400 persones viuen en 77 assentaments a Barcelona

El consistori de la capital catalana assenyala també que l’Oficina del Pla d’Assentaments Irregulars (OPAI) –organisme pioner creat després d’un incendi en una barraca l’abril del 2012 al carrer de Bilbao en què van morir quatre membres d’una mateixa família– l’any passat va atendre 287 persones que viuen en aquests assentaments. «Aproximadament la meitat d’aquestes persones són nouvingudes. El seu perfil majoritari és el d’un home d’entre 30 i 45 anys. Una part majoritària de la població dels assentaments és d’ètnia gitana i prové de l’Europa de l’Est. Tot i que també hi ha persones nouvingudes provinents de diferents països africans», resumeix una veu municipal.

La importància del padró

La mateixa font indica que aquestes atencions socials la majoria de les vegades tenen a veure amb l’obtenció del padró sense domicili fix, una cosa que no asseguren tots els ajuntaments. Aquest dijous, després de l’incendi a Badalona en què van morir tres persones, activistes de la ciutat denunciaven les dificultats en què es trobaven moltes persones sense domicili fix, encara més si no tenien papers, per empadronar-se a la localitat, fent-les encara més vulnerables (i invisibles).

La Llei d’Estrangeria i la dificultat per obtenir un permís de treball és per a les persones sense papers la principal trava per sortir d’aquesta situació de pobresa extrema i marginalitat. Si no poden treballar no poden accedir a una vivenda digna. Les persones sense papers no poden ni tan sols entrar a la Taula d’Emergència Social per accedir a un pis protegit, així que estan condemnades a l’ocupació.

Recursos i sensibilitat

Des de l’Ajuntament de Barcelona també destaquen que la creació d’un assentament «requereix l’existència prèvia de solars o estructures buides en desús, la majoria de les vegades propietat privada abandonada». El fet que la transformació del 22@ hagi anat avançant ha anat expulsant desenes de persones de la ciutat. Persones que, com recorda Silvia Torralba, voluntària d’Amics del Quart Món –entitat que acompanya des de fa 25 anys famílies de Galícia i Portugal que van arribar llavors al Poblenou–, no desapareixen i han de buscar altres llocs a l’àrea metropolitana. Llocs com Badalona, on, a més, el recolzament social que ofereix l’Administració és bastant menor, com denuncia Carles Sagués, portaveu de la Plataforma Som Sant Roc Som Badalona.  

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

«A Barcelona, el pla de lluita contra el sensellarisme toca de refiló els assentaments, hi passa de puntetes. Si això passa en un municipi com aquest, en què hi ha sensibilitat i recursos, imagina com estaran altres municipis», apunta Torralba, que destaca que la gent que viu en aquests assentaments pateix situacions molt precàries, persones a qui se’ls estan vulnerant molts drets.

Fa just un any aquest diari publicava que un total de 215 nens i adolescents vivien en barraques en solars, locals, naus o edificis abandonats a Barcelona amb les seves famílies, segons dades d’un informe de l’Institut Municipal de Serveis Socials de Barcelona amb data de febrer del 2019. L’estudi constatava que, fa dos anys, 88 menors vivien en solars, 119 pernoctaven en naus industrials o locals abandonats i vuit més vivien en edificis que «funcionen com un assentament».