Un català a Alemanya: «La segona onada m’ha obligat a no viatjar»

La segona onada d’aquesta tardor ha sigut més gran que la primera, així com al mar mai hi ha una onada igual que una altra, aquesta m’ha obligat a quedar-me a Alemanya esquivant el temporal. Podria haver viatjat entre controls, PCR i la quarantena a la meva tornada de Barcelona, però tinc la gran sort de poder disfrutar d’un Nadal familiar a Alemanya.

Tot i que potser soni una mica optimista, em sento bastant afortunat d’haver viscut els últims deu mesos a Hamburg. La segona ciutat més gran d’Alemanya ha sigut i continua sent la perla de l’Elba, i amb els seus dos milions d’habitants és un bon exemple en la gestió de l’avenç del virus. La segona onada ha colpejat amb força, però potser el caràcter dels hamburguesos ha ajudat a frenar-la. Han sigut mesos diferents amb molts passejos, esport als incomptables parcs i les trobades en grup s’han reduït molt.

Notícies relacionades

Les Canàries denuncien que Sanitat menysté el Govern de les illes

Acord per millorar el salari de 120.000 professionals del sector social

L’estiu va ser una mica menys ‘festiu’ però vaig poder recórrer amb bicicleta llocs fantàstics, vaig passejar per diferents parcs naturals i vaig disfrutar les tardes al port o al sofà amb un bon llibre. Tot i així, l’ambient dels barris més bohemis ha patit aquesta poca activitat social deixant carrers i terrasses massa buides. Alhora he estat vivint a la distància el desenvolupament a Espanya i en especial a Barcelona de la pandèmia. Entre moltes trobades digitals amb la família i amics, he vist al llarg d’aquest any com el meu nebot Biel creixia i descobria el món, celebrant aniversari virtuals i fins i tot disfrutat de concerts improvisats d’opera des del balcó dels meus oncles a Barcelona.

Potser el 2020 hagi sigut més important del que ara mateix podem comprendre, i de moment cal continuar esquivant aquesta pandèmia entre onades, dades, marees, vacunes, tsunamis, test i el que faci falta.