «És essencial acompanyar els pares perquè tinguin eines per ajudar els seus fills. Els ordinadors no arriben i és lamentable. Però, encara que arribin, el problema és encara més greu», es queixa Rams. De moment, elles estan satisfetes per poder assistir a aquestes classes gratuïtes. De moment, ja saben com funciona el ‘gmail’ i el Google Drive. «Mai vaig pensar que seria tan fàcil», somriu una d’elles.