Carta a la revista

Simón defensa la gestió de la pandèmia a ‘The Lancet’

Critica la politització de la lluita contra el virus i admet la falta de recursos per a l’atenció primària

GRAF9756  MADRID (ESPANA)  03 12 2020 - El director del Centro de Coordinacion de Alertas y Emergencias Sanitarias del Ministerio de Sanidad  Fernando Simon  ofrece una rueda de prensa este jueves en la sede del Ministerio de Sanidad en Madrid  EFE David Fernandez

GRAF9756 MADRID (ESPANA) 03 12 2020 - El director del Centro de Coordinacion de Alertas y Emergencias Sanitarias del Ministerio de Sanidad Fernando Simon ofrece una rueda de prensa este jueves en la sede del Ministerio de Sanidad en Madrid EFE David Fernandez / David Fernandez

3
Es llegeix en minuts

El director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries,Fernando Simón, ha publicat amb el seu equip una carta a la revista ‘The Lancet’ en la qual defensa la gestió que s’ha realitzat a Espanya contra el coronavirus, tot i que ha criticat la politització de la pandèmia.

Simón i els seus col·laboradors recorden el fet que Espanya patís abans la segona onada de contagis de coronavirus, en comparació amb altres països europeus, ha generat una sèrie de «crítiques» sobre la resposta de salut pública que s’ha donat a Espanya.

Per això, els responsables de la lluita contra la pandèmia a Espanya lamenten a l’article que la politització i un«clima desafortunat de confrontació»que està impregnant els diferents sectors, estigui provocant quela comunicació eficaç de crisi sigui un «desafiament» i, a més, està «probablement» perjudicant els esforços de resposta davant la Covid-19.

En aquest sentit, a la carta es recorda que després de la primera onada de contagis, Espanya va augmentar «considerablement» la seva capacitat de resposta, en què destaca la implementació d’una nova estratègia de «prova-rastreig-aïllament» el mes de maig.

A més, s’assenyala que a finals de juny més del 80% dels pacients sospitosos de tenir Covid-19 es van sotmetre a la prova de PCR dins de les 24 a 48 hores, i al 90% se’ls van rastrejar els seus contactes. «Les capacitats de PCR eren similars a les d’altres països i s’han enfortit encara més (amb una taxa nacional de proves setmanals actual de 2.563 per 100.000 habitants), i la força laboral de salut pública s’ha triplicat», assegura Simón i el seu equip.

De la mateixa manera, al·ludeixen al’estudi nacional de seroprevalença,pel qual s’estima que la capacitat de detecció actual és del 60 al 80% de les persones infectades. Totes les estratègies i protocols es van integrar a un pla de resposta primerenca actualitzat i adaptat a nivell regional, que inclou disposicions per augmentar la vigilància epidemiològica, els procediments de ‘prova-rastreig-aïllament’, les reserves estratègiques i la capacitat d’atenció de la salut, entre d’altres.

No obstant, Simón reconeix que hi ha «debilitats» en el sistema com, per exemple, la infrafinanciació de l’Atenció Primària, la salut pública, la investigació i innovació, així com els tràmits burocràtics i la «poca disponibilitat» que hi ha per comptar amb professionals capacitats.

Experts externs

Al respecte, Simón i els seus col·laboradors asseguren a ‘The Lancet’ que s’estan prenent decisions «difícils», «sospesant» l’evidència científica, les incerteses, la viabilitat i els costos. A més, assenyalen que han explicat amb experts externs que els han assessorat a l’hora de prendre decisions estratègiques.

«La col·laboració entre l’Administració de salut pública i més de 30 societats científiques ha estat en curs des de gener, i experts externs han assessorat decisions estratègiques. Existeixen múltiples grups de treball interterritorials, des de nivells tècnics fins a altament polítics, que es reuneixen almenys una vegada per setmana, aconseguint un diàleg interterritorial fluid i una presa de decisions coordinada», ha dit.

A més, Simón afirma que a Espanya hi ha informació «àmplia i transparent» sobre el seguiment diari de l’epidèmia, basat en informació «exhaustiva» de casos individuals rebuda diàriament a nivell nacional per les comunitats autònomes.

Notícies relacionades

«L’avaluació és un component clau per a la millora del sistema. Per tant, la revisió intra-acció proposada per l’OMS s’ha realitzat a nivell nacional (informe en desenvolupament). Les avaluacions més àmplies (el mandat de les quals està en curs) i la investigació epidemiològica poden aclarir encara més els principals factors que influeixen en la progressió de l’epidèmia i els canvis a curt i llarg termini que són més necessaris», emfatitzen a l’article.

Finalment, Simón i el seu equip avisen que a l’escenari actual, mantenir i enfortir encara més les capacitats de resposta són desafiaments per a tots els actors involucrats. «La participació de la comunitat i la implementació efectiva de mesures de control han de superar la fatiga pandèmica», conclouen.