Delicte d’odi

El Suprem confirma un any de presó per als líders de dues bandes de rock neonazi

  • Eduardo Clavero (Batallón de castigo) i Alberto Gonzalo Juan (Más que palabras) van fer un concert el 2010 a Sabadell

El grup musical neonazi Batallón de Castigo en un concert a Alcalá de Henares el 2003.

El grup musical neonazi Batallón de Castigo en un concert a Alcalá de Henares el 2003.

2
Es llegeix en minuts
El Periódico

El Tribunal Suprem ha confirmat un any de presó per delicte d’odi per a Eduardo Clavero i Alberto Gonzalo Juan, líders dels grups neonazis Batallón de castigo i Más que palabras, respectivament, a l’estimar que les seves «ofensives» lletres tenen «un clar to discriminatori» per raons racials i ideològiques. En una sentència de l’11 de desembre, avançada per la cadena SER i a la qual ha tingut accés Efe, el Suprem ratifica la resolució de l’Audiència de Barcelona, que condemnava Eduardo Clavero i Alberto Gonzalo de Juan, junt amb dos empresaris, a un any de presó per delicte d’odi amb l’atenuant de dilacions indegudes. 

Els fets van succeir el 30 d’octubre del 2010 en un concert celebrat a Sabadell (Barcelona), on van actuar els grups Más que palabras i Batallón de castigo, que van cantar cançons «referides a la supremacia de la raça blanca» amb la finalitat «d’estendre l’odi i la violència com a conseqüència de la xenofòbia i l’antisionisme». Segons la sentència, durant les cançons el públic va corejar «Sieg Heil» i crits en favor de Josué Estébanez, condemnat el 2009 per l’assassinat per motius ideològics de Carlos Javier Palomino. 

El grup Batallón de castigo, segons explica la resolució, es va formar als anys 90 a la presó d’Alcalá II, on Eduardo Clavero complia condemna per homicidi i, igual que la banda Más que palabras, les seves lletres tenien com a rerefons la discriminació per raó de raça i nacionalitat i estendre l’odi i la violència. 

La Sala Penal del Suprem ha avalat el criteri de l’Audiència, que va considerar que els missatges emesos pels acusats «de cap manera es poden veure emparats» per la llibertat d’expressió i que, per contra, són dins del «discurs de l’odi». 

Odi i violència

En la seva sentència, ponència del magistrat Ángel Hurtado, la Sala assenyala que les lletres corejades «són una mostra d’incitació a l’odi, l’hostilitat, la violència, la discriminació, etc., per raons d’intolerància amb l’altre» i les cataloga d’«ofensives, ultratjants, violentes i de clar to discriminatori per raons racials i ideològiques», amb contingut «provocador». 

Notícies relacionades

No és només que l’activitat de Clavero i De Juan sigui «potencialment provocadora», indica el Suprem, «sinó que ha quedat evidenciat que aquesta provocació ha fet efecte», com ho demostra que el públic del concert coregés consignes com «Sieg Hiel». 

El Suprem deixa clar que difondre aquesta mena de missatges de contingut discriminatori «de cap manera pot quedar emparat» per la llibertat ideològica o d’expressió, «perquè inclouen expressions supremacistes de menyspreu i hostilitat contra individus de determinats grups per formar part d’una col·lectivitat que no es tolera».