l'impacte de la pandèmia

La deserció de les aules sobrevola la 'universitat de la Covid'

Els especialistes alerten de l'augment del desinterès dels estudiants pel sistema de classes 'online'

Abans de la pandèmia, l'abandonament dels estudis 'online' gairebé triplicava el dels presencials

La deserció de les aules sobrevola la 'universitat de la Covid'

JOAN CORTADELLAS

3
Es llegeix en minuts
María Jesús Ibáñez
María Jesús Ibáñez

Periodista

ver +

S’aixequen 10 minuts abans que comenci la classe, es posen una dessuadora a sobre del pijama i, amb l’esmorzar encara sense acabar, es connecten a la classe. La majoria ni encenen la càmera de l’ordinador (per no ser vistos) i queden registrats en la pantalla amb un número o el nom de pila. Mentre el professor explica la lliçó del dia, ells es van preguntant dubtes pel mòbil o s’aixequen un moment a deixar la tassa del cafè amb llet a la cuina. Així és des de fa més d’un mes el dia a dia de la majoria dels universitaris catalans. Les restriccions imposades per la Generalitat quan la segona onada del coronavirus estava en ple auge, el 15 d’octubre passat, segueixen encara en vigor per als estudis superiors i no hi ha aparences que res torni a canviar ni el gener, a la tornada de les vacances de Nadal.

«És una mica desmoralitzador, sobretot per als que comencem aquest any. El primer curs a la universitat, que per a molts seria el primer canvi important que fèiem en la vida, s’ha quedat en res. Alguns amb prou feines hem arribat a anar un parell de setmanes a la facultat», diu una estudiant de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), a qui li han suspès tant les classes teòriques com els seminaris pràctics. «Conec els companys de classe a través de videoconferències, perquè quedem així per fer treballs. Amb els professors, tot l’intercanvi que he tingut fins ara ha sigut a través de correus electrònics», relata.

Als estudiants de primer curs se’ls ha enviat a casa sense que s’haguessin pogut familiaritzar amb les rutines universitàries

«Realment per als universitaris de primer aquesta situació està sent molt complexa», admet Carles Sigalés, vicerector de Docència i Aprenentatge de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i especialista en la integració de les noves tecnologies en l’àmbit de l’educació. Sigalés reconeix que les classes virtuals són particularment complicades per a aquests estudiants ‘novells’, «entre altres coses, perquè ells quan es van matricular l’estiu passat no van triar fer classes ‘online’, sinó que la seva opció va ser per una universitat presencial». A més, la complexitat de les tasques acadèmiques, per a ells totalment noves, els resulten especialment complicades, ja que no tenen referents previs sobre com són les dinàmiques universitàries, afegeix el vicerector de la UOC.

Aula buida al campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra. / JOAN CORTADELLAS

Augment d’abandonament

Els temors que a finals de curs augmenti de forma notable l’abandonament d’estudis creixen en els campus universitaris. I no són infundats. Les estadístiques que maneja el Ministeri d’Universitats diuen que la deserció en graus universitaris ‘online’ és de mitjana cada any del 62%, mentre que en la modalitat presencial baixa el 27%. I això, abans del coronavirus.

LES CARRERES MÉS AFECTADES

L’informe Dades del Sistema Universitari Espanyol del curs 2018-2019 indica que:

Per tipus d’estudis el risc més gran d’abandonament afecta els graus d’Arts i Humanitats, on sense coronavirus pel mig la taxa de deserció ja és del 42,2%. En els estudis de Ciències Socials i Jurídiques el percentatge és del 31,4%; en Enginyeria i Arquitectura, del 41,5%; en Ciències de la Salut, del 26,6%, i en Ciències, del 35,5%.

LES NOTES DE TALL

I això que aquesta vegada, el pas a la modalitat a distància es va poder preparar amb temps i no ha agafat tan desprevinguts els professors com va passar el març passat (amb el confinament).

Sense referents universitaris

Notícies relacionades

«Per norma general, els estudiants que segueixen cursos a distància són persones adultes, que trien aquesta modalitat d’estudis perquè els permet compaginar-los amb la feina. Però ara aquests alumnes, que són molt més joves, s’estan trobant amb problemes tan elementals com l’haver d’autoorganitzar-se i moltes vegades manquen de l’acompanyament del professor o d’altres companys del seu curs», indica Carles Sigalés.

«No s’han pogut integrar a la vida universitària, tant en els seus aspectes més socials com en els acadèmics, i, a l’estar aïllats, no se senten part de la universitat», constata per la seva part Carlos Acuña, investigador en Polítiques Educatives.