El caos de dades sobre Covid-19 a Espanya arriba al 'The Lancet'

Els números que reflecteixen l’empremta de la pandèmia de Covid-19 a Espanya ja fa molt que no aporten una imatge clara del que està passant. Si l’objectiu d’aquestes dades era tenir una fotografia en alta definició de l’actual impacte del virus, el caos en les xifres n’està dibuixant una pintura abstracta. I així no hi ha qui s’aclareixi. Per això mateix, diversos experts denuncien la falta d’organització i transparència dels registres davant la revista científica ‘The Lancet Public Health’.

En una carta publicada aquest dissabte, cinc científics dedicats a l’estudi de les dades Covid-19 reclamen al Ministeri de Sanitat i a les comunitats autònomes que proporcionin dades exhaustives i fiables sobre la situació actual de la pandèmia. Fins al mes de maig, quan la recollida de dades estava centralitzada, els informes diaris reflectien les dades d’afectats per regió, edat i sexe. Ara que la competència recau sobre les autonomies, els butlletins presenten dades dispars (amb definicions i criteris d’inclusió diferents). Els informes del Centre Nacional d’Epidemiologia, al seu torn, només ofereixen informació desglossada per edat una vegada a la setmana. Sense més apunts.  

«Instem les autoritats sanitàries a càrrec de les dades de Covid-19 a Espanya que publiquin actualitzacions diàries consistents sobre proves, casos, hospitalitzacions, ingressos a unitats de cures intensives, recuperacions i morts, incloses les correccions de sèries retrospectives en curs», reclamen els científics Sergi Trias-Llimós, Ainhoa Alustiza, Clara Prats, Aurelio Tobías i Tim Riffe a través d’aquesta iniciativa. Els experts, a més, reclamen que cada una d’aquestes variables es desglossi per edat, sexe i detall geogràfic per «monitorar millor els impactes demogràfics de la pandèmia i per informar millor una resposta de salut pública».

Millors dades, millors decisions

«Ara que estem vivint un augment de casos és més important que mai tenir informació clara sobre els casos», explica Sergi Trias-Llimós, investigador del Centre d’Estudis Demogràfics de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i primer signant d’aquesta carta recentment publicad. «Els números genèrics, com el d’infectats, no donen tota la informació que necessitem per entendre què està passant. Necessitem saber la incidència de les infeccions en diferents grups d’edat. I per territoris i franges de temps», argumenta el científic.

Notícies relacionades

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

La intel·ligència artificial revoluciona el sector del llibre

El problema, esgrimeix Trias-Llimós, és que amb les dades actuals són «insuficients» per «entendre les dinàmiques de les infeccions i prendre accions per frenar-les». D’aquí neix la necessitat de posar ordre en els registres, una cosa que també implicaria difondre les dades en format obert.

No és la primera vegada que la comunitat científica espanyola es queixa de les inconsistències detectades en el transcurs de la pandèmia. A l’agost, una vintena de científics van reclamar també a través de ‘The Lancet’ una auditoria sobre la gestió del coronavirus a Espanya. Els experts van demanar llavors una avaluació independent sobre les mesures preses durant la primera onada de la pandèmia. Primer, per entendre el perquè de l’elevada mortalitat. I segon, per preparar-se de cara al futur d’aquesta pandèmia (i de les que vindran).