Successió de catàstrofes climàtiques des de l’Acord de París

«El món ha canviat des de París. I no a millor. [...] Veiem els efectes atribuïbles al canvi climàticprovocats per les persones [...]. Ens enfrontem als danys», resumia recentment Saleemul Huq, director del Centre Internacional per al Canvi Climàtic i el Desenvolupament amb seu a Bangladesh, un delspaïsos més amenaçatsper les conseqüències de l’escalfament global.

El secretari general de l’ONU, António Guterres, és més brutal: «La humanitat està fent la guerra a la natura. És suïcida, perquè la natura sempre respon cop per cop, i ja ho fa amb molta força i cada vegada més fúria». Una declaració impactant amb motiu de la presentació la setmana passada de l’informe anual provisional de l’Organització Meteorològica Mundial (OMM).

Cinc anys després del’Acord de París, el món continua sense estar a l’altura del desafiament climàtic. Però, en plena pandèmia, els dirigents del planeta tractaran dissabtede donar un nou impuls al tractat, rescatat de l’agonia amb l’elecció de Joe Biden.

Cada vegada més calor

Els anys des del 2015 han sigut els més calorosos que s’han registrat mai. El 2016 se situa alcapdamunt del podi, amb una temperatura mitjana 1,2 °C superior a la de l’època preindustrial (l’acord de París pretén limitar aquest escalfament a 2°C i si fos possible, 1,5°C). I aquest2020 es perfila com un dels tres més calorosos, malgrat ser un any de la Niña, un fenomen meteorològic que tendeix a refredar les temperatures globals.

Europava viure el 2019 una onada de calor intensa.I l’escalfament es nota fins i tot a Sibèria, on es va arribar a 38 graus a la ciutat de Verjoyansk el 20 de juny passat. Mateixa tendència a l’Antàrtida. A principis de febrer, els científics brasilers van registrar 20,75°C a l’extrem de la península Antàrtida Occidental (rècord encara no homologat).

El gel es fon

Lesregions polars en pateixen les conseqüències. A l’octubre, la superfície de la banquisa (gel marí)de l’Àrtic va arribar al nivell més baixregistrat mai en aquesta temporada. La seva taxa de creixement també era inferior a la normal. I múltiples estudis científics han demostrat que la capa de gel de Groenlàndia s’està fonent a un ritme sense precedents, mentre que el gel del «continent blanc» al voltant del pol Sud també es debilita.

Això desencadena un cercle viciós: el gel perd el seu poder reflector, els rajos del Sol s’absorbeixen més, l’aigua del gel fos escalfa la banquisa, que es fon encara més...

El fenomen també contribueix a la crescuda dels oceans, el nivell dels quals va pujar 15 centímetres al segle XX, segons experts climàtics de l’ONU, que adverteixen que per al 2050 més de 1.000 milions de persones que viuen en zones costaneres poc elevades podrien veure’s amenaçades.

Les tempestes causen estralls

Els efectes de l’escalfament dels oceans provoquen fenòmens meteorològics extrems. «Reduint la quantitat de gel, augmentes l’escalfament, i si s’escalfa l’Àrtic, pot canviar la circulació del corrent en jet (flux d’aire ràpid) que crea les nostres condicions meteorològiques», explica Nathan Kurtz, investigador del centre espacial Goddard de la NASA en un vídeo.

Els huracans i altres ciclons s’alimenten per la calor de l’aigua. Si la temperatura de l’aigua augmenta, les tempestes que es formen troben «combustible». L’augment de la intensitat dels episodis meteorològics són un senyal de l’escalfament, segons els investigadors.

Així, les últimes cinc temporades de tempestes a l’Atlàntic han registrat una activitat superior a la mitjana. La temporada 2020, que acaba d’acabar-se, ha batut tots els rècords, amb 30 tempestes molt fortes (rècord anterior, 28 tempestes el 2005). La llista de noms llatins previstos per batejar-les es va esgotar i el Centre Nacional d’Huracans nord-americà (NHC) va haver d’utilitzar l’alfabet grec.

Les altres regions tampoc se’n salven. El març del 2019,dos ciclons van devastar la costa de l’oceà Índic al sud de l’Àfrica, i van esborrar gairebé del mapa la segona ciutat de Moçambic, Beira, amb més de 600 morts i centenars de milers de persones sense sostre. El 2017, el sud d’Àsia, especialment Bangladesh, va ser assolat per inundacions gegants causades per una temporada de monsons.

Sequera i incendis

Els episodis desequera també augmenten. Durant l’estiu austral del 2017-2018, els 3,7 milions d’habitants de Ciutat del Cap a Sud-àfrica van viure sota l’amenaça d’un «dia zero», sense aigua corrent. Sota l’efecte d’una sequera que es prolongava des del 2015, els embassaments estaven secs. Una situació tres vegades més probable per l’escalfament, segons investigadors del World Weather Attribution.

Però les conseqüències més espectaculars són els «megaincendis» que han devastat moltes regions del món, des d’Austràliafins als Estats Units passant per Sibèria. La seva activació no està directament vinculada a l’escalfament, però aquest afavoreix les condicions de la propagació.

A Austràlia, la probabilitat d’una temporada d’incendis tan intensa com l’última ha augmentat un 30% des del 1900 a causa de l’escalfament, segons els models climàtics del World Weather Attribution.

A Sibèria, d’un any per a l’altre, van reaparèixer els ‘incendis zombis’ (quan el foc penetra a la profunditat de la terra) a causa que el terra ja no està prou congelat en profunditat. La fosa d’aquest permagel també podria alliberar immenses quantitats de gasos amb efecte d’hivernacle.

Notícies relacionades

Més de 60.000 coales van morir l’últim any a Austràlia pels incendis

L'any 2020, un dels tres més calorosos de la història

Els incendis també han cremat l’Amazònia. En aquest cas es deu principalment a la desforestació agrícola.Reduir aquest pulmó verd, un enorme pou de carboni, corre el risc d’agreujar encara més el canvi climàtic, adverteixen els experts.

Aliments en perill

L’agricultura és una font important de gasos amb efecte d’hivernacle, però la intensificació dels fenòmens meteorològics extrems també amenaça l’alimentació humana. «La producció agrícola és extremadament sensible a les condicions climàtiques» recorda l’últim informe anual de la FAO, una agència especialitzada de l’ONU. I «el canvi climàtic també afecta els peixos i altres poblacions aquàtiques».